La societat canvia i l’escola també. Això és indiscutible. Però com es fa per canviar una escola que no compleix el seu objectiu fonamental, que és aconseguir que els nens i nenes aprenguin a actuar de manera autònoma? Segons Roser Salavert, doctora en lideratge i tecnologia educativa, experta en gestió educativa a la ciutat de Nova York amb una llarga experiència a fer funcionar escoles que no funcionen, en barris complicats de la ciutat, les eines del canvi són senzilles, perquè no costen cap diner, però han de ser emprades de forma constant i sistemàtica.
Es pot començar per una cosa senzilla i petita que consisteix a compartir els petits èxits de cada professor: compartir-los a les reunions dels equips docents, en comptes de tractar altres temes que no ajuden a avançar i millorar. D’això ella en diu “reforçar l’èxit”, i es tracta que aquests petits èxits individuals animin altres companys a actuar en la mateixa direcció i a imitar certes pràctiques que han estat exitoses.
Roser Salavert constata que l’escola ha canviat, i com a mostra ha fet un recull de les paraules clau del programa d’aquesta 49a Escola d’Estiu: entorns d’aprenentatge, protagonisme dels infants, treball per projectes… I quines diferències hi ha entre l’escola d’ahir i aquesta escola d’avui? Segons ella, ahir la pregunta que ens plantejàvem els docents era: què hem d’ensenyar? Mentre que avuila pregunta és: com ho hem d’ensenyar. El mètode a seguir és “la pedagogia de l’aprenentatge responsable”, en què la responsabilitat de l’aprenentatge recau tant en el mestre com en l’estudiant.
I si anem més enllà, l’important no és com s’ensenya, sinó com s’aprèn, és a dir, es tracta de convertir les tècniques d’ensenyament en eines d’aprenentatge. Per fer aquesta escola d’avui el perfil del mestre ha de complir unes característiques, segons estableix Salavert. En primer lloc ha de conèixer cada alumne, per saber com fer-lo avançar. I això que sembla obvi, no sempre es fa. En segon lloc, ha de tenir un bon domini de la matèria. És important, en tercer lloc, que utilitzi l’avaluació com a eina formativa, amb l’objectiu de guiar el progrés de l’estudiant. Com a quart requisit, ha de tenir uns hàbits de reflexió sobre la practica. I en darrer lloc, ha de ser actiu i participar en comunitats d’aprenentatge.
Un docent, mai pot treballar sol. La feina en equip és la que dóna forma a tot el treball de l’aula, al treball del centre. Compartir amb els companys i formar un equip de treball per crear projectes comuns és important per donar coherència a la feina que es fa l’escola, organitzada des del punt de vista dels que aprenen. I sobretot, ha insistit Salavert, tot això cal fer-ho d’una manera continuada, sistemàtica, amb constància i rigor.
