Actualitat

Què aporten les escoles cooperatives a la innovació? Sis respostes

“A la nostra escola la llibertat del docent és alta, però l’exigència per la seva implicació també”, diu Núria Palà, directora de l’Escola Solc, cooperativa d’ensenyament creada el 1979 per mestres i famílies. “No tots els perfils són bons per ser mestre d’escola cooperativa –afegeix–, calen persones implicades que vagin més enllà de la seva feina. Igual que als alumnes els fem partícips dels seus aprenentatges, als mestres els fem partícips del seu lloc de treball”. Aquesta vinculació del docent al centre, aquest sentit de pertinença, seria un dels trets més significatius del model d’escola cooperativa, i generaria unes dinàmiques amb l’alumnat i les famílies que es donen menys, o d’una manera diferent, en altres contextos. “La mateixa estructura cooperativa fa que els mestres siguin millors, i només amb bons mestres es pot fer una bona escola”, afirma Palà.

Dijous passat, a la Casa Golferichs, es va presentar la monografia Innovació educativa des dels valors cooperatius, bones pràctiques d’escoles cooperatives. Es tracta d’un llibret de prop d’un centenar de pàgines on s’analitza des de diversos angles (organització, comunitat, mètode, etc) cinc escoles cooperatives, quatre de les quals situades a Barcelona (Carrilet, Guinardó, Nou Patufet i Solc) i una a Salou (Elisabeth). Es buscaven patrons comuns, i per això en van triar cinc que fossin molt diferents entre elles: algunes són cooperatives de mestres (Carrilet, Guinardó i Nou Patufet), altres de famílies (Elisabeth) i altres de mestres i famílies (Solc); algunes van néixer fa més de 90 anys (Guinardó) i d’altres encara no en fa cinc (Nou Patufet); algunes tenen menys de 50 alumnes (Carrilet, que és centre d’educació especial per infants amb autisme) i d’altres més d’un miler (Elisabeth).

Per dimensions i per model de gestió, el cas de l’escola Elisabeth és especialment singular. Ja només queden 10 a tota Catalunya on els cooperativistes siguin les famílies, si bé el projecte pedagògic correspon als professionals. Per Enric Masià, el seu director, “la clau es troba en la separació de poders: en el moment que els pares volen fer de mestres tot se’n va en orris, però és que ens passaria el mateix si els mestres volguessin entrar en la gestió”. I, malgrat que aquí els docents no siguin propietaris, en la seva intervenció en l’acte a la casa Golferichs torna a sortir el concepte d’implicació: “És molt important que ningú se senti un simple treballador de l’escola, tothom ha de sentir que aporta coses al projecte”.

La implicació i el sentit de pertinença s’aconsegueixen amb un claustre molt estable i amb estructures molt horitzontals i participatives, la qual cosa té algun inconvenient, com són les moltes hores de reunions de coordinació que es fan al llarg del curs: entre docents, entre cooperativistes, amb les famílies… i amb els alumnes. En el cas de l’Escola Guinardó, segons va comentar la professora Sheila Vilaseca, “a les tutories en diem assemblees, perquè els alumnes tenen força capacitat de decisió i mantenen reunions periòdiques amb la cap d’estudis, però els nanos noten el bon rotllo que hi ha entre nosaltres i això val més que 30.000 explicacions teòriques”.

Els sis àmbits que afavoreixen la transformació

Els autors de l’estudi, Montse Palet i Jordi Valls, dos consultors especialitzats en economia social i solidària, es van entrevistar amb tots els centres, van repassar amb ells la seva història i el seu model de gestió, i els van preguntar sobre els seus reptes, sobre el seu model educatiu, sobre el seu entorn i sobre què els aporta el fet de ser cooperativa. La monografia recull cadascun dels casos i al final exposa sis àmbits comuns a tots ells que afavoreixen la transformació educativa:

1. Prestigi i reconeixement de la figura del docent. Els equips docents de les escoles cooperatives són estables i generen un alt grau de pertinença al grup.
2. Participació democràtica dels diferents actors i autonomia del centre i dins del centre. El grau d’autonomia i autogestió dels equips, afavoreix la innovació i la implantació de noves metodologies.
3. Construcció d’un projecte diferencial. Les escoles cooperatives són projectes col·lectius. El fet cooperatiu i la implicació dels cooperativistes les fan evolucionar I estar en constant renovació i, per tant, en una constant innovació.
4. Creació d’un espai físic pensat i adaptat per desenvolupar-hi un determinat projecte pedagògic. Les escoles cooperatives, en el marc de la seva autonomia i la seva evolució, destinen molts esforços per construir aquest espai educatiu adaptat.
5. L’escola oberta a la comunitat i treballant en xarxa. La col·laboració i la cooperació forma part de la dinàmica de treball diària de les escoles cooperatives, amb altres xarxes educatives, especialistes, socials, empresarials o comercials, de ciutat, de barri…
6. Objectiu social transformador. Les escoles cooperatives són una experiència d’autogovern i de participació democràtica des de la infantesa amb la voluntat de contribuir a la construcció d’una societat més democràtica i participativa.

“La innovació no neix de manera espontània, cal treballar-la, i cuidar-la i sobretot cal generar un seguit d’elements que faciliten el desplegament i el desenvolupament d’aquesta innovació”, conclouen els investigadors. Segons Joan Segarra, director de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, “la publicació d’aquest treball és l’oportunitat de disposar lliurement de literatura i contingut teòric sobre el cooperativisme en l’educació d’ara”.

La introducció de l’obra l’ha escrit Jordi Collet, professor de Sociologia de l’Educació de la UVic. A la presentació, Collet va animar els presents a mantenir les arrels sense deixar de mirar el futur, així com de seguir perseverant en la creació d’un corpus teòric. “Feu preguntes i feu-vos preguntes, preguntes conjuntament infants, docents, famílies, comunitat, universitats… Alhora cada escola de manera diferencial i totes les escoles cooperatives com a xarxa. És la millor manera de prendre consciència de quins són els enormes reptes presents i de començar a donar-los respostes de manera cooperativa. No podem esperar una altra societat, un altre model de persona i de relacions socials o un altre model de coneixement i d’escola si no el coproduïm cada dia, de manera precisa i concreta”.