Els recents resultats dels informes PISA han posat de manifest la crua realitat de l’estat actual de l’educació a Catalunya, evidenciant una disminució preocupant en el rendiment dels estudiants. Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, considerem imperatiu analitzar aquestes dades amb deteniment per comprendre les causes subjacents a aquests resultats i proposar solucions eficaces que consolidin la qualitat del nostre sistema educatiu.
En aquest context, destaquem que Catalunya ha experimentat una disminució de 21 punts, superant la reducció d’aproximadament 8 punts observada a la resta d’Espanya. Tenint en consideració que els últims quatre anys han estat caracteritzats per un deteriorament continu en les puntuacions, esdevé necessari prestar una atenció immediata i estratègica a aquesta bretxa per abordar les causes específiques que impacten al nostre territori. Així doncs, en el moment actual, urgeix abordar aquesta situació, ja que fa temps que no veiem cap indicació de reversió, fins i tot abans de l’arribada de la pandèmia. Aleshores, les retallades pressupostàries prèvies ja havien anticipat les repercussions en l’àmbit educatiu, i la pandèmia, a més, va agreujar aquesta situació.
Lamentablement, els resultats recentment publicats ens conviden a pensar que possiblement no s’han pres les mesures necessàries ni unes línies clares de treball en els darrers anys. Cal determinar, doncs, quins són els factors principals d’aquests resultats, elaborar prioritats i una posterior, però urgent, planificació, execució i sobretot, avaluació per tal de revertir la situació. Un altre aspecte que destaquem és l’absència d’un sòlid suport institucional als centres educatius ha contribuït a aquesta situació crítica. Des de la nostra perspectiva, considerem que les institucions educatives han de poder ser capaces d’acollir alumnat, docents i professionals del món educatiu de forma satisfactòria creant d’aquesta manera ecosistemes socioeducatius amb caràcter comunitari. A hores d’ara és fonamental reconèixer que l’educació no pot prosperar sense una direcció clara i per fer-ho és imprescindible el suport de les administracions públiques en complicitat amb tota la comunitat educativa.
Les institucions educatives han de poder ser capaces d’acollir alumnat, docents i professionals del món educatiu de forma satisfactòria creant d’aquesta manera ecosistemes socioeducatius amb caràcter comunitari
La millora dels resultats PISA ha de ser la conseqüència d’una reforma estructural seriosa del sistema educatiu, no un objectiu en si mateix. Aquesta transformació d’aquests resultats requereix temps i ha d’estar orientada a garantir una educació de qualitat per tothom, cercant la igualtat de condicions per superar i/o compensar les desigualtats socioeconòmiques, culturals o territorials. En aquest sentit, cal un esforç col·lectiu per establir un pacte educatiu d’ampli consens amb voluntat política i amb suport dins la comunitat educativa fonamentat en espais deliberatius entre política, evidència i avaluació.
En aquest procés de transformació, defensem amb fermesa l’enfocament inclusiu i equitatiu del nostre sistema educatiu per tal que atengui i doni resposta a les necessitats i singularitats de tot l’alumnat. És necessari posar el focus en l’alumnat amb situacions de risc d’exclusió i vulnerabilitat. Sembla una obvietat, però no volem deixar de repetir-ho: un sistema educatiu inclusiu no es pot dur a terme sense les inversions necessàries sostingudes en el temps.
No volem deixar de repetir-ho: un sistema educatiu inclusiu no es pot dur a terme sense les inversions necessàries
Entre altres aspectes, el sistema educatiu de Catalunya no pot dependre exclusivament d’ajudes i reforços extraescolars particulars, especialment quan l’índex de pobresa arriba al 30%. La urgència, per tant, és crucial, considerant el panorama socioeducatiu actual. La societat catalana no pot permetre’s el luxe de relegar un percentatge significatiu de famílies a la incapacitat d’accedir a reforços extraescolars particulars. Les administracions han d’intervenir decididament per reestructurar el sistema, reforçar-lo i garantir el dret a una educació pública de qualitat accessible per a tothom. En aquest sentit, des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ja fa temps que defensem el model d’Educació a Temps Complet en la lluita contra les desigualtats educatives construint propostes educatives necessàriament flexibles, adaptables a les situacions familiars, singularitzades per territori – comarca, municipi, barri, amb forta implicació comunitària.
Continuant amb la construcció d’un model socioeducatiu robust, creiem que el context actual de debilitat davant uns resultats tan pèssims no justifica carregar sistemàticament contra l’enfocament competencial dels processos d’ensenyament-aprenentatge. Cal recordar que les proves que aplica PISA tenen un enfocament competencial referit a una interpretació integral del coneixement, tant teòric com pràctic, i que no tots els territoris mesurats (no avaluats) han obtingut puntuacions tan baixes. L’enfocament competencial es presenta com un element indispensable per afrontar els desafiaments del segle XXI, ja que permet posar l’èmfasi en la utilitat de l’aprenentatge. Ara bé, aquest enfocament requereix un debat seriós dels aprenentatges bàsics imprescindibles i els desitjables per tal de repensar la seva finalitat i la metodologia emprada en els centres educatius. Un cop més, insistim en afinar les mesures triades i ajustar-les a un diagnòstic rigorós, tot destriant, en quins contextos els processos de transformació educativa es realitzen amb criteri i quins factors intervenen en el seu impacte, tot revisant i prenent decisions fonamentades.
Tenint en compte tot aquest marc, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya insta les autoritats competents a abordar amb urgència la crisi educativa. Cal la implementació de reformes estructurals que consolidin el sistema i promoguin tant l’enfocament inclusiu per atendre les necessitats de l’alumnat com l’enfocament competencial per afavorir els aprenentatges amb valor i sentit personal per tot l’alumnat. Així doncs, el desplegament total de la LEC és fonamental per donar resposta a una situació que requereix mesures sòlides i fonamentades. Només mitjançant un esforç conjunt i la responsabilitat col·lectiva amb missions estratègiques i accions decidides podrem assegurar una educació de qualitat per tothom a Catalunya.
