Diverses entitats, el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa”, han posat en marxa un programa anomenat “Escola Nova del segle 21: Aliança per un sistema educatiu avançat”, amb l’objectiu d’ajudar a centres escolars, de primària i secundària, públics i concertats, a millorar els seus projectes en una línia innovadora que repercuteixi en tot el sistema educatiu a Catalunya. El programa s’ha presentat públicament i s’han exposat els beneficis que pot reportar.
Voldria reflexionar sobre aquesta proposta que té elements importants i positius (intercanvis entre centres, possibilitat d’establir xarxes, sacsejar el sistema actual…) però com totes les iniciatives té altres qüestions que em generen dubtes. Alguns aspectes els vaig tractar el curs passat en un parell d’articles*. I darrerament, el Diari de l’Educació ha publicat un reportatge i un article que hi incideixen en algun punt**.
- La pública és l’escola de tothom. Les innovacions s’han de fer als centres que estiguin a l’abast de totes les famílies, independentment de la condició econòmica, social o ètnica que tinguin. Si els canvis positius no poden beneficiar totes les persones seran uns canvis insuficients, uns canvis per a unes elits que deixaran de banda les famílies en situacions més desafavorides. És un aspecte que els centres innovadors han de vetllar especialment: que les despeses econòmiques que generen i les dedicacions horàries que pressuposen permetin la participació de totes les famílies.
- Per què els diners privats donen suport a aquesta iniciativa i no a d’altres que s’han proposat els darrers anys?; potser la presència d’escoles privades ha animat a empreses i banca a ajudar-hi. La Caixa, l’OCDE que participen en el programa vetllaren, lògicament, pels seus interessos. Podria ser que volguessin introduir la seva ideologia, volguessin formar persones amb el criteri de l’esforç i responsabilitat individual, o sigui que si no tenen èxit és culpa seva, el sistema els ha donat oportunitats que no han aprofitat. Les circumstàncies familiars, socials, personals, de migracions… no compten.
L’escola ha d’ajudar a transformar la societat, ha de potenciar l’esperit crític i la cooperació entre les persones. La banca no vol pas aquesta transformació. Més aviat aposta per un canvi i una adequació a les necessitats de l’economia del segle XXI, per formar ciutadans competitius. Difícilment els interessos empresarials (la banca és una empresa i dóna suport a les empreses) estaran en la línia de fer una educació integral que tingui en compte els aspectes físics, emocionals i relacionals, d’ajudar a l’autonomia personal o a la solidaritat… els poderosos ens volen competitius i consumistes. Podem col·locar l’infant al centre dels aprenentatges per fer-lo solidari, autònom i competent o bé per fer-lo competitiu, individualista i adaptat al sistema imperant.
- ¿No es pot relacionar l’Escola Nova 21 amb la lenta però decidida aposta per la privatització de l’ensenyament que està duent a terme l’administració del nostre país? Enguany es preveu tancar 67 aules de P3 (per tant, línies senceres en el futur). Curiosament 64 són públiques i només 3 concertades. Continua el procés dels anys 80 del segle passat quan es van tancar milers d’aules públiques per la davallada demogràfica i per no perjudicar els centres concertats que van poder mantenir la seva oferta i no tancar si s’hagués aplicat la normativa existent aquells anys (la concertada subsidiària de la pública i no a l’inrevés). Tampoc no es creen pràcticament instituts-escola públics no fos cas que les escoles concertades i privades que oferten des dels tres fins els divuit anys trobessin competència. Per això es va aplicar la LOGSE de manera diferent a les públiques (escolaritzen fins als 12 anys només) i a les concertades (fins els 18). Ens trobem davant un altre pas en aquesta línia?
- Per innovar fan falta certes condicions i la segregació no fa més que jugar en contra d’aquest procés. És bàsic aconseguir la cohesió social d’alumnat i famílies tot lluitant per augmentar l’assoliment de les competències. Fan falta canvis en la doble vessant. Si ens en deixem una no serà veritable innovació educativa Si la innovació no lluita per evitar les segregacions no ajudarà a la millora de la instrucció ni l’educació dels nostres infants i adolescents.
Per incidir en les escoles gueto existents, per evitar que les actuals no es consolidin i que no n’apareguin de noves potser seria bo que EN21 actués prioritàriament sobre els centres públics que reben poques preinscripcions. Potser seria una aposta seriosa per evitar les segregacions i l’augment de les desigualtats en l’accés a la formació. La innovació per ella mateixa no canviarà aquestes situacions cal canviar altres coses, algunes són responsabilitat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat que ha formalitzat un conveni amb les entitats d’EN21.
La innovació pot ser un element per augmentar les preinscripcions, però hi ha altres condicionants
La innovació pot ser un element per augmentar les preinscripcions, però hi ha altres condicionants. Potser algunes famílies prefereixen escoles sense presència d’alumnat d’origen estranger o en situació de marginació o pobresa. Les tendències classistes i racistes presents a la nostra societat juguen el seu paper; els criteris de preinscripció del departament també influeixen; la configuració de les zones d’escolarització no és neutral… Amb tot això hem arribat a l’aparició i consolidació de centres gueto en moltes ciutats del país, centres on s’aplega alumnat amb més desavantatges per aprendre; i famílies escullen escoles allunyades del seu domicili per evitar la barreja que sí es dóna al barri i al carrer. El programa que comenten incidirà en aquesta situació?
- El Departament d’ensenyament dóna suport a la iniciativa però les seves actuacions no semblen coherents. Estan pressionant a famílies i escoles que fan objecció a les proves diagnòstiques; unes proves que imagino no agraden massa a Escola Nova. Per altre cantó queda clar que la iniciativa innovadora no es financia amb diners públics. És una mica trist que se’n trobin per potenciar aquesta línia d’innovació, mentre segueixen dient que no n’hi ha per revertir les grans retallades, per la formació continuada, per eliminar els barracots, per no disminuir les plantilles dels centres, per substituir des del primer dia pagant al professorat substitut el 100% del sou… i un llarg etcètera. ¿Tots aquests aspectes no afecten a les innovacions, a l’èxit escolar que tothom reclama al menys de paraula?
- Els projectes educatius de les 26 escoles que apareixen en el web d’EN21 són, lògicament, diferents. La diversitat sempre és interessant, la uniformitat aixafa moltes iniciatives interessants. Ara bé, hi ha algun element un xic preocupant, les vint-i-sis estan a l’abast de tota la població? Algunes potser prioritzen el projecte i no la proximitat al domicili. Alguna innovació, com dèiem al començament, pot segregar; els costos econòmics o les hores de dedicació que demanen a les famílies representen unes barreres que els permeten seleccionar l’alumnat. Seria una innovació segregadora. Segurament no seria la millor aportació a la innovació d’altres centres.
- El centre escolar ha d’estar immers en el seu entorn, n’és una part més de la xarxa associativa de la comunitat; cal tenir-ho en compte a l’hora de voler innovar. És necessària la participació dels agents comunitaris, de les associacions properes i veïnes, de totes les persones que estan compromeses amb l’EDUCACIÓ. Des dels centres d’esplais, des dels clubs esportius no únicament competitius, des dels centres cívics, sanitaris, socials, de la tercera edat… s’està educant. Tothom hauria de trobar el seu espai a la innovació educativa perquè arribi a tota la població. Una utopia? Sí. Però les utopies serveixen per caminar i ens eviten fer-ho en direccions errònies.
*https://diarieducacio.cat/rosasensat/2015/10/13/innovacio-escolar-tot-es-bo/ i https://diarieducacio.cat/rosasensat/2015/04/16/innovacio-escolar-centres-innovadors-i-escola-publica/
