Parlar d’educació és parlar d’alliberament. Alliberament de la persona com pretén la filosofia educativa de l’Escola Nova o com practicà Lorenzo Milani per aconseguir que les persones poguessin arribar a ser el que hom pot i vol ésser tot sentint-se felices i plenament desenvolupades. Alliberament social com defensa Paulo Freire per construir un món més just, sense diferències de classes i on tothom, sense cap restricció, gaudeixi dels drets humans.
Lamentablement, però, el nostre món està construït sota la pesada llosa del control econòmic del capitalisme més inhumà, de la submissió i l’explotació dels sectors socials marginals desproveïts de drets, i sense dotar-los de la capacitació per defensar-los i defensar-se.
Des de l’albor dels temps humans, les múltiples necessitats de la vida a les quals calia donar resposta obligà a cercar estratègies de control sobre el propi entorn quantitatiu per tenir coneixement del que es posseeix o existeix i també de l’espacial per determinar posicions i llocs. Aquestes habilitats i estratègies mentals configuraren capacitacions intel·ligents generadores de l’inici i desenvolupament del que podem considerar la matemàtica. Es creu i sembla lògic suposar, per tant, que la humanitat va gestar i evolucionar primer les comunicacions matemàtiques que les lingüístiques. De fet, també avui es constata en tots els estudis etnomatemàtics i antropològics efectuats en poblacions on l’analfabetisme és present, tant en entorns del tercer món com en els del quart món dels suburbis marginals de les nostres ciutats, que en aquests contexts les persones mostren un domini de procediments i recursos diversos tant per calcular com per mesurar o per controlar l’espai, elements cabdals per poder sobreviure a les exigències del dia a dia. Posseeixen, doncs, un domini i capacitació matemàtica empírica, fruit de la realitat que els permet donar solucions a les situacions diverses que presenta aquesta realitat.
Evidentment, aquesta saviesa o habilitat matemàtica no és suficient per l’alliberament personal; cal, a més, tenir la capacitació per poder assolir la comunicació i intercanvi humà, o sigui, el domini de la lectoescriptura. Leonela Relys (1947-2015), aprofitant aquesta capacitat cultural matemàtica, més o menys innata, i per tal de partir d’un sentiment de seguretat nascut de les pròpies fortaleses culturals, creà el mètode de lectoescriptura cubà “Yo sí puedo”, en què el procés lector es fa a partir del domini dels nombres i les quantitats. D’aquesta manera evita ubicar la persona en un buit i en la inseguretat amb ella mateixa. Aquest enfoc metodològic portat a terme en més de 28 països ha permès alfabetitzar milions de persones d’arreu del món; motiu pel qual, per aquest valor de revolució educativa i cultural, l’Associació Mestres 68 de Girona en el 2012 li concedí el premi Mestres 68 en la categoria internacional.
Certament aquesta doble fonamentació del saber resulta imprescindible per poder tenir la capacitat per entendre el món en què hom viu, però a més, per tal que aquest saber sigui alliberador, es fa necessària l’adquisició d’un pensament crític que doni a la persona la fortalesa mental objectiva que li permeti actuar per transformar les realitats i el present. Per ser subjecte actiu creador de la història.
El domini dels coneixements matemàtics ha estat, històricament, una font de saber que sempre ha servit per assolir el poder i el control social. No cal recular en les cultures antigues per constatar aquesta realitat on els escribes, comptables i sacerdots de totes les èpoques han tingut el privilegi, degut a aquest domini, de situar-se en escalafons socials per sobre de la resta de mortals.
Qualsevol govern té clar que el control educatiu i, de com l’ideari curricular es porti a terme és clau per tenir dominada i controlada a la persona i en conseqüència a la societat. En aquesta direcció de control social i d’anorreament del sentiment de valoració personal, l’enfoc amb que es treballa la matemàtica, un procés purament reproductor i memorístic d’adquisició de uns determinats procediments algorísmics que cal seguir fil per randa tal i com altres -considerats com a més savis i superiors a nosaltres- ho han determinat, sense necessitat de comprendre el perquè, és un currículum de gran eficàcia per inhibir a la persona tot infravalorant-se i permetent classificar-les i potenciar nivells i classes socials.
En la nostra societat es fa palpable aquest poder de la matemàtica on la gran majoria de persones es senten insignificants i fracassades al parlar de matemàtica. També una altra mostra d’aquesta incidència de control social es fa present en el valor que es dóna a les notes de matemàtiques en l’àmbit educatiu. Un coneixement adquirit amb suors i desencís per part de la major part de la població, convertint-se al llarg de l’educació obligatòria en la matèria i el criteri més classificador i selectiu dels estudiants. Crear el sentiment d’infravaloració a les persones, de sentir-se inferior a d’altres és una subliminal estratègia per potenciar i consolidar l’existència de classes socials fàcils de manipular.
En el camí de la renovació pedagògica s’ha treballat per intentar canviar l’aprenentatge de multitud de sabers (ciències, llengua, arts, …) mentre l’ensenyament de les matemàtiques es mantenia enquistat en el passat sota el paradigma que dos i dos sempre són quatre. Semblaria que no ha interessat la renovació didàctica de la matemàtica vers una capacitació deductiva i reflexiva pel perill que representa aquest canvi ja que la transformació conceptual del que ha de ser verdaderament la matemàtica, prepara i estructura la ment de manera reflexiva i crítica, circumstància que permet analitzar qualsevol situació deduint-ne les causes i les conseqüències que comporta.
En la lluita per construir una societat més justa i igualitària és evident que l’educació és l’arma que té el poble per poder assolir tots els drets humans que corresponen i al qual tenen dret cadascuna de les persones i pobles del món. I en aquest dret a una educació de qualitat cal posar un especial accent al dret a una educació matemàtica de qualitat. Una matemàtica crítica que ajudi a la transformació personal i a la revolució ideològica per ajudar a construir una societat més justa i més solidària. Una matemàtica que no reprimeixi i inhibeixi, sinó que alliberi la persona i l’ajudi a consolidar la revolució ideològica i social.
