Els humans ens trobem còmodes en la reiteració: les rutines ens donen seguretat, fer regularment les mateixes coses ens aporta tranquil·litat d’ànim per afrontar la complexitat inherent a qualsevol recorregut vital.
Aquests dies aquest fet es fa patent. Tan bon punt s’acaben les vacances, els mitjans de comunicació incorporen als seus programes els temes recurrents relacionats amb l’època de l’any. L’escola és un tema recurrent. Així doncs, com no podia ser d’altra manera, han tornat a tractar la tornada a l’escola, i dins dels molts aspectes que es poden abordar han tornat a parlar dels deures. Hi ha hagut un enfocament diferent d’altres anys? No. S’ha presentat algun estudi amb aportacions innovadores? No. La interpretació que se’n pot fer és que l’important és parlar sobre un aspecte relacionat amb l’educació que no compromet gaire a res i sobre el qual tothom té opinió.
D’aquí a uns dies tornarem a tenir-ne un clar exemple: en tots els telenotícies veurem infants amb bata nova que davant de la pregunta “Teniu ganes de tornar a l’escola?” responen dient que tenen ganes de tornar a l’escola per veure els amics. També veurem infants de tres anys plorant perquè és el primer dia d’escola. Tots ho estem esperant, si no ho veiéssim segur que ens intranquil·litzaria. Ens aportarà alguna cosa? Segurament no, però això és el menys important: és el primer dia d’escola, s’ha convertit en una notícia recurrent i se li dóna aquest tractament.
És decebedor veure-ho cada any, de fet és com una mena del dia de la marmota. Però no s’ha de perdre l’esperança. Segur que no trigarem a veure que s’aprofita aquesta situació per enfocar-ho d’una altra manera. Per exemple, en lloc de preguntar als infants si tenen ganes de tornar a l’escola, els preguntaran si el seu nivell de participació a l’escola és adequat, o si estan d’acord a tenir materials editats, o si estan d’acord amb els horaris… vaja, que es tractarà els infants com el que són: persones amb opinió i amb capacitat per expressar-la.
