Actualitat

Els que no comencen el curs: 3,5 milions de menors refugiats no van a l’escola

A la Nyahok Reath li captiven els avions des que era una nena. Solia mirar-los embadalida, mentre sobrevolaven el cel, abans de fugir de casa seva a Nasir, a l’Alt Nil, al sud-est de Sudan del Sud. “Vull visitar tots els països del món”, diu en un testimoni recollit per Acnur. “El meu somni sempre ha estat ser pilot”, assegura la jove de 17 anys, que ara viu com a refugiada al país veí, Etiòpia.

Al campament de Kule, on resideix, les possibilitats de continuar els seus estudis són poques. La regió que l’alberga, Gambella, cada vegada rep més refugiats sud-sudanesos i és un dels llocs més empobrits i remots del país, on només el 9% dels nens refugiats poden assistir a les aules. L’oncle de la Nyahok, que viu a Kenya, es va oferir a pagar la seva educació secundària i l’adolescent va poder viatjar a Nairobi. Als sis mesos el seu desig va tornar a veure truncat. “Aviat va tenir dificultats i ja no podia pagar les despeses escolars”, recorda.

Després de perdre l’any acadèmic, la Nyahok, que sempre va ser una estudiant brillant, començarà vuitè. “Només puc pensar en la meva educació, en acabar l’escola. Fugiria un altre cop si hagués de fer-ho per poder estudiar”, comenta la refugiada. Ara no només somia amb poder explorar el món i contribuir a l’economia familiar, sinó també amb convertir-se en un mirall en el qual altres adolescents del sud del Sudan puguin mirar-se. “Vull ser defensora i un model a seguir per a elles”, sentencia.

Els casos com el de la Nyahok es compten per milions a tot el món, segons les últimes dades d’Acnur. Dos milions d’adolescents refugiats sota el mandat de l’Agència de l’ONU no poden assistir a classes per completar la seva educació secundària. Un milió i mig de nens tampoc poden acudir a les aules de primària. En total, 3,5 milions de menors d’entre 5 i 17 anys no van tenir l’oportunitat d’anar a l’escola l’últim any acadèmic, segons denuncia Acnur en el seu últim informe, publicat aquest dimarts.

Cinc vegades més probabilitats de quedar-se fora

D’acord amb el document, un menor que ha fugit de la guerra i la persecució té cinc vegades més probabilitats de quedar-se fora de les aules que els seus companys no refugiats, una xifra que es manté respecte a l’any passat, quan es va publicar per primera vegada aquest informe anual.

En aquest sentit, la investigació revela que, mentre a nivell global el 91% dels nens del món van a l’escola, en el cas dels nens refugiats la xifra descendeix al 61%. Aquesta dada millora respecte a 2015, amb un 11% més de menors escolaritzats a causa, sobretot, a les “millores” en l’educació dels nens refugiats sirians.

No obstant això, Acnur puntualitza que aquest progrés no s’estén a la resta de menors refugiats i recorda que en els països empobrits, menys de la meitat dels menors desplaçats estan matriculats a primària.

Quan aquests infants es fan grans, la situació empitjora: mentre el 84% dels adolescents del món estan escolaritzats en educació secundària, només ho estan el 23% dels joves refugiats (el 9% en països empobrits). “Sovint les escoles secundàries simplement no existeixen, són massa cares o és massa difícil o perillós arribar-hi”, explica l’Agència.

Les dificultats per poder continuar estudiant també es deuen al fet que, a mesura que arriben a l’adolescència, “s’enfronten a pressions per començar a treballar, casar-se i dedicar-se a les tasques domèstiques”, assegura l’informe. Aquests obstacles culminen en què només un 1% dels estudiants refugiats arriben a la universitat o a altres formes d’educació superior, o el que és el mateix: no està a l’abast d’un 99% dels desplaçats per la guerra i la persecució.

Les menors refugiades s’emporten la pitjor part, segons l’Agència de l’ONU. Per cada deu nens refugiats en l’educació primària, hi ha menys de vuit nenes refugiades. La xifra és pitjor de nou en secundària, amb menys de set adolescents refugiades per cada deu nois.

L’educació “protegeix i dóna poder” als refugiats

L’educació, recorda l’organisme internacional, no només és un dret recollit en la Declaració Universal de Drets Humans, sinó una forma d’oferir protecció als menors que han fugit de la violència en els seus països d’origen. “Troben refugi, amistat i rutina en una aula. Les aules els protegeixen del reclutament forçat en grups armats, el treball infantil, l’explotació sexual i el matrimoni infantil”, indica Acnur.

Així mateix, poder estudiar els garanteix “el coneixement i les habilitats per viure vides productives, satisfactòries i independents”, no només en el terreny econòmic, sinó en la defensa dels seus drets com a refugiats. “Com més temps passen els refugiats a una educació de qualitat, més coneixeran els seus drets, podran defensar-se i confiar en els seus propis esforços”, expliquen. Així, esmenten “la insaciable set que els refugiats tenen per aprendre” i el desig dels que “ho han perdut tot per sortir i reconstruir les seves vides i comunitats”.

“L’educació d’aquests joves és crucial per al desenvolupament pacífic i sostenible dels països que els han acollit, i dels seus països d’origen quan poden tornar. No obstant això, en comparació amb altres nens i adolescents de tot el món, la bretxa en les oportunitats per als refugiats està creixent cada vegada més “, sentencia en un comunicat Filippo Grandi, Alt Comissionat de l’ONU per als refugiats.

Aquest és un article publicat a eldiario.es