La paraula autisme, del grec auto (un mateix), descriu les condicions per les quals una persona no és capaç de relacionar-se socialment. En altres paraules, significa estar aïllat. El terme va ser encunyat per primera vegada el 1911 pel psiquiatre suís Eugen Bleuler.
D’això ja en fa més de 100 anys, i des de llavors s’han dut a terme moltíssims estudis per trobar l’arrel d’aquest enigmàtic trastorn, així com els seus possibles tractaments. Es diu que cada any augmenten els casos detectats, però és encara arriscat afirmar que sigui pel fet que en creix el nombre, ja que el cert és que cada vegada hi ha més eines per a la seva detecció. Sigui com sigui, el cert és que l’autisme està cada vegada més present en el nostre entorn i són cada vegada més els sectors interessats a visibilitzar, tractar i facilitar la vida d’aquest sector de la societat, així com les persones que els envolten.
Un dels sectors que s’ha bolcat en aquest camp ha estat el tecnològic. Es coneix amb el nom de tecnologia assistent, aquella dirigida al fet que les persones afectades amb trastorn de l’espectre autista (TEA) puguin comunicar-se amb la resta, així com donar-los eines per adquirir habilitats socials, identificar subjectes, situacions, emocions, etc. Avui dia, hi ha a l’abast de tothom innombrables app i programes que busquen obrir un camí a aquest col·lectiu. N’hi ha de molts tipus: destinats a facilitar la comunicació, que ajuden a gestionar situacions socials que poden arribar a ser estressants –anar al metge, al supermercat, al tren…–, per exercitar habilitats motores fines –el control de la qualitat del moviment de la mà i els dits–… Aquests últims, en concret, faciliten l’aprenentatge de l’escriptura o el maneig d’objectes petits o delicats. El gran avantatge que han demostrat aquests programes i app és que solen ser molt intuïtius i atractius, de manera que els nens solen estar més disposats a aprendre. No obstant això, hi ha inconvenients, com per exemple el fet de seleccionar, entre una gran quantitat, els que veritablement siguin d’ajuda. Algunes de les característiques que han de complir per considerar-se útils serien:
- Que fomentin l’aprenentatge
- Que siguin fàcils de fer servir
- Que estiguin dissenyades amb flexibilitat, però dirigides a una única funció
- Que tinguin una interfície clarament distingible
- Que permetin modificar el tempo de l’activitat
- Que els continguts siguin adaptables i flexibles
- Que siguin divertides
Per a qualsevol familiar o professional que iniciï una recerca a internet, la tasca de trobar programes adequats o concrets pot ser una quimera. Per això hem realitzat una recerca d’aquells programes i aplicacions més recomanats i ben valorats per usuaris, familiars i professionals. En destaquem 12.
1. Un dels més coneguts i amb més història és Boardmaker: una llibreria de símbols –actualment compta amb més de 4.500 dibuixos– classificats per camps que permet, entre altres coses, dissenyar taulers de comunicació, calendaris o rutines. El programa funciona amb un set de símbols SPC (Sistema pictogràfic de comunicació) que l’usuari pot utilitzar amb plantilles pre-establertes o bé pot programar-les ell mateix. A cada pàgina se li assignen diferents dibuixos que representen diferents idees, accions o objectes.
2. DictaPicto és una app pensada per al seu ús quotidià. El seu objectiu, com bé apunten els mateixos creadors, BJ-Adaptacions i Doble Equipo, és millorar l’accés a la informació i facilitar la comprensió de l’entorn. El seu ús és molt intuïtiu, només cal un mòbil o una tauleta. La seva funció principal és la traduir de manera automàtica la veu a pictogrames: primer el text oral passa a transcriure’s a text per després passar a ser pictogrames. Un cop el missatge ha estat traduït, aquest pot ser guardat per ser utilitzat de nou. El sistema d’etiquetatge de frases amb què compta agilitza la cerca. La manera de presentació dels missatges pot personalitzar-se segons les necessitats: es pot programar perquè els missatges apareguin només com imatges, imatge-text (text més petit), imatge-text (text més gran).
3. e-Mintza (en basc: parla electrònica) és un programa gratuït de comunicació basada en pictogrames i sons associats. El tauler es pot personalitzar per ajustar la llengua, els textos, imatges, vídeos o sons i pot ser utilitzat en pantalles tàctils o mitjançant el ratolí. D’aquest programa cal destacar-ne la possibilitat d’incloure fotografies o vídeos personals en comptes de pictogrames o lletres, així com l’eina d’agenda: planificador seqüenciat de fins a sis activitats per dia o espai temporal.
4. Doctor Tea és una web creada per la Fundació Orange i l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón que busca que les visites mèdiques als hospitals de les nenes i nens no suposi assistir a un lloc desconegut i hostil. A través de vinyetes, vídeos i animacions, l’usuari pot recórrer els diferents espais de l’hospital, així com conèixer els professionals que els atendran, els procediments mèdics i els instruments més comunament utilitzats a les consultes. El web també compta amb un apartat de jocs basats principalment en imatges: seqüències, puzles, memory, etc; amb el qual es fa més amè i divertit aquest acostament.
5. Soyvisual és un sistema de comunicació augmentativa que compta amb un gran banc de fotografies, làmines i diversos materials gràfics, així com una app amb exercicis pràctics de diferents nivells. Soyvisual està dirigit a persones amb dificultats de comunicació i del llenguatge: trastorns de l’espectre autista, diversitat funcional, afàsia, traumatismes, degeneració cognitiva etc. Encara que, per la seva versatilitat, el pot utilitzar qualsevol persona que ho desitgi o ho necessiti. Els recursos que ofereixen són totalment gratuïts i s’amplien mensualment. Soyvisual compta amb un banc de fotografies per aquelles persones que encara no entenen bé els pictogrames o que necessiten fer la transició per reconèixer els conceptes.
6. Día a día és un diari visual ideat per a persones amb autisme o problemes de comunicació. Compta amb un senzill calendari on s’hi poden guardar i revisar les activitats realitzades durant el dia de forma visual i estructurada afegint imatges, fotos o vídeos. També permet anticipar activitats o esdeveniments, o fomentar la comunicació a través de les activitats realitzades. Les activitats es poden distribuir segons el moment del dia (matí, tarda o nit) i descriure-les amb imatges, vídeos, sons o textos. Un cop anotada l’activitat, es pot associar a les persones o els llocs on s’han realitzat. El diari es pot personalitzar gràcies a un sistema de categorització de les persones més properes o els llocs més freqüents.
7. iSecuencias és una aplicació ideada i creada per la Fundació Planeta Imaginario (un centre clínic i d’investigació que ofereix programes d’intervenció primerenca a infants amb TEA). En aquest projecte també hi ha participat Francesc Sistach (director general a Espanya i Llatinoamèrica de Specialisterne, empresa social que proporciona formació i ocupació en el sector de les TI a persones amb autisme i Asperger). iSecuencias afavoreix la millora i al desenvolupament de les habilitats socials i al reconeixement de les emocions. Es pot utilitzar tant en l’àmbit familiar com educatiu. A través d’exercicis basats en ordenar seqüències, anticipar esdeveniments, o identificar emocions, es treballen àrees com el pensament seqüencial, les relacions causa-efecte, l’estructuració del llenguatge, els hàbits i rutines (moltes de les seqüències fomenten l’autonomia personal), el pensament creatiu i la comprensió socioemocional.
8. ARASAAC (Portal Aragonès de Comunicació Augmentativa i Alternativa) és una de les pàgines amb més història i més utilitzada. Es va fundar el 2007 gràcies a un grup de treball amb personal del CATEDU i del Col·legi Públic d’Educació Especial Alborada, amb la col·laboració del Centre Politècnic Superior i finançat pel Departament d’Indústria i Innovació de la comunitat. Aquesta pàgina compta amb una gran quantitat de recursos: materials adaptats, eines en línia, programari, exemples d’ús, així com diversos catàlegs gràfics de pictogrames en color, en blanc i negre, fotografies o vídeos. El que més ens crida l’atenció és que els recursos estan disponibles en més de 15 idiomes.
9. L’aplicació Look at Me, de l’empresa Samsung, ha estat desenvolupada al costat de doctors i professors de la Universitat Nacional de Seül i la Universitat de Yonsei. Es tracta d’un joc basat en set missions –cada missió dura uns 15-20 minuts– que utilitza la funció intel·ligent de la càmera del mòbil per dur a terme exercicis d’imitació de gestos o reconeixement de patrons: aprendre a llegir l’estat d’ànim d’una persona i recordar rostres i fer fotos d’un mateix repetint aquestes mateixes expressions. El programa compta amb un sistema de punts, diversos premis i efectes sonors/visuals per mantenir els nens motivats. Segons les proves científiques realitzades, en el 60% dels casos s’han notat millores a l’hora de reconèixer la cara d’altres persones, l’espai que els envolta i també conèixer millor les emocions a través de les diferents ganyotes.
10. Sígueme és una aplicació desenvolupada per la universitat de Granada i la Fundació Orange. El seu objectiu és millorar els processos cognitiu-visual i perceptiu-visual de manera progressiva a través de sis apartats que van des de l’estimulació a l’adquisició de paraules a partir de diferents materials com fotografies, vídeos, pictogrames, dibuixos… També disposa de jocs per fomentar el reconeixement de conceptes i la seva ordenació segons diferents paràmetres com poden ser el color, la posició o la similitud.
11. A aprendicesvisuales.com es poden descarregar llibres que han estat dissenyats tenint en compte les característiques dels nens amb autisme. És per això que els contes estan construïts a partir de pictogrames. En aquesta mateixa pàgina també es donen consells i estratègies per construir els nostres propis contes.
12. ValpoDijo és una aplicació de mòbil pensada per ajudar a comprendre els modismes, això sí, de moment es basa en els propis de Xile. Però tant per la seva presentació com pel seu funcionament, val la pena ser esmentat. Aquesta aplicació ensenya els nens a entendre el llenguatge figurat que posseeixen aquests modismes.
