Autor: Redacció
Els humans som éssers socials per naturalesa. Ens portem dins els uns als altres i així comencem el nostre camí. Ens vinculem els uns amb els altres. Teixim xarxes d’aliances i d’aquestes en neixen els afectes. L’afecte es nodreix del vincle, i el vincle es nodreix de l’afecte.
Ja fa molts anys que des de les escoles es té en consideració la dimensió de l’espai: quin espais? com s’organitzen? què representa l’espai pels infants? com generar diàlegs de qualitat entre el projecte pedagògic i l’espai? I en un moment de tants canvis i reflexions pedagògiques són moltes les escoles que inicien un camí cap a la transformació d’espais. Però, què implica realment tenir en compte el seu disseny i planificació?
En el moment actual, la vella escola transmissora i reproductiva ja no serveix i és més necessari que mai promoure noves propostes didàctiques d’acord amb un món global, interconnectat, plural i divers.
Si la prioritat absoluta no és assegurar els recursos necessaris a l’escola pública és evident que les subvencions a les escoles concertades resten de la bossa comuna del pressupost d’educació. Article en resposta a ‘Públicament desconcertat’ de Pere Vilaseca.
En una societat com la nostra que venera i deïfica els 140 caràcters com a forma de comunicació, que ja li està bé tanta superficialitat, que no reacciona davant de tanta banalització, probablement li cal unes referències culturals més aprofundides, una capacitat d’interpretació més sòlida, una cultura moral més clara.
La societat catalana hauria de prendre’s (ens ho hauríem de prendre) seriosament el tema de la formació dels seus infants i, per tant, exigir als nostres governants que ajudin a avançar vers una escola inclusiva i una educació que estiguin al servei de totes les persones, que lluitin per millorar i, si fos possible, igualar les oportunitats de tothom. Les utopies eviten que avancem per camins equivocats.
La innovació no és una tasca a fer, sinó un model de vida, una forma d’entendre l’educació, l’escola i sobretot l’infant. Fa molts anys que creiem que una altra escola és possible, sobretot les mestres del 0-3, que al costat dels infants aprenem cada dia que la innovació és possible, i és una realitat palpable només si escoltem i atenem les demandes dels infants.
Que l’educació estigui en el primer pla del debat públic és una bona notícia. Que aquest diàleg sigui plural i contrastat, també. Ens haurem d’esforçar, però, a clarificar bé els termes de la discussió, a fer visibles els supòsits de cadascuna de les posicions i a contemplar les conseqüències de tirar per un camí o per l’altre. Sense eufemismes, ni hipocresies.
En Josep M. va lluitar tossudament al llarg de la seva vida per defensar que totes les persones som especials, que totes som úniques i que totes tenim algunes dificultats que precisen de suports específics. I va defensar, a més a més, que l’escola inclusiva, el model que ens manté a tots junts però sense que això signifiqui que tots necessitem el mateix, és un dret que tota criatura té.
El poble gitano continua suportant el racisme de la nostra societat. Es tracta d’un racisme light. Escoles i instituts han de posar el seu gra de sorra per animar a tota la societat a acabar amb els prejudicis contra aquest Poble.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024