Actualitat

Por insuperable o raons de pes? Famílies i docents que es neguen a tornar a l’aula

El curs més atípic de la història començarà amb una situació insòlita. El 14 de setembre les aules estaran plenes, però no del tot, ja que algunes famílies hauran decidit no dur-hi els seus fills. Consideren que el risc de contagi de la Covid19 és massa elevat i que les mesures que s’han pres per minimitzar-lo són molt insuficients. S’han constituït en l’Agrupació de Famílies per una Elecció Educativa Segura (AFEES), la qual, segons la seva portaveu, Sesa Cameán, compta ja amb més de 1.700 famílies amb fills en edat escolar i universitari. Sobre una població escolar de prop d’un milió i mig d’alumnes no semblen molts, però no deixa de ser un fet excepcional. Paral·lelament, s’ha creat una Agrupació de Docents i Personal de Suport Educatiu en Risc, formada per uns 700 educadors (sobre un total d’uns 140.000), la major part de l’escola pública, els quals consideren que tornar a la feina presencialment els suposa posar en perill la seva salut i/o la de les seves famílies. Durant tot l’estiu han estat molt actius a twitter, des dels comptes @Aixinotornem i @En_risc, protagonitznat acarnissats debats amb altres persones i grups que defensen la postura contrària.

En un comunicat fet públic a finals d’agost, l’AFEES explica les seves raons. En síntesi, diu, ni els grups bombolla seran efectius, ni les ràtios prou baixes, ni les mesures de distància i ventilació seran suficients, ni s’ha donat prou informació sobre com es netejaran i desinfectaran els centres, ni se sap quin tipus de protecció (mascaretes, pantalles, etc.) es proporcionarà al personal educatiu, ni les declaracions responsables que signaran les famílies garanteixen res, ni hi ha prou evidència científica per assegurar que els infants no són vectors de contagi.

Per això demanen a l’administració que apliqui un seguit de punts (des de reducció de ràtios a jornada contínua, passant per mascaretes FFP2 gratuïta o flexibilitat educativa per poder combinar la formació presencial, semipresencial i a distància) o en cas contrari, afirma el comunicat, cridaran a la “vaga educativa familiar”. Un d’aquests punts és la presència de la infermera escolar als centres, perquè de fet algunes de les famílies impulsores de l’AFEES provenen del moviment que els últims anys ha estat sol·licitant aquesta figura. El Parlament de Catalunya hi va donar suport, en una resolució votada mesos abans del confinament, però ni aleshores ni ara la Generalitat ha considerat que aquest recurs tenia cabuda en el pressupost.

“S’està dient que volem que tanquin els centres i això no és cert, els volem oberts i que els nostres fills hi tornin, però no ho faran fins que no hi hagi mesures reals de prevenció i  seguretat”, explica Cameán, mare d’un jove amb una malaltia crònica. L’anunci de la realització massiva de proves PCR tampoc els tranquil·litza. “Per què ens hem de creure a una administració que diu que seguirà donant targetes menjador als infants amb necessitats socioeconòmiques durant l’agost i després no ho fa, o que incompleix el mandat del Parlament de posar una infermera a cada centre?”, afegeix.

Absentisme i Codi Penal

La decisió de no portar els fills a l’escola (en l’etapa d’escolarització obligatòria, és a dir, dels 6 als 16 anys) pot tenir conseqüències legals per les famílies, si bé segons els experts consultats en aquest cas la sang difícilment arribarà al riu. Un portaveu del Departament explica a aquest diari que s’haurà d’aplicar el protocol d’absentisme a tots els alumnes que no vagin al centre i no justifiquin, a través d’un certificat mèdic, els motius de salut que els impedeixen assistir-hi. Això vol dir que es comunicarà als serveis socials de cada municipi, els quals a partir d’aquell moment faran un seguiment del cas. En el pitjor dels casos, l’expedient pot derivar en una denúncia de la fiscalia de menors que acabi en una condemna per delicte d’abandonament familiar (article 226 del codi penal), la qual té com a conseqüència la retirada de la patria potestat.

“Però això és molt improbable que arribi a passar, perquè per norma general sempre s’intenten trobar solucions conciliadores, perquè només s’arriba tan lluny quan s’observa una desatenció del menor en tots els sentits, i perquè en aquesta situació de pandèmia les famílies sempre poden al·legar l’eximent d’una por insuperable”, opina Eva Izquierdo, advocada especialitzada en educació, la qual recorda que a Espanya els casos d’absentisme i abandonament escolar prematur són infinitament superiors als de retirada de la patria potestat, i que a més la via judicial és massa lenta per resoldre un conflicte tan immediat. En un recent article publicat en un diari digital jurídic, uns quants fiscals coincideixen en l’opinió que no portar els fills a l’escola només és delicte en “casos absolutament excepcionals” i que la via penal només pot ser “l’últim recurs”. L’article el motivava unes recents declaracions de la ministra d’Educació, Isabel Celáa, la qual fa uns dies recordava a les famílies que dur els fills a l’escola “és una obligació”.

Per Sesa Cameán, la possibilitat que els apliquin el protocol d’absentisme és “una amenaça fruit de la impotència, perquè l’administració no s’esperava que hi hagués un grup de famílies que es plantés. Si ens envien a la justícia demanarem auxili judicial, perquè ningú no ens pot dir que els beneficis educatius són superiors al risc de contagi. Una mort en una família és irreversible, encara que ja sabem que si hi ha un contagi sempre ens negaran que s’ha produït a l’escola”. Fonts oficioses del Departament, però, expliquen que no hi ha intenció de perseguir aquestes famílies, sinó que se les tractarà igual com a es fa amb les que opten per l’escolarització a casa o homeschooling, una opció molt minoritària que a Espanya es troba en situació d’al·legalitat, ja que no està regulada però tampoc prohibida expressament per la llei.

Docents (i familiars) en risc

Més complicat ho tenen els docents que es consideren en situació de risc, alguns a causa de les seves patologies i altres perquè les pateixen familiars propers. Els docents han elaborat el seu propi manifest, en el qual coincideixen gairebé punt per punt amb les famílies, si bé entre les peticions al Departament n’hi ha de pròpies, com la instal·lació de purificadors i filtres d’aire a les aules, l’ajornament de les oposicions (que comencen aquest dijous) o l’exempció d’impartir classe a tots els docents majors de 55 anys. En el seu cas només poden donar suport a la “vaga educativa” de les famílies, però no fer-la. Els set sindicats de docents van presentar fa uns dies un comunicat conjunt, expressant la seva irritació per la falta de diàleg del Departament i exigint una baixada de ràtios a 15 alumnes per grup a primària i secundària, però, si més no en aquest inici de curs, han evitat parlar de convocatòries de vaga.

“La Generalitat està donant bombo als estudis que treuen ferro a la tornada a l’escola, com els que diuen que els nens no són transmissors però després reconeixen que són resultats provisionals perquè l’estudi s’ha fet durant el confinament, i en canvi amaguen els que no els interessen”, explica Mireia, una de les portaveus de Docents en Risc. L’administració ha contractat els serveis de diverses empreses que aquests dies estan fent la valoració dels docents que demanen la baixa o l’adaptació del seu lloc de treball, però no tots se’n surten. “Estem veient que cadascuna d’aquestes empreses està aplicant criteris diferents, perquè amb quadres mèdics molt semblants es prenen decisions diferents”, sosté aquesta portaveu. La valoració s’està fent telemàticament. “Les empreses sol·liciten l’historial mèdic a cada persona i els tractaments que segueixen, i com a molt tenen una entrevista telefònica”, afegeix.

Els que no han pogut tramitar la baixa s’han hagut de presentar al seu lloc de treball, perquè l’alternativa és que se’ls obri un expedient, si bé “en aquests moments n’hi ha molts que estan intentant que el seu metge de capçalera els visiti i certifiqui que sí que són de risc”. Pel que fa als que no tenen el problema personalment sinó que pateixen per no contagiar a un familiar que té una malaltia considerada de risc, segons aquesta portaveu, “el Departament els ha ignorat totalment, no poden fer reducció ni cap adaptació del lloc de treball”.