Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una de cada quatre persones ha tingut, té o tindrà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida. En la meitat dels casos aquest problema sorgirà abans dels 14 anys, i en la meitat d’aquests casos aquesta persona ho amagarà per por a ser estigmatitzat i discriminat. Aquestes són dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que el mateix organisme reconeix que caldrà revisar perquè han quedat desfasades a causa de la pandèmia. Alguns indicadors reforcen aquesta idea: en l’últim any, els intents de suïcidi (la principal causa de mort no natural entre joves de 15 a 29 anys) han augmentat un 27%, les autolesions entre els adolescents han crescut un 180%, els casos de trastorns de conducta alimentària un 52%, els de trastorn d’ansietat entre joves de 18 a 24 anys un 30,3%, etc.
Aquestes són dades exposades per l’ONG Obertament –una aliança entre les entitats socials de la salut mental de Catalunya, la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació La Caixa– en un webinar adreçat a docents que va tenir lloc el passat juliol i que es tornarà a repetir el pròxim 7 de setembre. En aquest seminari, Obertament explica el funcionament i resultats del programa ‘What’us Up? Com vas de salut mental’, que es va començar a implementar el curs 2015/16 i que des d’aleshores ha arribat a 92 centres de secundària. El curs passat van ser 51 centres i 4.223 alumnes, si bé van ser pràcticament el doble el nombre de centres interessats, segons dades facilitades per l’oenegé, que per aquest curs demana “obrir les aules”.
“De la salut mental se n’ha de parlar, i no com a absència o presència de malaltia, sinó de quelcom que tothom té, igual que tenim salut física, salut social i ara també es comença a parlar de salut espiritual”, explica en el webinar Gemma Cantoni, creadora i assessora pedagògica del projecte What’s up. Aquest projecte permet precisament això: parlar-ne, i fer-ho a l’aula, d’una forma natural, i a través d’activitats que estan en línia amb el currículum (en diuen infusió curricular) de pràcticament totes les matèries. Al començament estava pensat especialment per a 3r d’ESO, i ara ja es pot implementar també a 1r.
Posar noms i percentatges a les coses
L’Escola Xarxa de Berga (del grup Escoles FEDAC) ja fa uns quants cursos que van incorporar el projecte a la planificació de 3r d’ESO. Segons explica la seva coordinadora pedagògica, Queralt Gonfaus, “el tema de les emocions i la salut mental el treballàvem molt poc, perquè no estàvem formats i per tant ens feia por fins i tot equivocar-nos amb el llenguatge, aleshores va arribar la proposta del Departament i ara s’ha convertit en un projecte que es desenvolupa al llarg de l’últim trimestre de 3r d’ESO a través de totes les assignatures, cadascuna amb un nombre diferent d’hores i que comença i acaba amb la de tutoria”.
Per Gonfaus, el programa ha servit a docents i alumnes per familiaritzar-se el llenguatge i sentir-se segurs a l’hora d’abordar la matèria, i “a treure l’estigma i normalitzar el fet que, per exemple, una depressió la pot tenir tothom”. “Posar nom a les coses permet saber què t’està passant, i per tant verbalitzar-ho, i posar-li percentatges permet entendre que no ets un bitxo raro, sinó que allò que et passa és quelcom que passa a molta gent”, diu la coordinadora pedagògica de l’Escola Xarxa.
A banda, per Gonfaus, “la pandèmia ha fet molt mal, molts adolescents ho passen malament, perquè han viscut en el món virtual i s’hi han estancat”. Aquest curs l’escola ha comptat amb el suport del Consell Comarcal del Berguedà, el qual ha proporcionat psicòlegs per ajudar els infants i joves a superar les situacions d’estrès derivades de la pandèmia.
Les conseqüències d’amagar el problema
El projecte What’s up posa molt l’èmfasi en la necessitat de “crear espais segurs per poder parlar de salut mental sense por a que ningú se’n rigui”, diu Gemma Cantoni, com a fórmula per trencar l’estigma, ja que aquest estigma és la causa que molts problemes de salut mental s’acabin amagant, per por de qui els pateix de ser catalogat amb els estereotips que en van associats (persona violenta, inestable, poc intel·ligent…) I en bona part dels casos el fet d’amagar el problema desemboca en situacions de baix rendiment escolar, retraïment social, abandonament dels estudis, aïllament… fins a arribar a la situació més extrema: el suïcidi.
“Hi ha estereotips que tenim molt treballats, com els de gènere, i als quals probablement no donarem continuïtat quan se’ns presentin, i en canvi n’hi ha d’altres que tenim molt poc treballats, com els que estan associats a la salut mental, i aquí és més fàcil que donem continuïtat a aquestes idees a les quals assignem un valor negatiu i que estan generant primer el prejudici i després la discriminació”, comenta Cantoni a la xerrada.
El programa inclou 5 unitats didàctiques que incorporen continguts de salut mental i emocional de forma transversal per a 1r d’ESO i 11 unitats didàctiques per a 3r d’ESO, totes elles “curriculars i competencials” i amb una proposta d’avaluació per a cada competència treballada. A 1r d’ESO es treballa en cinc àmbits (llengua catalana, llengua castellana, artístic, educació física, cultura i valors) i a 3r en set (científic-tecnològic, matemàtiques, llengua estrangera, llengua catalana, educació física, cultura i valors i tutoria). A banda, compta amb sis càpsules de treball, centrades en educació emocional desestigmatitzadora, amb propostes per a 1r, 2n i 4t d’ESO, i darrerament s’hi han afegit cinc càpsules específiques post-covid per a tractar a l’hora de tutoria sense cap curs específic assignat.
A més a més, el programa aporta també testimonis, persones que van tenir problemes de salut mental durant la seva etapa escolar i que estan disposats a anar als centres educatius a parlar-ne amb els alumnes. En el cas de l’Escola La Xarxa, a banda dels testimonis proporcionats pel programa, ja en comencen a tenir de propis, segons explica Gonfaus. “Hem tingut dos exalumnes que ja estan a la universitat que ens han demanat venir per explicar el procés de depressió que van patir, i això ha estat molt enriquidor per la proximitat que s’establia entre ells”.
