Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les TEEI (tècnic especialista d’educació Infantil) veníem de llars d’infants públiques i privades i vam entrar amb molta il·lusió, ganes d’aprendre i ajudar en el que calgués. Sense adonar-nos, amb el pas del temps vam anar creixent en coneixements i edat. Vam formar famílies, vam criar els nostres fills juntament amb els vostres fills, ens va canviar la vida i ens vam adaptar a les escoles públiques. Cada escola és un món, cada equip directiu també i cadascuna fa el que pot, ja que l’administració encara no ha donat, a aquestes alçades, unes funcions clares de les TEEI.
Cada equip directiu interpreta i acorda un horari, unes accions… i bé, fem el que podem.
Acompanyem en el procés d’autonomia dels infants, consolem les entrades difícils on se’ns encongeix una mica el cor a tots, donem suport a alguns nens que necessiten especial atenció, participem de la vida d’aula com una mestra més amb la programació, observació i avaluació dels infants, participem també, dins de les nostres possibilitats, en els nivells, cicles, claustres, cursos, reunions, entrevistes, manualitats, informàtica… així com en l’òrgan principal de les escoles, que és el Consell Escolar.
Sí, alguns diran que estem per canviar “pipis i caques”, els mateixos que diuen que a infantil només juguen amb plastilina. Sí, també afegim això a la resta de tasques importants que fem. I per què? Doncs perquè els nostres infants tenen l’edat per començar l’escola, però necessiten acompanyament per gestionar hàbits tan importants per al seu desenvolupament com mocar-se o fer pipí. I tant!
Sense oblidar-nos que molts encara tenen dos anys quan comencen a l’escola dels grans.
Fins ara –espero no pecar de supèrbia–, crec que, en general, estem ben reconegudes pels equips de mestres, ja que som un pilar important en l’acompanyament dels infants nouvinguts i les seves famílies. I sovint també com acompanyament de les mestres noves. Som moltes les escoles públiques que cada curs ens trobem amb pràcticament mitja plantilla nova de mestres al claustre.
Les escoles públiques entomem les ampliacions de ràtios, o si ens toca un bolet, la matrícula viva, els infants amb necessitats educatives especials i amb al·lèrgies… Som escola inclusiva sense els recursos necessaris, els vetlladors que caldria. Sí, és una professió vocacional, però estem ofegats resolent tots els problemes que ens desborden cada dia.
A les escoles, a P3, tenim unes personetes meravelloses, que tenen dret al millor dels futurs. El dia a dia, però, es fa molt intens i sovint ens sentim impotents per acompanyar-los com necessitarien.
Sí, ser TEEI, és de vegades ser l’últim mico de l’escola, a qui li toca fer de tot i de vegades pot ser també la petita peça clau per salvar una situació complicada.
Últimament se’ns demana més, tot per baixar ràtios a les aules o atendre als nens amb dictamen. Cosa que passa gràcies al decret d’inclusió, que seria genial si es dotessin les escoles amb els recursos necessaris. Però no, ja tenim la super TEEI!
Qui ens anava a dir, que després de tots aquests anys, ens caldria fer-nos sentir per dir a l’administració que no! No senyors! Volem seguir treballant, no volem anar al carrer si no aprovem l’oposició.
Encara no han sortit les dades de la convocatòria d’oposicions a TEEI, però sabem que s’ofereixen menys places que llocs hi ha de TEEI. Això em direu que ja els hi passa als que volen optar a altres places de funcionariat, amb la diferència que ja portem, les que més, quinze anys al mateix lloc i podem anar al carrer si no aprovem les opos.
Fa dies que li dono voltes, no sé, si pogués demanar un desig, seria que com a excepcionalitat que som, tenint en compte els anys treballats, se’ns consolidés la plaça amb una avaluació justa, no amb unes proves memorístiques que no valoren l’experiència i el saber fer. Volem seguir amb vosaltres, a les nostres escoles!
De vegades escoltades, d’altres ignorades, en ocasions discriminades o infravalorades, però sempre necessàries a les aules de P3.
Soles? No estem soles, som moltes i sempre estem a prop. A cada escola n’hi ha una. Si us la trobeu, cuideu-la, malauradament poden ser espècies en extinció. De ser així, tots en sortirem perdent: TEEI, infants, mestres… Perquè sense la TEEI la qualitat de l’escola pública surt perdent.
