Autor: Anna Torralbo

Imagina’t un cuiner que cuina per 300 persones cada dia. D’aquestes n’hi ha amb  tota mena d’al·lèrgies, intoleràncies i gustos: vegetarians, carnívors, flexivegans, etc. Aquest cuiner treballa en una cuina petita, vella i mal organitzada. El producte amb què cuina és insuficient i ha de fer meravelles perquè arribi per a tothom. No sap per què, de tant en tant arriba a la feina i algú que s’ha dedicat a canviar-ho tot de lloc, o li demanen que talli amb una cullera o li han tret alguns dels estris necessaris per cuinar. Allà fora, els clients no estan contents, es…

La primera vegada que vaig veure aquell mestre jove (d’ara en endavant el mestre X) gestionar l’aula vaig pensar “un altre amic dels nens, un altre monitor de lleure”. No obstant això, el temps al seu costat ens ha donat a tot el claustre una gran lliçó, una lliçó d’humilitat, de tendresa i de professionalitat que he volgut compartir, doncs considero que hi ha molts mestres X en diferents escoles a qui potser no estem parant prou atenció. I què té d’especial aquest mestre?, us preguntareu. Doncs coses ben simples, que, no obstant, ho canvien tot. La naturalesa i la…

La idea d’èxit, triomfar, destacar, ser algú, ser reconegut (ho podríem dir de moltes maneres), ha anat calant en els nostres cossos sigil·losament. De manera quasi imperceptible, ha retorçat el camí que caminem convertint-lo en una imposició que ens ofega i ens desorienta, ens allunya de nosaltres i ens posa al servei de la mirada i el judici de l’altre. Les conseqüències són palpables, ens desgasten una mica dia a dia: sensació constant d’insatisfacció, ansietats, pors injustificades, necessitat de sentir-nos constantment útils (no fer res, no sentir-nos productius o avorrir-nos, ens produeix angoixa). Però aturar-nos no està permès, i lluny d’encarar el problema, anem pal·liant els…

El temp per a l’aprenentatge es redueix cada vegada més en pro del que es dedica a les consecutives avaluacions. Es treballa sota molta pressió quan en l’horitzó sempre apunten les orelles de les notes finals i de les proves diagnòstiques.

Personalment, el desgast més corrosiu al qual m’he enfrontat en una escola ha estat el de tractar companys/es que em col·loquen davant disjuntives morals i ètiques que rarament es manifesten o s’aborden entre el professorat.

Encara està molt arrelada la idea del coeficient intel·lectual com a únic indicador de les altes capacitats

Sigui un alumne desmotivat, un alumne amb dificultats o un alumne amb circumstàncies familiars difícils, en cap d’aquests casos veig que fer deures durant els mesos de vacances hagi de canviar gaire les coses

Tenint en compte que no totes les escoles fan el mateix ús de les xarxes o dels blogs, però considerant també que aquesta pràctica està cada vegada més estesa i instaurada, m’arrisco a afirmar que s’inverteix una quantitat ingent d’hores en visibilitzar el que passa a dins

Per a familiars i professional la tasca de trobar programes adequats o concrets per infants amb TEA pot ser una quimera. Per això hem realitzat una recerca d’aquells programes i aplicacions més recomanats i ben valorats

L’alumnat passa moltes hores a l’escola (o a l’institut o a la universitat), moltes hores compartides amb els mateixos company/es. Sens dubte, aquests són els primers espais “públics” en què la socialització es posa en pràctica. Per què no aprofitar-los més?