Opinió

Realment aquest govern aposta per l’FP?

Les xifres són sempre agredolces: uns vint mil estudiants provaran sort un cop començat el curs per a obtenir una plaça d’FP. Això és molt greu, perquè fins al dia 21 de setembre no sabran si se’ls ha adjudicat una plaça o no de les vacants que ofereix el Departament (unes 23.000).

A simple vista, les places sembla que encaixen, però és totalment fals. Hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda. L’FP és molt més complexa que el batxillerat. Hi ha una sobredemanda de places en certes famílies i una infrademanda en unes altres, per la qual cosa si una persona vol estudiar un grau de la família sanitària no pot estar satisfeta si se li ofereix una vacant tèxtil o de soldadura, per citar algun exemple que ha sortit en els mitjans de comunicació.[1]

La conselleria hauria de tenir en compte que hi ha una tendència que ve de lluny: la petició d’estudis d’FP no para de créixer, però hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda. L’any passat unes 25.000 persones al juliol no tenien assignada una plaça i fins al setembre no se’ls va poder trobar a la majoria una solució, bé ampliant ràtios fins a 33 o 34 alumnes, o creant algun grup més, o bé derivant-los a l’IOC o assignant-los una plaça que no havien demanat. D’aquesta experiència vam traure alguna conclusió:

• El sobredimensionament dels grups (33 o 34 alumnes) és un pegat puntual: no es pot consolidar permanentment perquè fomenta la desconnexió i podria ser una de les causes de l’abandonament prematur a primer de cicles formatius de grau mitjà.
• Cal establir un equilibri entre oferta i demanda tenint en compte els territoris i les empreses, cosa que es pot aconseguir si es fa una prospecció adequada.
• Tothom, sense excepcions, té dret a formar-se. El govern només ha garantit l’accés a l’alumnat provinent de quart d’ESO, ens felicitem que pràcticament el 96% de les peticions d’alumnat provinent de l’ESO hagi obtingut una plaça. Dissortadament,  vint mil joves resten a l’espera de tenir una plaça d’FP al setembre.

El Departament d’Educació va establir per al curs 2022-23 un doble calendari per la priorització en la preinscripció dels alumnes que cursessin 4t d’ESO. Aquesta distinció ha deixat al marge l’alumnat de segones oportunitats i de centres de formació de persones adultes, així com l’alumnat que va cursar 4t d’ESO l’any passat i no va obtenir plaça de formació professional o la persona que volia canviar de cicle perquè no era l’adequat o passar d‘un batxillerat inacabat a un cicle de grau mitjà.

Des de la UGT entenem que tothom té dret a tenir una formació, reglada o no, de Grau Mitjà, independentment de la seva via d’accés, ja que la Llei d’Educació de Catalunya recull aquest dret i que ja l’any passat el Síndic de Greuges de Catalunya, recomanà “garantir en el procés d’admissió per al curs 2021/2022 una plaça de cicle formatiu de grau mitjà a tot l’alumnat preinscrit a aquests ensenyaments“.[2]

Aquesta part de la  població que s’ha quedat sense plaça no pot estar en una situació d’expectativa permanent: necessiten formar-se per tenir una
vida digna. El nostre país no pot prescindir ni del seu talent ni de la seva futura mà d’obra qualificada (no necessitem, com al segle XX, mà d’obra manufacturera).

Com hem arribat a aquesta situació?

S’ha produït una suma de factors: informació de l’oferta existent millorable, l’orientació hauria de ser més propera en l’etapa obligatòria, i caldria tenir un acompanyament més personalitzat durant el procés de matriculació i preinscripció.

L’administració ha de donar una resposta que satisfaci la demanda. El que no es pot dir és que existeixen 26.000 places vacants no cobertes o que 6.000 alumnes preinscrits no s’han matriculat per raons que caldria estudiar i determinar.

Segons ens consta, enguany hi ha hagut una millora informàtica considerable, cosa que en l’època del big data no ens ha d’estranyar. Al nostre entendre el que ens cal és tenir una prospectiva ben definida. A partir d‘aquí cal fer l’encreuament de dades pertinent, fonamentat en la tendència de demandes dels darrers anys.

L’FP ha de tenir els recursos tècnics i humans necessaris. Cal crear nous centres, remodelar les vetustes instal·lacions d’alguns del segle passat i instal·lar maquinari nou. Amb uns 130 milions extres ens en sortiríem.

Cal, doncs, ajustar l’oferta a la demanda. És una tasca complexa, però el  nostre objectiu principal és proposar solucions al respecte.

La informació, clau en l’elecció

Ens hauríem de fer unes preguntes per entendre la magnitud del problema. Vet aquí unes quantes: per què unes formacions són més atractives que altres? Per què tenim certs graus que ens costa d‘omplir i en d’altres tenim sobre demanda? Com podem canviar i revertir les tendències? S’informa prou bé el futurible alumnat?

Millorar la integració de l’oferta d’FP

Realment l’oferta de formació professional és integrada? En la roda de premsa conjunta de l’abril es va informar tant de l’oferta de places que oferia el Departament d’Educació com la del Departament d’Empresa i Treball, però això no vol dir que avui sigui una oferta realment integrada. És un repte pendent on tothom s‘hi ha d’implicar. No serà gens fàcil canviar certes dinàmiques enquistades durant molt de temps, però ho intentarem!

Calendarització i canvi de dates de preinscripció i matriculació

No es pot equiparar el calendari de l’FP amb el de l’ESO. I més si volem tenir una oferta modular i integrada. Es donarà la paradoxa que molts dels alumnes (entre 20.000 i 26.000) fins al 20 de setembre estan intentant matricular-se, però oficialment les classes per imperatiu de la conselleria passi el que passi s’inicien el dia 7 de setembre sense tenir totalment els grups tancats. Tot un despropòsit si es mira des d’un punt de vista de la lògica racional.

Millorar la planificació de l’FP

Confiem que això es repari si realment es creu en la integració de l’FP. Venen temps de canvis, de desenvolupament de la llei d‘FP de 2015, de desenvolupament de la LOMLOE, on la modularitat permet passar de formacions curtes a més llargues, on es pot acreditar, convalidar i formar-se al llarg i ample de la vida. No hem de perdre oportunitats.

Si aquesta és la legislatura de l’FP s’ha de demostrar amb fets: la societat exigeix  una FP que estigui ben dissenyada i planificada, que accepti i formi tothom, que aposti fermament per totes les transicions cap a la formació de les persones treballadores, independentment de la seva via d’accés i edat.

[1] https://www.lavanguardia.com/vida/20220829/8488678/20-000-estudiantes-sabran-entran-fp-septiembre.html

[2] 1 https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=53&ui=8045