Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El govern francès continua ennguegant-se amb la reforma dels anomenats ritmes escolars, l’equivalent a la jornada. La setmana passada es va iniciar el nou curs, amb la posada en marxa definitiva de la llei que augmenta la jornada de quatre a quatre dies i mig a la setmana en l’educació primària. La nova ministra d’Educació, Najat Vallaud-Belkacem, es va topar però amb l’oposició d’una quinzena d’alcaldes – entre els quals l’edil de la segona ciutat francesa, Marsella– que es van negar a obrir les portes de les escoles el dimecres tal com estava previst. Els governs municipals lamenten el cost elevat de la reforma i la complexitat per contractar educadors per les activitats extraescolars.
Aquest conflicte és l’últim episodi que ha marcat la reforma dels ritmes escolars, una de les grans apostes del president François Hollande i del que va ser el seu primer ministre d’Educació, Vincent Peillon. La reforma gaudia al principi d’un gran suport per part de la comunitat educativa. La idea subjacent, sostinguda per molts experts en cronobiologia, era que la duració de les jornades era massa llarga i no era òptima per l’aprenentatge.
Peillon va decidir llavors que els nens haurien d’estudiar només fins les 3:30 de la tarda, és a dir només cinc hores diàries -el mateix número d’hores que a Catalunya-, atès que els nens dinen entre les 12 i les 13:30, per després participar en una hora d’activitats culturals o esportives. Per compensar aquesta reducció, va decidir reinstaurar una mitja jornada –les escoles escullen generalment el matí del dimecres– que la dreta havia suprimit el 2008 per estalviar diners.
Abans de ser ministre, Peillon havia conversat molt amb els sindicats i aquests semblaven estar d’acord amb la proposta. A l’hora de la veritat, però, s’hi van posar en contra. El gran problema era que el ministre no els podia oferir cap millora salarial a canvi de la modificació de la seva jornada laboral, ja que l’augment del pressupost d’Educació estava destinat a la contractació de 60.000 persones (mestres i personal administratiu) promesa per Hollande. L’oposició sindical es va traduir en diverses jornades de vaga.
Per altra banda, els alcaldes es van rebel·lar contra la reforma. En van criticar el cost i van denunciar la dificultat per contractar educadors per només una hora diària, sobretot als pobles més petits. Els alcaldes van guanyar el suport d’alguns pares que acostumaven a deixar els seus fills tot el dimecres en un casal d’infants i que ara els hauran de recollir a l’hora del dinar.
La reforma, plantejada pel curs passat, es va posposar un any per calmar els ànims, però l’oposició era tan gran que Peillon va ser rellevat. Malgrat el risc d’allunyar-se de la filosofia original de la reforma, el seu successor, Benoît Hamon, va donar llavors la possibilitat a les escoles d’agrupar les quatre hores en una única tarda.
Si bé la majoria dels municipis ha acabat acceptant la reforma i l’està començant a aplicar, encara hi ha una quintzena d’alcaldes recalcitrants, alguns dels quals havien tancat amb candau les portes dels centres el dimecres passat. La ministra Najat Vallaud-Belkacem va prometre fermesa contra aquests alcaldes i va anunciar que cridarà els prefectes, els representants de l’Estat a nivell local, per tal que apliquin la llei.
El Diari de l’Educació, 2025