Actualitat

Pobresa, condicions laborals o el paper de la pública: altres preocupacions per al canvi educatiu

“La mestra encarrega que els alumnes llegeixin un conte abans d’anar a dormir cada nit. Un alumne contesta que a casa seva no hi ha llibres”. Aquesta és una de les moltes situacions que els mestres de centres d’alta complexitat es troben al dia a dia de les aules i que han aflorat aquest dissabte al Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana. La jornada recollia algunes de les problemàtiques i reptes educatius que, segons els seus impulsors, han quedat al marge del debat promogut pel Consell Escolar de Catalunya Ara és demà, com ara la segregació escolar, les desigualtats socials, les condicions laborals dels docents, el paper i els valors de l’educació pública, la democràcia als centres o el procés de mercantilització de l’ensenyament.

Davant la “verticalitat” del debat Ara és demà, la jornada reivindicava l’horitzontalitat dels seus participants: col·lectius de docents de diferents nivells i etapes, famílies, entitats culturals i professionals de l’administració i de l’àmbit universitari. “Hi ha entitats i moltes persones que fa molt temps que estem treballant des de diferents dimensions el tema de l’escola pública, i ens ha sobtat que no haguem estat cridats per participar al debat”, explicava Cecilia Bayo, mare i integrant de l’Assemblea Groga de Gràcia, que es trobava entre els col·lectius promotors, entre els quals també hi havia el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa), els sindicats USTEC-STEs, CCOO, CGT i CNT, així com Escoles Bressol Indignades, l’Associació de Mestres i Professors Jubilats RELLA, l’Assemblea Groga, el Seminari Ítaca d’Educació Crítica, la Xarxa d’Escoles Insubmises, i la Federació d’Associacions de Mares y Pares d’Alumnes de Catalunya FAPAC.

Els promotors d’aquest debat alternatiu han volgut mostrar una fotografia de les moltes realitats “incòmodes” que colpegen les aules, “obviades” al debat oficial, i que tenen una relació directa amb qüestions pressupostàries i legislatives, segons denuncien. “Ens trobem en un moment de disputa de dos models educatius contraposats. Un que entén l’educació com a un dret fonamental, que es materialitza en un ben públic. I el model privatitzador que l’entén com a un bé de mercat que la vol deixar en mans privades. És necessari parlar de tot això”, exposava Bayo.

Les peticions per participar a l’espai adreçat a debatre sobre desigualtats socials, pobresa, segregació i privatització a l’escola van desbordar les previsions dels organitzadors, que a última hora van haver de canviar de centre per dur a terme la jornada i poder encabir tots els assistents –al voltant de 250 persones–. De l’institut Flos i Calcat de Barcelona, previst inicialment, es va passar a l’institut Sant Andreu, ambdós situats al districte de Nou Barris. L’elecció de la zona no va ser casual.

Lidiar amb la pobresa

“Crec que hem ficat el dit a la llaga. Hem interpel·lat molta gent”, apuntava Bayo. La seva percepció era confirmada per la intensitat que es va viure al debat, que va comptar amb testimonis colpidors com el de Teresa Esparbé, mestra d’una escola de Nou Barris,qualificada d’alta complexitat, que va sacsejar l’auditori per la seva forta càrrega emotiva. “Dels 3.000 centres educatius que hi ha a Catalunya, 300 són de màxima complexitat. Abans de les retallades vivíem moments complicats, però ara ens trobem directament davant d’un precipici. S’ha destruït l’Estat del Benestar. Molts nens i adolescents pateixen molt”.

“Abans hi havia beques per a llibres. Ara ni això. Les famílies han de recórrer a serveis socials, i a gran part dels casos tot queda ofegat en paperassa”, afegia Esparbé, que explicava que els mestres es troben davant de casos molt complicats com ara alumnes que es queden en blanc davant de la petició d’escriure una redacció sobre el seu sopar perquè no van sopar res, o d’altres que no poden fer servir la T-12 per anar d’excursió perquè la fa servir la seva mare. “Els docents d’aquests centres fem de treballadors socials, de psicòlegs, treballem el triple d’hores… Estem desbordats davant la realitat que estem vivint. La sensació d’impotència es inevitable. Moltes coses se’ns escapen de les mans”.

El decret de plantilles

El mestre de Primària Àlex Rosa va criticar que les retallades que han afectat a l’horari lectiu havien repercutit de manera negativa en la qualitat de l’educació. “Tenim alumnes amb greus problemàtiques que a primària ja afirmen que de grans no volen treballar. Què fem amb ells?  No se’ls pot castigar. És necessari que els mestres parlem d’aquests casos. Però les retallades ens han tret la possibilitat de fer de mestres. No tenim temps per parlar entre nosaltres. Ens hem convertit en buròcrates. L’únic que importa és que la mitjana de resultats surti bé. A ningú li importa el que acabi passant amb aquests alumnes que, malauradament, el seu context no els ajudarà a un futur prometedor”.

I en aquest sentit, les condicions laborals no ajuden a millorar la situació, segons van lamentar-se els participants. El docent va posar sobre la taula un tema controvertit, l’anomenat decret de plantilles, que desperta opinions contraposades. Per a Rosa, el decret lliura massa poder a les direccions, que poden triar una part de la seva plantilla i, a més, decidir si un professor sense plaça fixa continuarà al centre el proper any, amb la qual cosa molts professors adopten actituds “submises”, perquè “els hi va el sou”. “Molts tenim por”, deia. Tanmateix, Paqui Galeote, mestra i directora d’escola, va exposar que el decret possibilita que es pugui construir “el model d’escola que volem”. “Ha d’existir un cert cribatge, perquè tenim a les mans una matèria prima molt sensible. El que no pot ser es que tota aquesta responsabilitat caigui sobre l’equip directiu. És massa responsabilitat”, matisava.

A més, es va parlar de la doble xarxa pública i concertada, que es va definir com a una element de privatització. “S’ha de decidir si volem consolidar aquest model o recuperar la idea inicial. La concertada es va crear per cobrir la manca de places a l’escola pública. Hem de reflexionar a qui beneficien els concerts, i a qui perjudiquen. No es pot ometre el tema. En aquest sentit l’Ara és demà ha estat plantejat de manera poc transparent i poc valenta”, destacava Cecilia Bayo.

La proposta dels promotors de la jornada és “recuperar el sentit socialment transformador de l’escola pública”, segons exposen al seu manifest inicial. Apostar pel conreu de l’esperit crític com a “eina per combatre les desigualtats socials”, el funcionament democràtic dels centres, la renovació pedagògica, i la participació de les famílies i la comunitat a l’escola. Les conclusions de la jornada seran enviades a l‘Ara és demà amb la intenció que el departament d’Ensenyament en prengui nota.