El Grup d’Educació de RELLA aplega mestres jubilades i jubilats pertanyents a totes etapes educatives, des de l’escola bressol fins a la universitat i es reuneix mensualment per tal de fer el seguiment educatiu i proposar activitats i debats a l’entorn del fet educatiu i de l’actualitat pedagògica, i també per seguir aportant la mirada sobre l’Educació des de la nostra experiència i expertesa, per contribuir a la seva qualitat.
Un dels debats i reflexions que hem mantingut recentment és sobre el malestar docent i la salut laboral en l’àmbit eductiu. Una reflexió complexa perquè hi ha molts factors implicats i davant la problemàtica creiem que s’ha d’abordar des de la màxima sensibilitat i certesa.
Fa temps que el malestar i el cansament han passat a ser dominants als centres educatius entre els mestres. També cal aclarir que hi ha molts i moltes mestres compromeses, actives i amb una alta implicació. Però hi ha un pessimisme ambiental que no es pot ignorar. S’ha analitzat les causes i valorem que són complexes i diverses: la creixent diversitat de l’alumnat, els continus canvis curriculars, la crisi dels resultats acadèmics, els canvis d’hàbits en la vida familiar, la vulnerabilitat i precarietat en què viuen molts infants, l’entrada de mestres no tan vocacionals, els canvis organitzatius i de la governança dels centres, la burocratització de les tasques, la inestabilitat dels equips, la irrupció de les noves tecnologies, els problemes de disciplina i falta de respecte, fins i tot de violència… Considerem que el sistema educatiu, molt porós respecte als canvis i fragilitats socials, fa temps que està sotmès a transformacions encadenades, vagues i tensions creuades irresoltes. I al final, sols a l’aula, hi ha mestres que, desbordats o impotents, tiren la tovallola. En tot cas, el cansament, físic o psicològic, o la desmotivació, acaben tenint conseqüències. Les baixes mèdiques o les ganes de plegar en són l’exponent més clar.
Seguint dades constatables, la Conselleria d’Educació ha passat de gestionar una mitjana de 30.000 baixes mèdiques durant el 2018 a més de 80.000 anuals tant el 2022 com el 2023. Aquest augment ha comportat la petició i tramitació de 50.000 baixes mèdiques més de mestres i professors de centres de primària i secundària els últims dos anys respecte a abans de la pandèmia, fet que suposa que les incapacitats temporals s’han disparat un 150%. En el cas de l’escola bressol, a l’Ajuntament de Barcelona es poden comptabilitzar més de 40.000 hores en baixes en el darrer any i la valoració dels riscos psicosocials és molt alta donada la tipologia de treball en base a cures i sensibilitats. Són dades preocupants.
Les reivindicacions sindicals i de la comunitat educativa
Fent un recull de l’ampli ventall sindical que s’ha dut a terme, s’ha constatat que el malestar docent i la salut laboral de la professió docent a Catalunya ha estat un aspecte cabdal de la lluita de tots els sindicats i es pot considerar que ha estat l’ADN de les organitzacions, vetllant per la millora de les condicions de treball, per la qualitat educativa i pel compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos, i lluita per a preservar la salut de tots i totes les mestres i la comunitat educativa. Fent èmfasi en el fet que una adequada gestió dels factors de risc psicosocial impacta, entre d’altres, en la reducció de l’aparició de l’estrès (com a precursor de diverses malalties tant de tipus físic i fisiològic com relacionades amb la salut mental), alhora que ajuda a controlar l’aparició de conductes inadequades com agressions verbals o assetjaments laborals o sexuals.
Analitzant la situació a Catalunya, vam destacar que els canvis importants en la nostra societat i en el sistema educatiu han comportat un augment significatiu del nivell de dificultat en les tasques que realitza el personal dels centres. D’altra banda, es constata que les altes ràtios a les aules i als menjadors escolars i la manca dels recursos i dels professionals necessaris per atendre la diversitat en els centres repercuteix molt negativament en la qualitat de l’educació i en les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores afectant negativament la seva salut, especialment la seva salut mental.
També s’observa que pel que fa al personal docent, s’ha hagut d’adaptar a un entramat d’exigències i responsabilitats cada cop més elevades, una manca de reconeixement social i, en general, a un empitjorament de les seves condicions laborals a causa de les retallades i de la sobrecàrrega de feina. Aquesta situació està provocant un augment del nombre de baixes per malalties relacionades amb la salut mental. També les condicions laborals precàries i la manca de valoració del personal de suport educatiu, de l’espai del migdia i del primer cicle d’educació infantil, el 0-3, comporten massa sovint un malestar generalitzat que repercuteix en la seva salut.
Dades sindicals també fan esment que les treballadores de l’educació no consideren gratificant la seva feina actualment. Entenem que el Departament d’Educació i les diferents administracions implicades, tenen la responsabilitat de vetllar pel benestar de les professionals de l’educació i, en general, de la comunitat educativa. Han de desenvolupar, per tant, polítiques i estratègies de detecció, prevenció i actuació en salut mental i benestar emocional.
Els recents estudis sobre l’estat de la professió docent i el malestar docent a Catalunya evidencien una situació molt preocupant
El debat reflexiu s’ha centrat en dues recerques recents que han realitzat els sindicats CGT sobre la salut de les treballadores de les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona i, la segona, del sindicat docent USTEC sobre els factors que influeixen en l’abandonament del professorat.
A la CGT escola bressol Ajuntament Barcelona fa temps que els preocupa la situació en la qual es troben les treballadores de les escoles bressol municipals. Fa anys que reclamen millores en les seves condicions de treball i consideren l’Ajuntament no implanta les mesures necessàries, adduint que el fet que és un col·lectiu feminitzat, cosa que és un factor que hi pot influir. I a la vegada, això fa que les condicions amb les quals es desenvolupa la tasca educativa depenen que no és una professió valorada pel fet de dedicar-se a la cura i l’educació de la petita infància.
Per tant, es valora que s’apliquin les accions preventives que l’estudi i l’anàlisi de riscos psicosocials va determinar l’any 2015 i que no s’han dut a terme, plantejant un nou estudi de riscos psicosocials. També es demanda la modificació amb urgència les condicions laborals sobre ràtios abusives, manca de professionals per atendre a infants amb necessitats i fer les adaptacions de treball fins a arribar a revertir el fort impacte que aquestes causen en la salut física i mental de les treballadores i el suport educatiu de les 105 EBM de Barcelona.
Per part de la USTEC, l’estudi sobre el malestar docent a Catalunya (2024) reivindica la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores del Departament que incideixi directament en la millora de la seva salut. Demanem que el Departament d’Ensenyament faci una anàlisi objectiva per buscar solucions a les diferents problemàtiques que afecten com a treballadors i treballadores.
Per això, reivindiquem l’aplicació d’una sèrie de mesures amb la màxima rapidesa possible:
La dotació dels recursos humans i materials necessaris per fer una correcta i no restrictiva aplicació de la Llei, amb especial èmfasi en els serveis de prevenció. Una organització que garanteixi la participació en la planificació del treball en temes de salut laboral. Una avaluació de riscos laborals completa i efectiva als centres com a eina indispensable per garantir la salut dels treballadors i treballadores.
Propostes que anirien en el sentit d’establir un conjunt de mesures immediates de caràcter econòmic, administratiu, organitzatiu, laboral i legislatiu per revertir una situació, si bé crítica, reversible si hi ha voluntat política:
Reducció la càrrega de feina, especialment la de gestió, i disposar dels recursos per a una bona atenció a tot l’alumnat. Establir una vertadera democràcia i pluralitat amb l’objectiu de consolidar centres educatius democràtics i plurals, on de forma dialogada i comptant amb totes les veus es prenguin les decisions pedagògiques i organitzatives. Recuperar la independència professional. Recuperar el poder adquisitiu perdut i millorar els salaris, considerant que hi ha una clara connexió entre situació econòmica i benestar físic, psicològic i emocional, probablement, i que unes retribucions millors permetrien estalviar les autoritats educatives de les diverses baixes laborals que s’han incrementat en els darrers anys.
Conclusions
El Grup Educació Avui Rella es planteja com es pot afrontar la situació i com es pot incidir en un millor clima de treball, de manera que s’aconsegueixi disminuir les baixes o les ganes de canviar de professió.
Hi ha un problema més de fons, més estructural i cultural en sentit ampli, que demana la implicació de tots els agents educatius: començant pels mateixos mestres i seguint per l’administració, els pares, els alumnes, els partits polítics i els sindicats. Només revertint el clima, generant un entorn de confiança, s’aconseguirà que a les aules tornin a dominar la il·lusió i l’optimisme. Si pateixen els mestres, pateixen els alumnes i els pares. Si els mestres retroben el gust per educar, tots hi sortirem guanyant.
La resposta no és fàcil. S’evidencia que calen més mitjans, més mestres, més recursos, és necessari. Però, de fet, tot i que mai n’hi ha prou, es valora que s’ha de seguir el camí d’enfortir el sector per respondre adequadament a unes necessitats creixents atesos els evidents reptes pendents.
El Diari de l’Educació, 2025