Actualitat

“Quan vaig veure que era una nena vaig plorar, no volia que fos mutilada”

https://www.youtube.com/watch?v=ggp-KbcdNA4

Article publicat a eldiario.es

Lucky. Afortunada. Un nom significatiu per a una nena que l’atzar va voler que nasqués a Espanya. La seva mare, Asmahaan, vivia fins fa poc atemorida per una guerra interminable, la de Somàlia. Residia a Merka, una ciutat portuària a uns 100 quilòmetres de Mogadiscio fins a l’any passat en mans dels extremistes d’Al-Xabab. Asmahaan va aconseguir fugir, i les caramboles del destí la van situar a Madrid, on recentment ha demanat protecció internacional.

Quan Asmahaan es va posar de part, els metges de l’Hospital Infanta Sofia d’Alcobendas no podien creure el que estaven veient. “Qui t’ha fet això?”, li van preguntar a la jove mare. Amb tan sols 6 anys, Asmahaan havia estat víctima del pitjor tipus de mutilació genital, la infibulació, que consisteix en l’extirpació del clítoris, els llavis majors i menors i el cosit posterior de la vagina mitjançant agulles o mètodes tradicionals. “Per pura lògica, les víctimes de mutilació genital tenen parts obstruïts perquè el nen no té l’espai per on sortir”, explica Patricia Lledó, referent de Ginecologia de Metges Sense Fronteres i amb àmplia experiència en països com Somàlia, Kenya, Sierra Leone o Sudan, on aquestes pràctiques estan culturalment molt esteses. “La mare corre el risc de patir esquinços i hemorràgies, perquè per l’orifici vaginal tot just cap un dit petit”, diu.”Imagina’t un nen”.

Finalment, Lucky va néixer mitjançant cesària, en un part llarg i complicat a causa de les conseqüències de la mutilació genital. A vegades no hi ha tanta sort. Segons un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb l’ONG Wassu Gàmbia Kafo i l’Obra Social La Caixa, l’ablació multiplica per quatre les complicacions en el part. Altres fonts com el Banc Mundial són encara més devastadores: mentre que a països desenvolupats com Espanya la taxa de mortalitat materna és de quatre dones mortes cada 100.000 nascuts vius (tot just un 0,004%), a Somàlia són 850 les dones que perden la vida (0,85%).

Només l’any passat, l’ONU calcula que 300.000 dones van morir per causes relacionades amb l’embaràs o el part. Pràctiques com la mutilació genital femenina ajuden a mantenir aquestes terribles xifres, i malgrat la preocupació teòrica –un dels Objectius del Mil·lenni es comprometia explícitament a millorar la salut materna– amb prou feines han experimentat avenços significatius.

“No oblidaré el so de la fulla sobre la meva pell”

La somalí Asha Ismail és una més de les 140 milions de dones que segons l’Organització Mundial de la Salut han estat víctimes de la mutilació genital femenina. La seva pròpia mare la va enviar anar al mercat a per les fulles amb les que tallarien per sempre una part essencial del seu ésser. “Em va dir que m’anava a purificar, i jo estava molt feliç”. Sobre el sòl de fang de la cuina de la seva àvia, aviat va descobrir que el que estava passant no era res de bo. “Mai se m’oblidarà el so de la fulla tallant la meva pell”. Els primers dies, Asha va sagnar moltíssim i va sobreviure sense assistència mèdica. Després, el terror va ser manifestant-se en diferents fases del seu creixement. “Quan em vaig curar, el simple fet d’anar a la cambra de bany era el pitjor del món, perquè no sortien més que gotetes”.Després, en l’adolescència, la menstruació tampoc podia sortir de forma normal, i les relacions sexuals amb el seu primer marit van ser un malson de dolor. “Vaig arribar a odiar el sexe”, comenta.

El naixement de la seva filla va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. Els patiments pels que ella havia passat li havien fet desitjar amb totes les seves forces que aquesta criatura que estava creixent al seu interior fos un nen. Així, no passaria per tots els maltractaments infligits a les nenes en la seva comunitat. A Mogadiscio, capital de Somàlia, la petita Hayat va decidir sortir al món abans fins i tot que aquell taxi arribés a l’hospital de Banadir. El part va ser dramàtic. La força del nadó volent sortir a l’exterior va fer saltar les cicatrius d’Asha, encara que ja en aquests moments ella pensava més enllà que en el seu propi dolor. “Quan me la van posar en braços i vaig veure que era una nena vaig plorar moltíssim per tot el que li podria esperar en la seva vida”, recorda emocionada. “En aquest moment vaig decidir que ella mai passaria pel mateix que jo vaig passar“.

Actualment, Asha compagina la seva feina amb les activitats de Save a Girl Save a Generation, una organització que ella mateixa va fundar i que va començar a gestar “el mateix dia en què va néixer la seva filla”. Des d’Espanya, a través de la seva pròpia experiència, fa temps tractant de conscienciar la població sobre el drama de la mutilació genital femenina i altres xacres de les que les dones són víctima al món.

Lluitar contra la tradició

Segons l’OMS, la mutilació genital femenina comprèn “tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins”. Aquests motius poden ser culturals, religiosos o socials. Moltes comunitats el practiquen perquè creuen que purifica, altres per la falsa creença que la dicta l’Islam, perquè evita el desig sexual de la dona o simplement per garantir que la nena pugui trobar un marit i no sigui repudiada en el seu entorn. La unanimitat social d’aquesta pràctica en molts països –es calcula que està present en 29 països d’Àfrica i Orient Mitjà– complica el treball en terreny.

“És difícil atendre els casos i intentar solucionar-los de manera que la persona entengui què està passant i explicar-ho a les famílies”, afirma Patricia Lledó, referent de Ginecologia de Metges Sense Fronteres a Espanya. “Nosaltres posem molt esforç en explicar bé per què fem certes coses, per què anem a obrir l’obertura de la vagina i per què no la anem a recosir després”, explica. “A més de reparar en el dia a dia, intentem impulsar el canvi en l’educació, en la cultura i en la sensibilització del problema a través de missatges a la comunitat”.

La prohibició expressa de l’ablació en la majoria dels països africans amb prou feines ha solucionat el problema, que ha passat a la clandestinitat. “Les mutilacions es duen a terme en secret, en pitjors llocs i sense possibilitat d’assistència sanitària”, assenyala Asha Ismail, que va tenir recentment l’oportunitat de comprovar com aquesta pràctica segueix sent generalitzada fins i tot a la mateixa capital de Kenya, Nairobi, en barris marginals on no es compleixen les condicions mínimes d’higiene. “Moltes nenes moren dessagnades i ni tan sols hi ha constància de la seva existència ni de la seva mort”, es lamenta. “Es converteixen en nenes fantasma”. La via penal, segons Asha, ha de ser només un complement a alguna cosa molt més eficaç: l’educació.

La discriminació cap a la dona, en dades

• En el món falten 100 milions de nenes i dones per la pràctica de l’avortament selectiu.
• 75 milions de nenes al món no van a l’escola i un terç no arriben a secundària.
• Cada tres segons una nena és obligada a casar-se: el 14% de les nenes de països en vies de desenvolupament es casaran abans de complir els 15 anys, algunes fins i tot amb tan sols 5 anys.
• Les joves entre 15 i 24 anys representen el 64% dels casos mundials de VIH-SIDA. Aproximadament 1,5 milions de menors viuen amb el virus.
• El 50% de les agressions sexuals mundials les pateixen nenes menors de 16 anys: 150 milions de nenes han sofert una violació o alguna altra forma de violència sexual.
• S’estima que 140 milions de nenes i dones a tot el món han patit la mutilació genital femenina, una xifra que augmenta en 2 milions de nenes cada any.
• Deu milions i mig de nens i nenes moren cada any abans de complir els cinc. El major percentatge són nenes.