Les protestes contra la pèrdua de pes de la filosofia a les aules han pres força aquest inici de curs a Catalunya. Professors d’Història de la Filosofia, de Segon de Batxillerat, critiquen que, de cara a la Selectivitat d’aquest curs, la matèria deixi d’estar entre els exàmens de la fase general i passi a estar a l’específica. El canvi, consideren, és una rebaixa en la valoració de l’assignatura. A més, suposa adoptar el model que planteja la LOMCE per a les provés d’accés a la universitat, cosa que la majoria de comunitats autònomes ja van assumir el curs passat.
“Això fa que la Història de la Filosofia ja no sigui tan necessària per aprovar la Selectivitat, i aquesta direcció podria ser la de fer innecessària la Filosofia al Batxillerat”, alerta Maria Arquer, professora d’aquesta assignatura i membre d’Ad Hoc, l’Associació per a l’Ensenyament de la Filosofia a Secundària. Ella és també una de les signants del manifest –que ha recollit més de 3.500 firmes a Change.org– que volen fer arribar a la Secretaria d’Universitats de la Generalitat, responsable de les PAU, perquè faci marxa enrere en la seva decisió.
Amb els canvis, els estudiants que vulguin fer la Selectivitat al juny ja no podran escollir a la fase general entre Història i Història de la Filosofia –tal com ha passat en els últims anys–, sinó que hauran d’examinar-se obligatòriament de la primera. Història de la Filosofia quedarà per qui la vulgui escollir en la fase específica, juntament amb una vintena de matèries anomenades de modalitat.
El que més ha indignat els professors com Arquer és la comunicació de la decisió per part de la Secretaria d’Universitats, que a banda de notificar-ho als centres el 6 de setembre passat, va emetre una nota de premsa on celebrava que, amb el canvi, Història de la Filosofia guanyava “rellevància”. El fet que passi a la fase específica, segons el Govern, fa que el resultat de l’examen ponderi més per a tots aquells alumnes que vulguin cursar estudis d’Humanitats o Ciències Socials.
L’argument, però, no convenç els qui signen el manifest, convençuts que la raó de la modificació és l’adaptació a la llei Wert. “S’està aplicant fil per randa la LOMCE, la implantació de la qual havien simulat rebutjar”, recull el text. Des d’Universitats ho neguen i asseguren que la decisió està “totalment deslligada” de l’ordre aprovada al desembre passat pel Ministeri d’Educació per regular les proves d’Evaluació de Batxillerat per l’Accés a la Universitat, el nom que pren la nova Selectivitat. El que és innegable, en qualsevol cas, és que els canvis concorden amb el que estableix la llei.
El que de moment es manté sense variació és el pes de les assignatures de filosofia al currículum del Batxillerat. Si bé la LOMCE deixava a opció de les comunitats autònomes la incorporació d’aquesta matèria, des del departament d’Ensenyament es va decidir mantenir-la com a obligatòria per tots els estudiants. Així, tots els alumnes de Batxillerat cursen dues hores a la setmana de Filosofia a Primer, i tres hores d’Història de la Filosofia –la que entra a la Selectivitat–, a Segon.
“No m’hagués examinat de ‘filo’”
Max Ruiz, actual estudiant de doble titulació d’Enginyeria Física i Matemàtiques al CFIS, es va examinar a les PAU del curs passat d’Història de la Filosofia. “Amb aquest model, no m’hagués examinat de filo”, diu. A ell li interessa la filosofia, i per això se’n va examinar, però estant ara a la fase específica de la Selectivitat no li serviria per pujar nota (aquest és l’objectiu de les matèries de la fase específica), ja que Història de la Filosofia no pondera per accedir a carreres de ciències com la seva.
“¿Com és que català, castellà o història han de ser transversals, però la filosofia ja no?”, lamenta Ruiz, que ha escrit una carta al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l’ens que organitza les PAU, amb la qual els avisa: “Esteu cometent un error”. “Més enllà de l’estudi de la llengua i la literatura, més enllà de la història o fins i tot les matemàtiques, la filosofia és la única eina que ens permet utilitzar un llenguatge après per transmetre idees complexes o comprendre i jutjar de manera estructurada qualsevol succés”, reivindica aquest estudiant.
Malgrat la defensa del canvi per part d’Universitats, caldrà veure si el nombre d’estudiants que s’examinen de la matèria a les PAU del juny es redueix de forma significativa, tal com apunta el web especialitzat en universitats Unportal. En les proves del juny es van enfrontar a l’examen d’Història de la Filosofia més de 16.000 alumnes, per poc més de 10.000 d’Història. De totes les matèries de la fase específica cap va superar els 8.000 examinats. A més, a això cal sumar-li, segons la professora Arquer, que la majoria de carreres per a les quals pondera Història de la Filosofia “no necessiten gaire més que un 5 per entrar”. Al web Unportal afegeixen: “Es pot concloure sense por a equivocar-se que la xifra d’estudiants que s’examinaran d’Història de la Filosofia a partir d’ara caurà en picat”.
