En una època dominada per la tecnologia, les pissarres digitals, les tauletes, Instagram, whatsapps, llibres electrònics… pot tenir èxit un llibre fet en gran part artesanalment i a més que sigui un llibre gegant?
Sí, i molt!!! És el que passa cada any a Granollers per les fires i festes de l’Ascensió. Nenes i nens –acompanyades sovint per mares, pares i altres familiars– es troben per construir entre totes un llibre gegant. Amb el pas dels anys l’activitat ha esdevingut un esdeveniment molt esperat. Ja fa 40 anys que el Casal del Mestre de Granollers i la cooperativa llibreria La Gralla organitzen aquesta activitat.
El terra de l’emblemàtica Porxada de Granollers es cobreix de palla perquè nenes, nens i il·lustradores puguin seure una bona estona i no estiguin de cul a terra. L’activitat és ben simple, però té un gran valor pedagògic. Al moment d’apuntar-se, a les nenes i nens se’ls hi fa entrega d’un petit plafó de fusta on hi col·loquen un DIN A4 i també d’un llapis i d’una goma.
Ara cadascú, per separat o en petits grups, ha d’escriure un conte inventat, alguns ja el porten pensat des de casa. Asseguts a la palla i recolzats a les columnes de la Porxada escriuen el conte. És un moment molt tranquil, de concentració i de creativitat, de petites consultes a la mare o a la mare que està a la vora.
Una vegada escrit el conte a llapis, nenes i nens fan cua a l’espai, 4 ó 5 cadires en cercle on, voluntaris, la majoria mestres, fan de correctors. Entre el corrector i la nena o nen s’estableix una relació molt personal i es va explicant, en la mida que es pot, el perquè de la correcció, la qual es fa amb el mateix llapis i a sobre la paraula mal escrita.
Una vegada feta la correcció del text nenes i nens van a buscar un full/cartolina blanc i han de buscar-se un il·lustrador que, assegut entre elles i ells, a sobre del llit de palla, farà el dibuix del conte. Ara s’estableix un diàleg molt maco entre els dos: com i quin espai ha d’ocupar el text, consensuar la il·lustració… És un moment en el qual el temps s’atura, no hi ha pressa. L’il·lustrador va dibuixant, comentant amb l’autor del text les formes, els colors, els espais…
A la vegada que es va fent l’activitat hi ha un seguit de taules on estan exposats els llibres gegants d’altres anys. Moltes mares i pares, familiars, amics, ensenyen enorgullits i satisfets a les seves filles i fills els contes que van fer quan eren petits, creant-se un lligam d’intercanvi generacional a partir de la creativitat.
Finalment, l’obra és acabada i aquella idea inicial ara s’ha convertit en una pàgina màgica, una creació conjunta de nenes, nens i il·lustradors i s’entrega l’obra a l’organització, això sí, havent posat abans el nom i l’edat dels autors.
Acabada la jornada els fulls recollits es porten a un enquadernador artesanal que construeix el llibre gegant de l’any!!!
Hi ha més coses, però, al voltant del llibre gegant. Cada any una escola de la ciutat apadrina el llibre i en té cura. En parla àmpliament amb els alumnes, en fa propaganda i cuida que tot vagi bé. A més, la majoria d’il·lustradores i il·lustradors provenen del batxillerat artístic que es fa a la ciutat, per la qual cosa s’estableix un coneixement i diàleg entre les noies i nois a partir d’una creació comuna.
Podriem parlar dels molts valors pedagògics de l’activtat, però segur que cadascú els sabrà descobrir. Nosaltres no els exposem, ja que no els volem separar del mateix relat de vida que comporta una activitat artística com la de FER UN LLIBRE, que és gegant, col·laboratiu i que ja el comparteixen diverses generacions.
