Els centres educatius actuals han d’adquirir nous compromisos i reptes que van molt més enllà dels tradicionals currículums. Els currículums nacionals, almenys el que tenim a les Illes Balears, són força limitadors i venen fortament condicionats per pressions de tot tipus, com si el fet d’incloure o no un contingut en el currículum comporti la seguretat del seu aprenentatge o, més ben dit, la seva acrítica assimilació. Tanmateix, hem pogut comprovar que sempre hem anat endarrerits en relació a les demandes d’una societat canviant i quan s’ha adoptat una determinada formulació en la legislació curricular, en la majoria d’ocasions ha quedat superada per la recerca i per innovacions. Per sort, la ciència continua fent la seva feina.
Però l’educació en majúscules necessita de nous compromisos. Adoptar una visió plural, transversal i universalitzadora, profundament solidària i profundament compromesa amb les persones, especialment per les més desfavorides, esdevé un compromís ètic irrenunciable. I aquest compromís ètic l’hem d’adoptar com educadors i com persones. No podem quedar de mans plegades. No podem ser teòricament neutrals; ser neutrals davant el que està passant al món és prendre una posició reaccionària, contraproduent i contrària als drets humans. Pensem-hi bé. L’educació no transformarà el món, però podrà deixar un interrogant a l’aire en el cervell de cada estudiant que li permeti obrir la seva ment a la reflexió per arribar al compromís. Això sí que ho pot fer l’escola en majúscules. Ho ha de fer.
Tenim el compromís, en el marc del món que vivim, d’ensenyar la comprensió humana, la comprensió de com viu, s’expressa, sent, pensa, treballa i aspira l’altre; tenim l’obligació d’ensenyar la comprensió de la visió del món de les altres persones, col·lectius i ètnies que formen la humanitat i buscar sinèrgies amb la nostra manera d’entendre el món i les relacions humanes. Això no ho diuen els currículums. Aquesta és una missió que està per sobre de banalitats, continguts desfasats i visions uniformitzadores. És un deure ètic ineludible. Quan més l’ajornem a més mals haurem de fer front.
La comprensió humana implica sempre una mirada cap a l’altre, una mà estesa, una apertura de ment cap als altres; implica empatia i simpatia vers el qui ens pot ser desconegut. Aquesta comprensió s’ha de manifestar en la vida quotidiana entre persones i s’ha aplicar entre col·lectius i nacions. La incomprensió humana conté llavors destructives. ¿És necessari posar exemples? Sincerament, crec que no. Però no ho oblideu: la incomprensió és el camp llaurat i abonat d’on pot néixer la violència amb tota la seva força, amb tota la seva crueltat, amb tota la seva maldat.
Per aconseguir aquesta finalitat, educar en i per a la comprensió humana necessitem repensar profundament l’estructura curricular, l’organització d’experiències d’aprenentatge, les formes d’ensenyar i els sistemes d’avaluació. I no ho podem fer de manera aïllada, des de la fragmentació del coneixement escolar en assignatures diferents, des de posicions reduccionistes o des de punt de vista limitats a un sol context. Necessitem assegurar l’ensenyament de la comprensió humana en la triple dimensió cognitiva, ètica i emocional; aquestes tres dimensions han d’estar interellacionades i no poden dissociar-se d’un fort compromís personal a nivell cognitiu, ètic i emocional. Separar aquesta triple dimensió suposa molts riscos. No podem desenvolupar competències cognitives deslligades de valors ètic i culturals. Persones amb alts desenvolupaments cognitius han comés les majors barbaritats de la humanitat i persones amb elevades habilitats emocionals han sabut portar a l’abisme a col·lectivitats senceres, països i nacions d’arreu del món.
Per ensenyar la comprensió humana necessitem ensenyar i aprendre a respectar i a vincular-nos amb el diferent, desenvolupant forts sentiments d’adhesió a la justícia social, assumir valors de solidaritat i de resolució pacífica de conflictes i canviar els hàbits de consum per contribuir a la protecció del meravellós lloc que ens acull.
Per aconseguir aquestes fites irrenunciables, a nivell planetari, necessitem dissenyar un aprenentatge centrat en les necessitats, expectatives i motivacions dels estudiants i els hem de dotar d’eines i estratègies que els converteixin en protagonistes en el procés de construcció i autoregulació dels seus aprenentatges.
Però, ¿com podem avançar en aquesta direcció? Vegem-ne algunes concrecions.
1. Cal estudiar l’origen de les incomprensions als nostres espais i aules, als nostres centres educatius, als carrers dels pobles i ciutats, en els programes audiovisuals, en els mitjans de comunicació. Cal estudiar l’origen de les incomprensions properes i llunyanes, intentant entendre els contextos i les situacions que les determinen. Els humans no reaccionem igual al davant de contextos diferents. Tots tenim personalitats potencials que poden activar-se o no en funció dels contextos, dels esdeveniments i dels accidents que esdevenen. Existeixen àlbums espectaculars que recullen rostres d’arreu del món. Situar-nos al davant d’ells i verbalitzar els pensaments que primer ens venen al cap és una manera molt vàlida per aprofundir en l’origen irracional de les incomprensions.
2. Hem de saber situar les comprensions i les incomprensions en els contextos complexos en què interactuen. Possiblement no ho arribarem a comprendre tot, però no hem arribat a una comprensió total de cap fet o fenomen que ens envolta. Això no ha de ser una preocupació: el que és important és avançar progressivament en comprensions més profunds. Ser conscient del que no comprens és la primera passa cap a la comprensió. Determinats documentals i determinades pel·lícules ens poden permetre sentir, de ben a prop, els asfixiants contextos que poden determinar els comportaments de les persones en situacions extremes o simplement diferents a les nostres.
3. Ser conscient de que no ho podrem comprendre tot és fa més humils, mentre seguim buscant. La humilitat és una qualitat humana fonamental. Avui en dia, estem acostumats a visualitzar un excés de prepotència en molts camps de l’activitat humana. Aquí, la ciència ens ofereix una gran lliçó: totes les teories científiques avancen a un ritme espectacular però sempre se’ns presenten més dubtes que evidències, tot i que els progressos en determinats camps sigui espectacular. La ciència en majúscules neix d’un cúmul d’incerteses: com és possible que hi hagi persones que es creguin en possessió de la veritat absoluta? Com és possible que determinades persones es considerin salvadors de la barbàrie, quan són ells que l’encarnen amb els seus discursos simples, reductors i limitadors de les llibertats fonamentals? Aquest camp es pot treballar a partir del plantejament de problemes amb múltiples solucions vàlides, treballant l’argumentació i la reflexió sobre els avantatges i possibles inconvenients de cada opció. Mai no existirà la resposta correcte, exacte que resolgui tots els nostres problemes. Sempre hi haurà matisos, incerteses, indefinicions… aquestes incerteses ens fan més humils.
4. La humilitat ens permet reconèixer les nostres limitacions i les dels altres i això és fonamental per a una pedagogia de la comprensió humana. A la vegada, l’actitud humil ens permet perdonar i ser magnànims. No viure permanentment de l’odi. Tampoc cal posar exemples de persones que manifesten odi públicament, n’hi ha per dar i per vendre. L’odi emmalalteix les persones. Les persones que no saben perdonar són potencials malalts que mai arribaran a desenvolupar totes les seves potencialitats. Miren pel retrovisor i es perden el paisatge que tenen al davant. I els humans tenim present i futur; sobre el passat hi hem de reflexionar, no viure-hi. Els que no comprenen o no volen comprendre tenen por a perdonar. No volen comprendre perquè no podrien condemnar a tots els que pensen que són l’origen dels seus mals. En aquest aspecte poden aprofundir en el significat de l’odi i les seves manifestacions en petits conflictes quotidians i, analitzar com, si engrandim el context i les persones en joc, podem arribar a generar un greu conflicte que ens afecti a tots.
5. Allò que primer hem de treballar és la comprensió mútua entre ensenyants i estudiants. En el marc d’aquesta relació hem d’intentar entendre els motius que ens porten a actuar d’una manera o d’una altra. Aquesta anàlisi ens ha de permetre establir sinèrgies i projectes compartits on tots, professorat i estudiants, aprenem i ensenyem a l’hora. Lògicament, aquest és un dels aspectes més fonamentals: no podem viure en aules on existeixen ressentiments entre uns i altres. Caldrà treballar el seu origen i arribar a acords. Un grup-aula s’ha de sentir bé amb el seu mestre i aquest, alhora, s’ha de sentir plenament realitzat amb el seu grup.
6. Cal treballar la procedència de les idees preconcebudes i les concepcions implícites (que afirmem sense argumentar, sense reflexió). Hem de saber aprofundir en determinades racionalitzacions a partir de premisses falses o totalment arbitràries; hem de treballar i aprofundir les autojustificacions que ratllen la malaltia mental i amb la incapacitat d’autocriticar-se. Hom ho justifica tot en funció de raons dèbils o inexistents. L’arrogància, la negació de l’altre i el menyspreu són els enemics de l’ensenyament de la comprensió humana. La reflexió i la interrogació socràtica ens permetran aprofundir en aquest camp ple de perills.
L’ensenyament de la comprensió humana, a tall de resum, implica el treball global, transdisciplinar i complex de la triple dimensió cognitiva, ètica i emocional. El treball, talment com es fa ara, que dissenya activitats de caire cognitiu que són les que serveixen per aprovar; algunes (molt poques) reflexions profundes, en forma de missatges ètics que, en la majoria dels casos, són imposats; i, finalment, la gran inflació de propostes de treball de les emocions que se’ns posen al davant soscaven el fil conductor de la nostra reflexió: l’ensenyament de la comprensió humana des d’una triple dimensió.
El repte és important; ens hi juguem la construcció de societats més pacífiques, justes i solidàries que permetin un accés equitatiu de tota la població a les fonts del coneixement i al progrés cultural, social, ètic i emocional de tots els qui habitem el planeta, encara, blau.
