Reportatge

Què passa amb els menors ucraïnesos que estan arribant a Espanya?

Pilar Alegria, ministra d’Educació i FP va anunciar a la Comissió d’Educació del Congrés de divendres passat que el pròxim dia 30 es reunirà amb els consellers d’Educació de les comunitats autònomes per tractar de manera monotemàtica com s’actuarà davant l’arribada de menors d’origen ucraïnès, desplaçats per la situació de guerra.

Una reunió, va explicar, en la qual es decidirà entre altres coses, diferents formes d’escolarització. Tant la immediata i individual, com ja està passant a Catalunya i a altres comunitats, com amb la creació d’unitats conformades per diversos estudiants. La ministra va assegurar que ja existeix una experiència prèvia quan es va produir l’entrada de desenes de menors a Ceuta, els quals van ser escolaritzats des del primer moment.

Perquè aquesta escolarització pugui fer-se amb èxit, Alegria va comentar que es tractarà amb les autonomies sobre la creació de contingents docents extraordinaris; fins i tot la possibilitat de contractació de docents ucraïnesos degudament acreditats, per fer front a l’arribada, presumiblement, d’un important nombre de nenes i nens.

De moment, poc més se sap de la qüestió, encara que ja hi ha centres educatius que estan rebent, amb comptagotes, l’arribada de menors vinguts des d’Ucraïna en els últims dies.

Toni González Picornell és director d’institut, actual president de Fedadi i treballa a Alcoi, Alacant. Fins ara, assegura, no han rebut cap instrucció oficial referent a l’arribada d’aquestes noies i nois, encara que informalment se’ls ha comentat que hauran d’escolaritzar als qui arribin. Alacant és una de les ciutats en les quals, en principi, està previst muntar un centre temporal d’acolliment des del qual sortiran en direcció a altres punts del país.

Catalunya i Comunitat Valenciana són les dues autonomies amb més població russa i també, al costat de Madrid, les que més persones d’origen ucraïnès tenen empadronades. Un parell de desenes de milers d’aquestes persones són menors de 15 anys segons dades de l’INE. Aproximadament la meitat d’ells són ucraïnesos (gairebé 9.000) i la resta (gairebé 11.000), russos.

Malgrat l’enorme tensió que genera la situació de guerra i invasió d’Ucraïna en l’esfera internacional, sembla que no s’han detectat problemes de convivència en els centres educatius entre aquestes dues poblacions escolars. Ana Cobos, presidenta de Copoe, l’entitat que engloba a orientadores i orientadors de centres, assegura que no han rebut informació que hi hagi hagut problema de convivència relacionats directament amb la guerra.

Carmen Morillas, vicepresidenta de Ceapa i resident a Madrid, afirma que tampoc han tingut constància d’aquesta qüestió i afirma que «en els centres es treballa (o hauria de fer-se) la convivència» i en els últims anys s’ha fet una aposta important per la cultura de pau.

Primeres passes

Horaci Antonio Moralejo és director de l’IES Les Llacunes, a la ciutat de Torrevella, al sud d’Alacant. Allà hi resideixen al voltant de 4.000 persones d’origen ucraïnès i és un dels municipis que s’està preparant, gairebé a la carrera, per rebre un bon nombre de noies i nois procedents d’aquell país. Moralejo assegura que en cap moment han percebut que hi hagi problemes de convivència entre el seu alumnat. Almenys, no fins ara. El que sí s’ha notat, encara que ho explica amb molta discreció, és que algun alumne d’origen rus ha comentat que la família ho està passant malament a causa dels embargaments econòmics a Rússia.

En qualsevol cas, a Torrevella, segons explica aquest director, s’estan preparant les matriculacions. Es faran a tota pressa i segurament sense que tots els requisits habituals es compleixin. Quelcom semblant al que passa a Catalunya, on estan preparant protocols semblants. I es farà, almenys en el cas de Torrevella, perquè l’alumnat pugui tenir accés al material escolar i ajudes com la de menjador o transport.

També explica Moralejo quelcom que va anunciar la ministra. En el cas de Torrevella s’escolaritzarà a totes i tots els que vinguin, però es farà en grups específics. L’objectiu és, en primer lloc, el seu acolliment, que puguin rebre algun tipus d’ajuda emocional en aquest camí. El següent serà que puguin aprendre una mica d’espanyol, almenys durant els dos mesos que queden de curs. «Si la guerra continua després, comenta aquest director, ja es veurà» com afrontar l’escolarització en el sistema educatiu espanyol.

A fi que l’arribada sigui el més fàcil possible, a Torrevella l’ajuntament (com a molts altres municipis) estan buscant docents que sàpiguen parlar ucraïnès i anglès amb l’objectiu de facilitar la comunicació tant com sigui possible. Moralejo destaca l’esforç que està realitzant l’Ajuntament de la localitat, els de registre i empadronament de la qual s’estan veient desbordats aquests dies.

Estan, assegura, fent esforços enormes en tota la població. Fins al punt que una llibreria pròxima al centre educatiu serà l’encarregada de subvencionar la meitat del cost del material escolar que rebran, almenys en un primer moment, les noies i nois ucraïnesos. Un cost total d’uns 70 euros, explica, la meitat dels quals assumirà aquesta llibreria que no vol tenir més mèrit que el de tirar un mà.

Segons fonts del departament de Vicent Marzà, la Conselleria d’Educació valenciana ha posat en marxa dos models d’escolarització en funció de la manera en què les famílies i els menors estan arribant. D’una banda, com està passant a Torrevella, persones que arriben pel seu compte i risc perquè tenen conegudes o familiars en el municipi i, per l’altre, persones que utilitzen vies institucionals.

En el primer dels casos l’atenció és en aquestes unitats específiques en les quals el primer és el suport emocional i l’aprenentatge del castellà. En les altres, es busca l’escolarització equilibrada en els centres educatius de determinades zones.

Primer, escolaritzar

A Catalunya, en canvi, no s’està apostant pels grups específics en la major part de casos d’infants que ja estan sent escolaritzats, habitualment a través de les oficines municipals d’escolarització. Tret de casos molt excepcionals, com el de Guissona, amb una elevadíssima colònia ucraïnesa. Responsables del departament d’Educació expliquen que s’està preparant la matriculació expressa dels qui vagin arribant. És la comunitat que té una major població ucraïnesa. Fins ara s’han rebut 415 menors d’Ucraïna, i aquesta xifra augmenta dia a dia.

De moment, es treballa en un protocol, diuen des d’Educació, perquè els centres puguin realitzar la matriculació encara que falti alguna documentació. Al mateix temps, se’ls garanteix la beca menjador. Mentrestant, els més petits «seran acollits amb suport personalitzat» i els més grans, «a través d’aules d’acollida». A banda, s’estudiarà la necessitat i possibilitat de contractació de professionals que donin suport emocional i d’orientadores i orientadors, treballadors socials i TIS (tècnics d’integració social).

Per exemple, a Terrassa “la prioritat és l’escolarització”, segons explica a aquest diari Rafa Homet, assessor d’educació de l’Ajuntament. La resta de la paperassa, com l’empadronament o els tràmits relacionats amb l’estatus de refugiats, ja s’aniran fent. A la cocapital vallesana també es plantegen contractar els serveis d’un assessor ucraïnès, però no tant perquè faci de docent, sinó perquè sigui el seu interlocutor amb la comunitat, com de fet ja fan amb altres comunitats.