El Diari de l’Educació: deu anys en defensa de la INNOVACIÓ. Article de Francesc Ibernon publicat a la revista “Un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa.
Fa 10 anys va aparèixer el Diari de l’Educació digital (amb un germà en castellà) impulsat per un grup de persones del món del periodisme i de l’educació compromeses en el canvi i en una millor educació de qualitat. I, basant-me en Paulo Freire, penso que el Diari impulsa l’anàlisi (denúncia) i, propostes de transformació, cercant la metamorfosi educativa necessària donant idees, experiències i alternatives per tenir un millor futur (anunciació).
Durant aquests 10 anys, han anat apareixent a les seves pàgines virtuals, reflexions i propostes sobre què és aquest procés d’ensenyar i aprendre i, sobretot, veure la necessitat d’introduir innovacions en el professorat i en els centres escolars per a la seva millora en aquest futur complex i incert.
Les circumstàncies sociopolítiques, econòmiques i científiques i les preocupacions educatives ja no són les mateixes de fa 10 anys. L’educació del ciutadà democràtic necessita una reconceptualització de l’ensenyament institucionalitzat, de la manera d’entendre l’escolarització, l’escola i l’ofici d’ensenyar. Per tot això, s’ha anat posant èmfasi i s’ha vist que no ho pot fer únicament el professorat, sinó que, en ser l’educació patrimoni de tots, ha de participar la comunitat en un sentit ampli.
Al llarg d’aquests 10 anys, a les seves pàgines, han aparegut articles denunciant les pseudociències educatives, modes, pedagogies innovadores inútils o conservadores i, a la contra, proposant experiències i reflexions que ajudin el professorat a canviar o millorar la pràctica. S’ha denunciat que innovació és un dels termes que apareix molt sovint en la literatura actual sobre educació i forma part ja del llenguatge comú pedagògic. Fins i tot podríem dir que forma part “perillosament” del llenguatge comú pedagògic, i dic perillosament perquè en educació és fàcil adscriure’s a les modes, sobretot si donen un caire progressista als discursos encara que, en el fons, siguin classistes i neoconservadors. I això porta a molta confusió i el Diari ha estat clarificador i imprescindible en aquesta anàlisi actual per entendre què passa en aquest “negoci” que alguns volen convertir el procés educatiu.
La innovació és un fenomen multidimensional i predominantment idiosincràtic per la dificultat de generalització dels processos
El Diari, i molts autors que han escrit en les seves pàgines, ha anat denunciant de forma implícita i explicita un concepte d’innovació amb un enfocament característic d’eficàcia i control basat en la consecució d’uns objectius, obviant els processos. Avui dia hi ha un qüestionament del concepte i dels processos d’innovació, sobretot del punt de vista ideològic per part de l’enfocament crític, polític o sociopolític i cultural que suposen la introducció d’un concepte d’innovació més complex, imprevisible, àmpliament incontrolable, i no únicament el resultat d’una enginyeria social manifesta i explícita que s’aplica als éssers humans com a simples màquines automàtiques. I, en això, el Diari ens ha ajudat.
S’ha insistit, en la relació existent entre la qualitat, la innovació i les demandes socials, que no es pot analitzar la innovació educativa des de la neutralitat. En tota innovació que pretén millorar el procés educatiu, intervenen variables polítiques, culturals, ètiques, axiològiques, personals i institucionals. Així, doncs, estem forçats a valorar tota innovació des d’un entorn concret, de les ideologies, del desenvolupament tecnològic o socioeducatiu que provoca, i de les pròpies estructures organitzatives, sense oblidar les necessitats socials de la comunitat que és beneficiària de l’educació.
Per tant, la innovació és un fenomen multidimensional i predominantment idiosincràtic per la dificultat de generalització de molts dels processos innovadors educatius.
En aquests últims 10 anys, la voluntat manifestada de canviar, de renovar i de millorar el context de les pràctiques educatives, dels centres escolars i de les intervencions didàctiques a l’aula, tant des dels sistemes socials com dels individus que els componen, ha originat un augment de la preocupació per la innovació educativa (la necessària metamorfosi). I, en això, ha participat activament El Diari de l’Educació amb la denúncia i l’anunciació.
