Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El fill de la Wendolyn Popoters, dominicana i resident a Espanya des de fa quatre anys, s’entrena cada setmana amb els seus companys de futbol sala.Viuen a San Lorenzo de l’Escorial i van apuntar el nen, de 12 anys, fa tres mesos a un equip local: “Li agrada molt jugar amb els amics”. Però jugar és el que no pot fer a causa d’una normativa de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) que pretén prevenir el tràfic de menors per part de les entitats esportives. A la pràctica, els requisits que fixa la norma perquè els menors estrangers puguin federar-se s’han elevat tant que “molts nens d’equips petits estan sent discriminats i no poden jugar”, critiquen a SOS Racisme.
L’ONG va començar a rebre fa uns mesos els casos i queixes de famílies de residents estrangers a Espanya i d’algunes d’espanyoles amb fills adoptats a l’exterior. Les famílies denuncien que, quan van a federar els seus fills perquè puguin disputar els partits amb altres equips, la Federació Espanyola de Futbol els denega les seves fitxes d’inscripció. Els rebuigs arriben en virtut d’una circular, que adapta una reforma en el reglament de la FIFA per endurir les seves mesures en contra del tràfic de menors. Segons el parer de SOS Racisme i diversos equips locals, l’adaptació s’ha extralimitat en el seu “lloable objectiu” i està deixant els nens estrangers en una situació de desavantatge respecte als espanyols.
És el cas del fill de la Wendolyn, apuntat al Club Deportivo Elemental Abantos futbol sala. “Va a entrenar i li encanta el futbol. Però després no el deixen jugar en els partits i és molt incòmode perquè s’ha de quedar a la grada mentre la resta juga. Jo sóc una adulta i puc intentar entendre-ho, però ell no, només és un nen. Ho porta molt malament”, explica la mare.
El president del club Abantos, Javier Alonso, ha iniciat la recol·lecció de signatures a través d’Internet davant el que considera una situació de “discriminació inadmissible contra els menors estrangers”. “Està bé que controlin el tràfic infantil, però això ho han de fer en els clubs d’elit, els grans, no en els de base, els equips petits que fem una tasca social, d’integració”, continua Alonso.
Els requisits per jugar
Ángel Manuel Varas Carrasco, president del Club Deportivo Racing La Paloma Futbol Sala, a Madrid, també s’ha vist afectat per l’enduriment de criteri de la RFEF. Riu: “Nosaltres que som un club petit sense ànim de lucre, com volen que trafiquem amb menors?”. No obstant això, el tràmit per als nens estrangers “arriba a ser tan complicat que impossibilita el joc”, resumeix des d’una sala annexa a la pista de futbol on entrenen els petits. En el seu equip, la norma va arribar a afectar un nen de 7 anys que havia nascut a Espanya, “a l’hospital de Fuenlabrada, però la seva mare és marroquina”.
Què exigeix la Federació Espanyola als menors per inscriure’s? “Si ets espanyol, només el DNI del nen i l’autorització dels pares. Ja està. Però si ets estranger, la paperassa és interminable: permisos de residència dels pares, partida de naixement del nen, els contractes de treball dels pares…”, enumera Varas Carrasco. Els requisits, publicats a la pàgina web de la Federació, exigeixen els detalls del contracte dels progenitors, una documentació de suport econòmic, certificats d’empadronament i el permís de residència dels familiars, entre d’altres.
L’organització SOS Racisme va presentar una queixa davant la Defensora del Poble perquè considera que aquestes diferències entre els nens nacionals i els estrangers són discriminatòries: “Contravenen l’ordenament jurídic espanyol de manera directa, començant per la Constitució Espanyola i exposen els nens de nivell amateur a una situació de discriminació intolerable”, afirma Carlos Oviedo, coordinador de la comissió jurídica de l’organització a Madrid.
Per als fills d’immigrants en situació irregular les portes als clubs estan tancades, “per a ells l’exclusió és radical”, critiquen a l’ONG, on adverteixen que aquesta situació es remunta temps enrere. “Els pares en veure aquests requisits tenen por que els hagin de suposar algun problema si no tenen el permís de residència”, afegeix Javier Alonso.
En una primera circular, la Federació Espanyola esmentava el terme “espanyol no d’origen” per referir-se als menors que tenen la nacionalitat però no han nascut a Espanya. Per a ells, s’havien d’aplicar els mateixos controls que per als de famílies estrangeres sense la nacionalitat. Aquesta menció -“que és contrària a l’ordenament jurídic espanyol perquè diferència entre una nacionalitat de primera i de segona”, diu SOS Racisme- ha estat retirada d’una nova circular de la Federació, amb data d’aquest octubre. Tot i que el control segueix sent el mateix, compta amb una nova redacció: “Aquells que provenen de l’exterior han de complir amb els requisits de l’article 19 (RETJ), amb independència de la seva nacionalitat”.
La Federació Espanyola de Futbol s’ha negat a respondre a les preguntes d’aquest mitjà sobre l’exclusió d’aquests menors. “No farem declaracions”, indiquen des de l’organisme tot i que sí que afegeixen que la circular respon “als reglaments de la FIFA”.
Des dels clubs de futbol contactats i SOS Racisme insisteixen a demanar a la Federació que revisi la seva normativa i l’enfocament cap als clubs de major envergadura, on hi ha el risc d’explotació dels nens. Ángel Manuel Varas Carrasco els exigeix que observin l’impacte de la seva decisió: “Aquest nen del nostre club plorava en arribar als partits. Jo li dic a la Federació Espanyola que vingui aquí, perquè som nosaltres els que veiem els nens plorant i els que els hem de dir ‘tu no pots jugar’. Com li argumentes a un nen de set anys això? I per què no juga? No juga perquè no ha nascut a Espanya”.
Wendolyn Popoters recorrerà la negativa a que el seu fill competeixi. El vol veure al camp amb la samarreta, perquè és el que ell vol. “Faré tot el possible. Sóc mare i faré tot el possible perquè ell no se senti menys que els altres”.
Aquest és un article publicat a Desalambre