“Ho han fet a l’inrevés, hauríem d’haver començat per primària i si de cas deixar infantil pel setembre, perquè amb els nens de 3, 4 i 5 anys és molt difícil fer-los entendre que han de mantenir les distàncies”. Pau Canut, director de l’Escola Miquel Utrillo de Sitges, és un dels signants d’un comunicat conjunt de les direccions de les escoles públiques del Garraf en el qual s’expressen molts dubtes sobre la reobertura dels centres, una de les moltes expressions de neguit que han anat apareixent per tota Catalunya a mesura que s’apropava el Dia D. Explica, però, que ell creu que tornar a l’escola abans de tancar el curs era molt necessari, sobretot per evitar que els alumnes empalmin sis mesos sense veure’s les cares ni trepitjar el centre.
Aquest matí han obert al voltant d’un miler de centres –de totes les etapes, públics, concertats i privats– de tots els territoris que es troben en fase 2, segons les dades fetes públiques pel Departament d’Educació. Demà encara n’obriran alguns més, fins a arribar al 40% dels centres públics i 25% dels concertats, segons les estimacions del Departament. Dilluns 8 es podrien incorporar els de Barcelona i àrea metropolitana, i els de Lleida, si previsiblement totes aquestes regions sanitàries arriben a la fase 2 de desescalada. Alguns sindicats havien fet crides a la insubordinació, o a ser molt exigent amb les mesures de seguretat i higiene i no obrir si no es complien tots els requisits del pla de riscos laborals, però finalment tots els centres han obert, segons el Departament. Fins i tot els dos o tres que havien manifestat expressament que no ho farien? Sobre això no hi ha resposta. Sí que s’explica que alguns centres no han obert, però perquè estaven fent obres.
“Ens veiem incapaços d’evitar que els petits es toquin”
A l’Escola Miquel Utrillo aquest matí esperaven només 5 alumnes d’infantil, dels 150 que tenen, i pels quals ho tenien tot perfectament preparat. Cadascú amb una taula, amb un seguit d’estris que només han de tocar ells. Abans d’entrar, neteja de mans amb gel hidroalcohòlic i presa de temperatura, i abans encara els pares han fet arribar la declaració responsable conforme els seus fills ni tenen la Covid ni han estat en contacte amb ningú que la tingui, i que el carnet vacunal està al dia. Al final només hi han anat tres: el Kiril, l’Ian i el Jairo, tots de P5. Hi han entrat una mica capcots, però quan han estat sols a l’aula no han parat de parlar i riure. Faran una mica d’aula i una mica de pati, i no sembla que els sorprengui ni els molesti que els expliquen que no es podran tocar entre ells.
Dimarts hi ha previst molt més moviment, perquè arribaran gairebé tots els alumnes de 6è. N’esperen 42 dels 50 que hi ha. I en les tres setmanes que queden abans de tancar el curs aquests alumnes hi aniran dos dies per setmana, segons explica Canut. Pel que fa als de 1r a 5è, s’han previst sessions amb cita prèvia amb tots els alumnes que al llarg d’aquests mesos han quedat més desconnectats, mentre que l’última setmana de curs es preveu que tots puguin participar com a mínim en una jornada grupal (en grups òbviament de no més de 13 alumnes).
Aquest és el Pla d’obertura de l’Escola Miquel Utrillo, elaborat la setmana passada. Ara, comenten el director i el cap d’estudis, estan preparant el pla personalitzat de l’estiu, ja que el Departament d’Educació ha demanat als centres que cada infant marxi de vacances amb una recomanació de tasques a fer. I quan acabin amb això s’hauran de posar amb el pla del setembre, que és quan arribarà l’hora de la veritat. En aquest cas, comenta Canut, pensen fer quatre plans, amb quatre supòsits: tornada normal, tornada amb ràtios baixes (l’escenari més probable), tornada amb model híbrid o tornada amb reconfinament. Afortunadament, aquest centre és molt gran i compta amb molts espais. Les seves aules de 5è i 6è tenen capacitat per 50 alumnes, perquè ja fa uns anys van tirar envans i van optar per la codocència en aquests nivells. Ara ja les han preparat perquè els de sisè es reparteixin entre les dues aules, amb cadires individuals i distància, i això serà un laboratori de proves de cara a l’any vinent.
“Potser ens faltarà alguna aula, però tenim molt a prop un espai jove, una biblioteca i un poliesportiu”, comenta Canut. En aquest centre disposen d’un estudi de ràdio, des del qual setmanalment els alumnes fan un programa que s’emet per l’emissora municipal, i d’un estudi de gravació audiovisual, que s’utilitza per als diferents projectes amb els quals treballen els grups, i cap dels dos espais està en perill. Pel director, el més preocupant segueix sent l’etapa infantil: “Ens veiem capaços de crear grups estancs de 8 o 10, que no es barregin amb altres grups, malgrat que no és la filosofia d’aquesta escola, però no ens veiem capaços d’evitar que els infants es toquin o comparteixin espais o materials”, explica.
“Que m’expliquin com ens ho hem de fer”
A una altra punta de Sitges trobem una situació ben diferent. Aterrem a l’Escola Agnès, una de les escoles amb un historial de barracons més longeu de tota Catalunya. Fa 16 anys que viu entre mòduls, amb una pista de sorra inclinada amb dues porteries que fa les funcions de camp de futbol i un racó pavimentat de dos metres quadrats i una cistella que fa les de camp de bàsquet. “Ens hem acabat acostumant al que és inacceptable”, comenta la seva directora, Vinyet Llamas. Aquesta situació l’abandonaran l’any vinent, finalment, perquè l’edifici definitiu, situat en una urbanització a l’altra banda del poble, es preveu que estigui enllestit el gener de 2021.
Avui a l’Agnès no hi ha anat cap infant i, de fet, no s’espera que cap alumne d’infantil ho faci al llarg d’aquestes setmanes. “A totes les famílies se les va informar de la possibilitat de venir però també de les condicions amb els quals es trobarien els seus fills, i cap no ha volgut fer-ho”, diu la directora, també força contrariada amb les circumstàncies que han envoltat la reobertura. “Jo estic a favor de tornar a obrir, però amb unes condicions pedagògiques mínimes, això no és tornar a l’escola”, sosté.
Aquest divendres s’esperen 11 dels 25 alumnes de sisè (són escola d’una línia), als quals hauran de dividir en dues aules, perquè les dels mòduls són més petites que les convencionals i com a màxim poden entrar 9 o 10 per complir el requisit de quatre metres quadrats per alumne. Aquests 11 estudiants hi tornaran els altres dos divendres restants, per seguir fent el tancament de curs i la preparació del comiat, mentre que paral·lelament s’organitzaran tutories presencials individuals amb els alumnes que durant aquests mesos han quedat més despenjats. “Amb el 90% dels nostres alumnes hem tingut una relació molt estreta durant aquest temps, cada tutora s’ha connectat amb cada un d’ells un cop cada dia, i s’han fet també activitats grupals diaris, a més de la tertúlia literària dialògica setmanal”, explica Llamas. L’Escola Agnès es va reconvertir fa dos anys en comunitat d’aprenentatge, una de les senyes d’identitat de les quals són aquestes tertúlies
El setembre preocupa, i molt, a aquesta directora. Té clar, i lamenta, que durant uns mesos no es podran realitzar els grups interactius entre alumnes i voluntaris, una altra de les senyes d’identitat de les comunitats d’aprenentatge, però sobretot li preocupen els espais. “Jo espero que m’expliquin com ens ho hem de fer, perquè si hem de doblar espais aquí no hi cabem ni de broma”, afegeix. Els únics mòduls que no són aules són el que té els despatxos de direcció i administració, i la sala de mestres, el del menjador i el d’una sala de psicomotricitat. La resta, aules que al setembre només podran acollir a la meitat del seu aforament. “Espero que els serveis territorials o l’Ajuntament em diguin de quins altres espais podrem disposar, perquè a més en aquest barri només hi ha residències i altres centres educatius, que tindran el mateix problema”, afegeix. El seu temor és que arribi l’agost i el més calent sigui a l’aigüera: “M’agradaria poder marxar de vacances tenint tot això planificat”.
