Conèixer a l’alumnat és un factor important en el món educatiu? Sens dubte. Es pot conèixer a l’altre quan tens poc temps i la urgència de donar tots els continguts, per superar una prova, et marca el ritme de les programacions? Sí rotund!
A la formació d’adults, fa temps que ho tenim clar. Estem cercant noves maneres de fer per acompanyar més i millor. Tradicionalment es donava la benvinguda a l’alumnat –de trajectòries vitals i formatives molt diverses– sense posar accent en la detecció dels seus coneixements i habilitats previs. Com que treballem amb persones adultes, es pensava, explicant el currículum i deixant clares les normes del centre i aula ja és més que suficient.
És per això que, ara que es reivindica la innovació, us vull parlar de la ‘Unitat 0′. Un espai de dues setmanes, les primeres del curs, que dediquem a conèixer els nostres alumnes.
La ‘Unitat 0’, per tant, és un projecte que s’emmarcaria dins l’acció tutorial. L’interès d’aquesta programació va més enllà dels continguts específics, per aquest motiu l’article recull també el procés que ens va portar a crear-la i les necessitats que atén. A nivell formal, es concreta en una unitat didàctica que, principalment, permet detectar les motivacions intrínseques, els coneixements previs i els hàbits d’estudi de l’alumnat que participa en el curs de ‘Proves d’accés a cicles formatius de grau mitjà’, abans d’iniciar-lo.
Tot i tenir la durada de 8 sessions de 3 hores, el seu pòsit impregna tot el curs i condiciona, positivament, les metodologies d’aula. Per a l’equip docent de l‘escola de persones adultes on treballo, s’ha convertit en una eina essencial.
Preàmbul
L’origen i sentit de la ‘Unitat 0’ està estretament lligat a una situació de crisi per mals resultats. A un escenari d’estancament i bloqueig. No m’avergonyeix aquesta confessió.
Tot va començar durant el tancament de l’informe del curs 2011-2012, on vàrem constatar el gran descens de persones aprovades i l’augment significatiu d’abandonaments del grup classe de proves d’accés que, a més, tenia un gran nombre de persones en risc d’exclusió social.
Aquest fet va crear una enorme frustració professional. Per sort, vam trobar una idea a la qual agafar-nos i mantenir-nos anímicament: “Les crisis són un trampolí, un impuls per innovar, una oportunitat per millorar”.
Per posar en pràctica el lema que ens permetia surar, vam concloure que ens calia oferir respostes molt més ajustades i que, per assolir una mirada més global i preventiva, necessitàvem veure què passava a fora del nostre centre. D’aquesta manera, vam començar l’activitat de “turisme pedagògic” que, des d’aleshores, practiquem amb entusiasme.
Després de consensuar les preguntes i escollir els centres, vàrem emprendre les primeres visites formatives. En acabar-les, vam llegir i debatre molt, fins que es van consensuar les característiques de l’alumnat que necessitaven ser més ateses, que es mantenen avui encara vigents: Baixa autoestima, coneixements previs molt reduïts, escàs hàbit d’estudi, bloqueig emocional davant una situació de prova, desconfiança en la figura del docent, NEE i patologies mentals, manca de motivació, falta d’autocontrol, etc.
Vist això, lluny d’acovardir-nos, vàrem trobar més sentit a la nostra tasca i vam decidir deixar d’estar implicades per estar totalment compromeses. Això volia dir: no oblidar-nos que la nostra és una professió de servei i que el nostre encàrrec principal com a docents, independentment de l’etapa i tipologia de centre en el qual exercim, és el de facilitar i fer augmentar els aprenentatges de tot l’alumnat.
A més, vàrem fer nostre el discurs europeu que posa de manifest la importància de l’aprenentatge al llarg de la vida i que, a grosso modo, us resumeixo així: “ Qualsevol curs d’EPA ha de facilitar l’augment, nou assoliment o millora de totes aquelles competències socials i personals, que ajudin a les persones adultes a estar i poder ser, en els distints escenaris del seu dia a dia, per molt variables i imperdibles que siguin, de manera eficaç, èticament sostenible i satisfactòria”. Un repte així, ens donava la força perduda.
Fil a l’agulla
Per fi ja sabíem què teníem entre mans, que innovar no té res de màgic, ni d’excepcional, perquè és una funció més del Rol docent, però: Com podíem casar l’aprenentatge dels continguts curriculars per superar la prova, amb els baixos coneixements i competències prèvies del nostre alumnat, tot seguint el treball suggerit per les directrius europees amb tan sols 6 mesos de curs?
El procés ens va portar a veure clar que necessitàvem crear un espai que, com a equip, ens permetés poder avançar-nos i guanyar temps al temps. Havia de ser un espai que possibilités conèixer el grup classe de manera tranquil·la, amable i conscient. No quedava un altre que visualitzar-lo, temporalment, abans d’iniciar el curs. Així que, la creativitat del pensament alternatiu, ens va portar a endarrerir l’inici de la matèria curricular durant dues setmanes i programar una seqüència didàctica que ens permetés fer un bon recull informatiu, i alhora, encetar l’aprendre a aprendre, l’aprendre a ser i a conviure.
Abans de la programació de la ‘Unitat 0’, vam decidir fer una prova de nivell i una entrevista sobre la trajectòria formativa a les persones interessades en fer el curs. Avui, amb aquesta actuació detectem si la persona està preparada per seguir mínimament els objectius del curs o s’ha de derivar cap a un altre servei que respongui millor a les seves motivacions i possibilitats reals.
La concreció
L’estructura mare de la unitat didàctica, no ha variat en els cinc anys que fa que la impartim. Cada setmana de la ‘Unitat 0’ comprèn objectius específics i complementaris.
Durant la primera setmana, l’actuació didàctica es centra en aspectes més transversals com les competències socials, la gestió de conflictes o les normes d’aula. Les activitats fomenten l’aprenentatge vivencial i ens permeten, fer coneixença de grup, cohesió, foment de la confiança, introducció a les tècniques i hàbits d’estudi i treball d’estils i necessitats d’aprenentatge.
Fonamentalment, són dinàmiques de grup tipus role playing, debats o un treball més reflexiu, de metacognició, amb ús dels resultats dels tests que contesta l’alumnat, sobre estils d’aprenentatge, intel·ligències múltiples, canals perceptius o actituds comunicatives, entre d’altres.
Paral·lelament, les docents fem entrevistes amb els serveis de proximitat i, si s’escau, altres agents educatius que, junt amb nosaltres, tenen un grau alt d’influència en la trajectòria formativa de l’educand. La idea és complementar la informació i enfortir aliances per tal d’educar amb i per totes i oferir una atenció més integral i contextualitzada.
Durant la segona setmana fem proves específiques de continguts acadèmics per tal de saber els coneixements previs que l’alumnat té en cada matèria. També fem una introducció de les metodologies i dinàmiques que els docents duran a terme a l’aula i que van en consonància amb l’estil de treball de la ‘Unitat 0’ (Aprenentatge cooperatiu, aprenentatge serveis, sortides i tallers, rubriques, avaluació oberta dels menors amb els tutors, etc.)
La ‘Unitat 0’, doncs:
- Ens permet fer un diagnòstic del grup classe i de cada alumne que conforma el grup ( aspectes acadèmics, socials i personals).
- Acotar els materials i tancar els primers dossiers.
- Ajustar les activitats i accions complementàries del primer trimestre
- Atendre i aprofitar el capital sociocultural
- No descuidar a cap persona
- Fer un discurs formatiu que connecti i sàpiga com motivar al grup i a les seves individualitats
Constatacions
Des que fa cinc anys que apliquem la ‘Unitat 0’ ha anat en augment el percentatge d’aprovats i, avui, podem afirmar que l’absentisme, per factors de motivació, ja no hi és present.
Per acabar, tinc ganes de compartir una de les idees principals que m’acompanyen darrerament, i que m’ajuden a millorar com a docent: l’èxit o fracàs dels aprenentatges del nostre alumnat depenen del compromís docent però, sobretot, de com afrontem els grans buits. Gestionar, de manera positiva, els moments de canvi i les incerteses és una actitud fonamental per atendre a les persones i avançar juntes.
