Opinió

‘Un pequeño mundo’ i ‘Las ilusiones perdidas’

‘Un pequeño mundo’

Dissabte, quatre de la tarda. Una de les sales del Boliche. Estic sol esperant veure una meravella de pel·lícula. Parlo de Un mundo pequeño, la primera obra de Laura Wandel.

Ens mostra els perversos efectes del bullying. Ens explica com la víctima es pot convertir en botxí. Ens explica com el bullying és una pràctica de dominació que necessita de la col·laboració activa d’uns quants i del silenci de molts altres. I ens mostra els diferents comportaments dels adults.

Però el més interessant de la pel·lícula és que la veiem a través dels ulls de la germana petita –cicle inicial– que observa, intenta pair, intenta entendre el sofriment i la falta de resposta del seu germà, que deu ser de cicle superior de primària.

La càmera s’encasta, com a la pel·lícula El hijo de Saul, al costat de la nena, l’observa en primers plans o plans molt propers, de cara, de perfil i d’esquena, la segueix implacable, és una presència absoluta, ella és tota la història, les seves reaccions, les seves llàgrimes –poquíssims somriures–, les pors que va dominant, que la van convertint en una persona que, malgrat tot, sabrà reaccionar i prendre partit. La imatge final t’humiteja els ulls.

Aquesta petita actriu es diu Maya Vanderbeque i el seu treball és extraordinari. Transmet totes les emocions que es necessiten per viure el món d’aquest fenomen que en diem bullying, antic com la mateixa humanitat, pràctica de corral de gallines on sempre hi ha una jerarquia establerta i una constant humiliació cap a les que queden a sota de l’escala del galliner. Però no només és una aproximació emocional. La raó treu el nas i ens dona pistes per entendre com el món de la crueltat pot ser interioritzat per criatures tan menudes.

Tothom l’ha d’anar a veure i goso dir que els que ens dediquem a l’educació estem  obligats a situar-nos per 72 minuts davant la pantalla.

‘Las ilusiones perdidas’

Recordeu aquell poema de Quevedo “Poderoso caballero es don dinero”? Doncs aquesta pel·lícula dirigida per Xavier Giannoli, basada en una novel·la del gran Balzac, ens mostra el relat d’iniciació d’un jove poeta de poble que arriba a la gran ciutat i descobreix que el progrés està contaminat per tota mena d’enganys, començant pel món de la premsa que presenta com a veritats les falses notícies, els rumors més compromesos… això que ara en diem fake news, sempre que donin diners i prestigi.

El protagonista, a qui dona vida l’actor Benjamin Voisin, va perdent la innocència al llarg de la història. Sort en té de l’amor que sent per una noia que és actriu i que exerceix la prostitució quan és temps de vaques flaques.

És una pel·lícula on, a més de seguir amb deteniment la caiguda d’aquest jove idealista, també anem descobrint els mecanismes polítics i socials que van embrutant tot el que toquen.

Ras i curt, una pel·lícula que pot ser llegida en clau de present, perquè vivim temps on la integritat no és un valor en alça i les traïcions estan amagades darrera cada cantonada.

I per acabar dir que el director ha decidit que una veu en off ens vagi informant del desenvolupament de l’acció. Una bona decisió que ens ajuda a situar-nos.