Reportatge

Podar el currículum, desproblematitzar la tutoria i altres idees per donar sentit a l’Aprenentatge Basat en Projectes

“Tots hem vist la projecció astral, oi?”, pregunta Fernando Trujillo a la nombrosa audiència que omple les cotxeres de Sants, al voltant de 700 docents d’infantil, primària i secundària. “Sí, home, és aquell moment en què els nens deixen el seu esperit al llit i llencen el seu cos cap a l’institut”. Imatge que tothom reconeix, i que Trujillo empalma amb una nova metàfora divertida: “La motivació no ve a la motxilla, allà hi ha els llibres, les carpetes, l’entrepà, però busques i busques i la motivació no la porten mai!”. Professor i investigador de la Universitat de Granada, Trujillo va ser dissabte passat el convidat estrella de la 16a jornada anual de la Xarxa de Competències Bàsiques, de la que formen part 6.500 docents de 450 centres educatius.

Fernando Trujillo és professor de didàctica de la llengua i la literatura, a més d’autor d’un blog que compta amb molts seguidors, però sobretot és un expert i estudiós de l’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes), que era el leit motiv de la trobada d’aquest any de la Xarxa. Un total de 50 centres van exposar en roll up alguns dels seus projectes, i els tallers de després van abordar també com iniciar un treball per projectes, com organitzar els alumnes o com avaluar-los. Per Trujillo, l’APB és sens dubte un element clau perquè la motivació vagi dins la motxilla. “La implicació de l’alumne apareix quan creu que passarà alguna cosa interessant”, afirma. I per això cal que l’activitat reuneixi tres requisits: que puguin intervenir-hi (agency), que se la puguin fer seva (ownership) i que tingui sentit (sense-making). “Les propostes d’aprenentatge que fem als estudiants els permeten donar sentit a la realitat, entendre-la i actuar en ella?”. Pregunta retòrica i provocadora, com totes les que anirà llençant.

Entre bromes sobre inspectors, preguntes provocadores i cites a tota mena d’autors (molts dels quals catalans: Francesc Imbernon, Neus Sanmartí, Marina Garcés, Xavier Martínez-Celorrio, Jordi Collet, Jaume Carbonell…), Trujillo va colant alguns missatges de molta fondària. No totes les idees són pròpies. Que em disculpi el lector per haver perdut de vista la major part de referències.

La crisi de la tutoria

“Està donant resultat la tutoria?”. Nova pregunta retòrica que ell mateix es respon: “Com a concepte i com a pràctica està en crisi profunda”, sentencia, “l’hem omplert de tants continguts, com si fos una matèria, que s’ha devorat a si mateixa, i l’hem problematitzat tant que hem oblidat que és molt més senzilla; la tutoria és el temps d’escolta, és el recurs fonamental de la nostra feina, nosaltres som agents de tutorització que a més a més fem altres coses, i a més és la base de la idea d’escola inclusiva”, assegura Trujillo. El problema, afegeix, és que tothom és especialista en alguna cosa “i la tutoria no és de ningú”. Aquesta crisi, precisa, afecta la tutoria clàssica, ja que hi ha una tutoria emergent, en l’aprenentatge cooperatiu, en la tutoria entre iguals, en el disseny universal de l’aprenentatge… que no ho està.

El repte rellevant

“Hem hagut de recórrer a una proposta de finals de segle, però del segle XIX!, perquè hem sentit que ens havíem d’embrutar les mans”, diu Trujillo en relació a l’ABP. El treball per projectes ha d’arrencar amb “un repte rellevant, una provocació a l’alumnat, plantejar-nos alguna cosa que no entenem i que els faci sentir que mereixerà la pena dedicar el proper mes a treballar sobre això”. Per això el docent ha de fer un exercici d’humilitat, que segons el professor vol dir “treure’ns les màscares”. “Ni sabem de tot ni falta que fa, anem a aprendre junts”, afirma. En l’ABP, l’alumne és un investigador, busca la informació, i se serveix del docent per gestionar-la. Un cop fet això, encara calen tres passes més: produir alguna cosa que senti que no estava creada, difondre-la, i fer-ne l’avaluació. “És així com els estudiants aprenen a ser intèrprets crítics de la societat”, diu Trujillo citant a Michael Apple y James Beane.

Avaluar és donar feedback

L’avaluació és un d’aquells punts sempre controvertits. Nova pregunta llençada a l’aire: “Si no parem d’avaluar i després no canviem res realment què estem fent?”. Per Trujillo,  la idea clau està en el retorn que es dóna als estudiants: en el feedback. “I si en comptes de parlar d’avaluar parlem de donar feedback als alumnes? Ja ho sabem que avaluar i qualificar no són la mateixa cosa, però avaluació ja és una paraula molt marcada; el feedback pot ser més efectiu si proporciona a l’alumne informació sobre el que és correcte”, sosté.

Podar el currículum

Diu Trujillo que el seu dietista li ha advertit que el currículum no es pot engreixar més, que té excés de sal, de sucre, d’additius… “A veure, qui dels presents que no sigui professor d’Història sap quines eren les classes socials a Esparta?”. Cap mà aixecada. “Ningú?” Silenci. “Doncs això ho aprenen els nostres fills!”. “El currículum cal podar-lo ja! –exclama–, amb les competències bàsiques com a eix sobre el qual pivoti tot”.

L’associació eficaç

Un altre concepte que ha agafat prestat d’algú, i que subratlla amb tinta indeleble: la de l’aula com un espai d’associació eficaç entre docents i estudiants. “I si aquesta idea fos la clau de la millora?”, es pregunta. L’ABP precisa “responsabilitat col·lectiva”, diu, i a la pantalla es pot veure que això es tradueix en “equips directius amb lideratge (i recursos) i amb equips docents compromesos (i bones condicions laborals)”. Aplaudiments. Minuts després hi torna: “Cal que els equips directius dels centres exerceixin el lideratge educatiu del centre, no la gestió, que la direcció se centri en les persones i no en els papers”. Ovació.

I l’administració? “Em sembla que ja se m’ha acabat el temps, oi?”, bromeja Trujillo. A l’administració aquest professor li demana que, amb la finalitat de garantir l’èxit educatiu, prioritzi el front social a l’educatiu, la qual cosa sembla una contradicció però no ho és: tots els estudis conclouen que el fracàs escolar està estretament lligat a les condicions socioeconòmiques de l’alumne. Per tant, “quanta menys pobresa hi hagi, menor serà el fracàs escolar”.

Transferència de coneixements

Missatge final: “Cal treballar per projectes en la formació inicial i en la formació permanent”. I treballar en xarxa, com fa la Xarxa, a qui Trujillo no ha deixat de llençar floretes durant tota la xerrada. “S’ha de fer en definitiva aquesta transferència de coneixements que avui esteu fent aquí. Ho faig i ho explico”.