Entrevista

Sonia Sierra (Cs): “Les competències sense coneixements no se sustenten per enlloc”

Sonia Sierra és doctora en Filologia Espanyola i màster en Literatura Espanyola, i té també un postgrau en Didàctica de la Llengua Estrangera. Ha estat professora d’espanyol com a llengua estrangera, professora de secundària i professora associada a la UAB. Afiliada a Ciutadans des de 2013, fa més de cinc anys que és regidora de l’Ajuntament de Barcelona i diputada del Parlament. Es defineix com una apassionada del flamenco, la lectura, el ioga i el sànscrit.

De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi? 

Els barracons. Catalunya és la comunitat autònoma que més barracons té i amb molta diferència. És un problema estructural endèmic, ja que alguns d’aquests barracons tenen vint anys. També la manca de material didàctic gratuït pels alumnes. Els llibres de text haurien de ser gratis, com passa a altres CCCAA i altres països del nostre entorn.

Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?

Hi ha una certa devaluació del coneixement en general a la nostra societat, però no hauria de ser així. Les competències sense coneixements no se sustenten per enlloc.

Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?

No hi ha hagut cap mena d’avaluació externa d’aquestes experiències, amb la qual cosa és impossible decidir si s’ha d’aplicar a altres centres.

És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?

Impartir assignatures no lingüístiques en espanyol és necessari per poder assolir un registre culte d’aquesta llengua i no fer-ho és il·legal. A banda d’això, nombrosos estudis (més de mil, segons la UNESCO) demostren que l’aprenentatge en llengua materna és un facilitador de l’èxit escolar i que és molt important que l’aprenentatge de la lectoescriptura es faci en la llengua materna, la qual, a més, és un dels drets dels infants. Si tenim en compte que la majoria d’alumnes catalans tenen l’espanyol com a llengua materna, a Catalunya es nega aquest dret a la majoria dels alumnes i se’ls perjudica en el seu rendiment acadèmic.

L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?

L’escola concertada forma part de la xarxa pública i, en conseqüència, ha d’estar ben finançada.

Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte? 

A mi m’agrada més parlar de societat inclusiva. Una societat inclusiva és aquella que és capaç de potenciar el millor de tots els seus ciutadans i per aconseguir això les famílies han de poder optar entre portar els seus fills amb necessitats educatives especials a centres ordinaris i a centres especials o especialitzats, que fan una feina increïble.

Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?

No només ho diuen els sindicats: ho diuen la majoria de mestres i professors.

L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?

Hi ha nombrosos estudis que demostren la importància de l’educació de 0 a 3 anys per l’èxit acadèmic posterior i, per aquest motiu, s’ha d’intentar que sigui una educació universal i gratuïta. A banda, té un paper clau per la conciliació de la vida escolar i familiar i pel desenvolupament de les carreres professionals de les dones, perquè ja sabem que si algú es queda a casa a criar les criatures, aquest és la dona.

Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?

Tant a Catalunya com a la resta de CCAA les escoles han estat obertes i segures. Cal felicitar la professionalitat i la responsabilitat dels alumnes, del personal docent i no docent i de les administracions que ho han fet possible.

Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?

Aquesta pandèmia va agafar tothom per sorpresa i no venia amb manual d’instruccions, així que ha estat un repte molt difícil. Jo hauria millorat l’extensió i la gestió dels tests i hauria proporcionat mascaretes transparents de millor qualitat pels alumnes sords, els alumnes TEA i per les assignatures de llengües estrangeres. També hauria facilitat la jornada contínua allà on fos demandada de forma majoritària.

Acabi la frase

1. Les avaluacions externes són… necessàries.
2. Les places perfilades aconsegueixen… ajustar millor l’equip docent, però si no hi ha transparència poden servir per afavorir a persones per motius diferents del seu perfil professional.
3. Cal que la LEC… sigui reformada.
4. La reforma de l’FP passa per… adequar-se a les necessitats de la societat actual.
5. Amb els horaris escolars farem… que es respecti la voluntat majoritària de les famílies.
6. Quan entri en vigor la LOMLOE… nosaltres lluitarem perquè l’espanyol sigui llengua vehicular i es garanteixi la llibertat d’elecció de les famílies i no s’acabin tancant els centres d’educació especial.
7. Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de… els sous dels alts càrrecs a dit i de les subvencions a entitats de dubtosa utilitat.
8. L’educació de persones adultes… és absolutament necessària.
9. La lliure elecció del centre per part de les famílies… és un dret que s’ha de respectar.
10. Els meus fills van a una escola… no tinc fills, però jo sempre he estudiat a l’escola pública.