Actualitat

Visibilitat, prestigi i acompanyament institucional per al lleure educatiu i sociocultural

Donar més visibilitat pública i més prestigi social al sector del lleure educatiu i sociocultural per tal de dignificar-lo, i comptar amb el suport de les administracions són alguns dels objectius del primer Fòrum Econòmic i Social de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec).

La jornada, celebrada el 19 de febrer a l’Ateneu Barcelonès, va aplegar més de 200 representants del sector, entre empreses, patronals, entitats, sindicats, docents i administració. El Fòrum neix amb vocació de continuïtat i de propostes concretes, com la creació d’una Taula que reuneixi els diferents agents de forma periòdica.

L’Acellec compta amb prop de 150 empreses associades que tenen una facturació conjunta anual de 150 milions d’euros i engloba 10.000 llocs de treball. Per això, considera imprescindible la creació d’una Taula Professional del Lleure Educatiu i Sociocultural, que treballi amb diferents grups de treball i que inclogui la participació dels diferents departaments de l’Administració amb competència en les àrees en què es desenvolupa el sector. La Taula neix amb vocació de ser un espai estable i continu d’interlocució, diàleg i cooperació.

La presidenta d’Acellec, Àngels Roca, va assegurar que es tracta “d’un pas molt importat i inèdit per treballar conjuntament, donar visibilitat al nostre sector i demanar l’acompanyament de les administracions per potenciar el lleure educatiu i la cultura de proximitat, créixer i avançar en la nostra professionalització”, una petició que va rebre respostes favorables per part de membres del Govern.

El gerent de l’Acellec, Pep Montes, va detallar els reptes del Fòrum, que, a més de la Taula professional, passen per constituir un observatori del sector que ajudi a dimensionar totes les activitats i empreses, aconseguir més impuls professional a partir de grups de treball concrets, com ara temps del migdia, extraescolars, colònies, equipaments i patrimoni, reconeixement de les bones pràctiques de professionals, empreses i entitats del sector, i fer xarxa i comunitat entre tots els agents.

Declaració del Fòrum

Montes va ser l’encarregat de la lectura de la ‘Declaració del Fòrum’, que destaca que el lleure educatiu és un dret social de caràcter universal i que la cultura de proximitat esdevé essencial per a la participació de la ciutadania i la garantia dels drets culturals. El text remarca que el sector “atén serveis ciutadans de primera necessitat en els àmbits educatiu, cultural i social, amb una vocació constituent de servei públic” i que fa compatibles “la rendibilitat econòmica amb la rendibilitat social”. Com a exemple, el document cita el temps educatiu de migdia o les cases de colònies.

Com a reptes de futur, la Declaració indica que “la visibilitat social és molt lluny de la que seria desitjable i no es correspon encara amb la importància i el valor social”. Recorda que hi ha una part del sector que no està associada i posa èmfasi que “l’esforç de professionalització que han fet les nostres organitzacions topa encara amb riscos evidents de precarització del sector, perquè l’administració estalvia recursos imprescindibles a través d’un model de contractació pública de baixa qualitat, perquè ens falten eines de formació i qualificació adequades per donar valor als nostres equips humans”.

Taula rodona

Un dels plats forts de la jornada va ser la taula rodona ‘Cap a una taula professional del sector’, que va comptar amb quatre representants de diferents conselleries de la Generalitat: Joan Romero, director executiu d’Acció del Departament d’Economia; Josefa Beltrán, secretaria de Millora Educativa del Departament d’Educació; Teresa Llorens, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusió, i Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura.

Romero va posar èmfasi en la predisposició per part d’Acció en acompanyar el sector, del que va destacar els beneficis econòmics i el seu valor social. Beltrán va subratllar el reconeixement del lleure educatiu com a part de la comunitat educativa i va destacar l’activitat dels menjadors escolars per oferir una alimentació saludable i equilibrada, tot subratllant el repte que suposa que aquest temps del migdia estigui en consonància amb el projecte educatiu del centre.

Llorens va qualificar d’”imprescindible” la necessitat de crear espais comuns i transversals i va reivindicar el lleure educatiu com un dret de totes les persones tenint en compte el benestar de la ciutadania i l’equitat social. Per això, va situar la comissió interdepartamental del Govern com un bon òrgan per abordar el lleure. Per part seva, Fina va assegurar: “Volem ser còmplices i acompanyants en aquesta missió de posar la ciutadania al centre” i va mencionar aspectes com la proximitat, la mediació i l’accés a la cultura, així com la formació i la dignitat en l’exercici de la professió.

Formació, qualitat, innovació

El catedràtic d’Economia de la UPF i president de l’Observatori PIME, Oriol Amat, va impartir una conferència sobre l’estat de la petita i mitjana empresa a Catalunya, que representen el 99,8% de les companyies. Amat va assenyalar la inversió en formació, l’obtenció de certificats de qualitat, la innovació i la digitalització i l’aposta per a l’exportació com a elements clau que tenen a veure amb l’èxit de les pimes a Catalunya.

La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va cloure la jornada tot donant suport a les iniciatives sorgides: “Hem de ser capaços de posar el nostre granet de sorra per fer gran aquest àmbit econòmic: professionalitzar-lo, prestigiar-lo, donar-li eines i finançament”.

“Esperem que els mesos vinents puguem tenir millores en l’àmbit de la gestió de les subvencions, ajuts i prestacions que dona la Generalitat. Tot l’esforç perquè pugueu donar el millor servei possible a la ciutadania”, va afegir.

La jornada va comptar amb la participació de diferents agents del sector entre els quals les patronals Pimec, Cecot, FOESC, Conpymes i la Confederació, els sindicats CCOO i USOC i l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya.