Aquest any 2016, la Marta Mata Garriga faria 90 anys, però malauradament en fa 10 que ens va deixar . El Patronat de la Fundació, que porta el seu nom, hem decidit dedicar l’any a la seva memòria i anar organitzant petits actes que ens ajudin a reflexionar , a dialogar, a pensar en el futur, i també, a gaudir del dia a dia, doncs ella era una dona sàvia, treballadora que també li agradava fruir de les petites coses que donen plaer i felicitat.
Aquest diumenge li vam dedicar la XXXena. Marxa pels Camins del Penedès, i més de cent persones caminàrem i/o corríem per uns itineraris, prèviament senyalitzats: un tram curt d’uns tretze quilòmetres, o el recorregut llarg de més de dinou.
Els darrers dilluns de cada mes, si són dies hàbils, organitzem una tertúlia pedagògica sobre un dels seus articles publicats en el llibre “Per avançar en l’educació” publicat per EUMO en la col·lecció Textos Pedagògics. Hem parlat d’Escola pública i aquest mes ho farem sobre Renovació Pedagògica, el mes de maig sobre la Llengua i la normalització lingüística, el mes de setembre d’educació infantil i el mes de novembre, com aquests darrers anys, organitzarem la Jornada que porta el seu nom i la pedagoga que aprofundirem, des d’un punt de vista educatiu, serà Marta Mata.
El pensament de la Marta Mata, malgrat fer anys que va escriure, és d’una gran actualitat, ja que era una dona avançada en el seu temps, ben informada i connectada amb les corrents pedagògiques d’Europa i del món , i també, perquè l’avanç fet resulta insuficient.
Els nens han de ser educats no solament de cara a l’estat actual de l’espècie humana , sinó també de cara a un estat futur possiblement millor
La Marta aspirava a una escola pública que fos la síntesi del bo i millor de la pedagogia de tot els temps i, ens deia “que la seva concepció i realitat s’erigeix com a resposta al dret a l’educació de tot infant, de tots i cada un dels infants. Que per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i cada un dels infants, amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món”.
I, ens parla de l’èxit com a resultat favorable de cadascú, i no d’excel·lència (paraula darrerament repetida) que vol dir que un és molt bo respecte als altres, amb un significat competitiu.
També ens deia que “Un dels principis de l’art educatiu que haurien de tenir en compte sobretot els homes que planifiquen l’educació és que els nens han de ser educats no solament de cara a l’estat actual de l’espècie humana , sinó també de cara a un estat futur possiblement millor; és a dir d’acord amb la idea de la humanitat i amb el seu destí global”
Tot és educació per l’infant
Rellegir cadascun dels articles del llibre és un gust, però el plaer arriba al súmmum amb les seves intervencions al Parlament de Catalunya o al Congrés de Diputats, dels anys 1982 i 1979 respectivament, reivindicant la prioritat educativa de tota institució dedicada al nen i com més petit més educativa precisament, perquè tot és educació per l’infant. L’escola bressol, apareix en la proposició com el que és tota escola, no és alternativa a la família, sinó que hi col·labora unes hores del dia en l’educació del nen i nena, oferint un espai, unes activitats, una seguretat, un afecte, uns companys, un seguiment, una orientació…
La Marta va ajudar molt i molt a canviar la relació dels infants amb els adults del calaix assistencial, de salut o de treball, on es trobava en les administracions, per donar-li el valor educatiu, coneixedora com era que l’educació és una inversió de futur i no un augment de la despesa, que per a masses persones sembla una cosa terrible.
Altres col·lectius, com el món polític i el penedesenc també s’estan organitzant per recordar la Marta Mata en alguna activitat , amb el convenciment que mentre existeix el rècord, no existeix la separació definitiva.
