Entrevista

Carles Martínez (ERC): “Tenim massa repetidors, i la repetició és un símptoma de fracàs del sistema”

Carles Martínez Quiroga (Barcelona, 1958) és el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació i el president de la sectorial d’educació d’Esquerra Republicana de Catalunya, si bé no forma part de la seva llista electoral. Llicenciat en Història i en Dret, ha tingut una dilatada experiència com a docent, catedràtic d’institut i mestre de català. En una anterior etapa a l’administració educativa va ser estat subdirector general d’Escolarització i director general de Planificació, des d’on va impulsar la creació de les Oficines Municipals d’Escolarització.

De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi? 

Més recursos humans i pressupostaris per lluitar contra la desigualtat educativa en un context en què la covid ha generat un increment de precarietat en bona part de les famílies.

Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?

En cap cas. Continuem tenint uns índex de repetidors massa elevats. La repetició és un símptoma de fracàs del sistema educatiu que no és capaç d’atendre les necessitats de cada alumne. És necessària una mirada més personalitzada i competencial. I una avaluació més qualitativa i no tan quantitativa.

Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?

L’experiència d’Escola Nova 21 va ser positiva. Va ser un pas important en la creació de xarxes i en l’oportunitat d’alguns centres a l’hora de trobar el seu encaix innovador. Ara el Departament és qui lidera les xarxes. Cal sumar esforços i potenciar el treball col·laboratiu. Volem centres educatius que no competeixin entre ells. Volem centres que col·laborin entre ells, centres, en definitiva, que avancin plegats i que impulsin pràctiques d’èxit educatiu.

És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?

No és una bona idea. Les llengües no s’aprenen aïlladament, sinó a partir de transferències i interaccions. Cal un tractament integral de les llengües en què cada centre adopta, mitjançant el seu projecte educatiu, el pes de la llengua segons les necessitats i el context dels alumnes. I és un contrasentit establir percentatges generalitzats quan el coneixement que té cada alumne de cada llengua és desigual i, en cap cas, homogeni en un grup d’alumnes. I cal apostar, és clar, pel català com a llengua vehicular i de referència.

L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?

L’escola pública i l’escola concertada pateixen d’un important infrafinançament. Així ho ha constatat l’estudi del cost de la plaça del Pacte contra la Segregació Escolar. I és per això que el proper decret d’admissió recull una aportació financera important perquè els centres, tots els centres, puguin acollir l’alumnat més vulnerable des d’un punt de vista social. És imprescindible que el país tendeixi a destinar el 6% del PIB en educació.

Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte? 

No hi estic d’acord. L’impuls que s’està donant a l’escola inclusiva en aquests moments és important. El pressupost de la Generalitat del 2020 va incloure per primera vegada un increment molt significatiu per desplegar el decret d’escola inclusiva. I la voluntat és continuar per aquest camí en els propers anys.

Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?

Els equips directius han de liderar els projectes educatius de cada centre. Però aquest lideratge no contradiu que els claustres hagin de ser autèntics espais de debat pedagògic i diàleg. Són dues qüestions que es complementen i que ajuden a consolidar i a donar continuïtat als projectes. Però també és necessari que el Departament pugui desenvolupar una autèntica carrera professional entre els professionals de l’educació que potenciï la bona pràctica docent.

L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?

Hem de tendir cap a un 0-3 universal i gratuït. Actuar educativament en aquestes edats primerenques és la millor manera d’assegurar una igualtat d’oportunitats en el futur. És una etapa fonamental per al desenvolupament integral de l’infant, ja que permet incidir en la construcció de la seva personalitat i afavorir el seu desenvolupament social.

Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?

Una conselleria liderada per Esquerra Republicana ha fet possible que les escoles estiguin obertes, siguin segures i incrementin l’equitat i la qualitat educativa.

Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?

El Departament d’Educació ha fet una bona gestió per mantenir els centres oberts i segurs. No hauria fet res diferent.

Acabi la frase

1. Les avaluacions externes són… uns instruments de diagnosi, i no unes revàlides, que han d’ajudar a la millora del sistema educatiu.
2. Les places perfilades aconsegueixen… consolidar equips docents compromesos en l’aplicació del projecte educatiu de cada centre per tal de garantir l’equitat i la qualitat educativa.
3. Cal que la LEC… reforci el català com a llengua vehicular de referència i aposti per un enfocament competencial, globalitzat i personalitzat de les llengües.
4. La reforma de l’FP passa per… disposar d’un únic estament que administri l’FP Inicial i l’FP per l’Ocupació de manera conjunta.
5. Amb els horaris escolars farem… que siguin més saludables per al nostre alumnat.
6. Quan entri en vigor la LOMLOE… procurarem tenir unes proves d’accés a la universitat més competencials que evitin un batxillerat de continguts “enciclopèdics” i memorístics.
7. Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de… els centres que apliquen pràctiques segregadores.
8. L’educació de persones adultes… desenvolupa les capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències tècniques i professionals.
9. La lliure elecció del centre per part de les famílies… és un dret que s’ha de considerar sempre que es pugui, però no pot ser un dret il·limitat.
10. Els meus fills van a una escola… Ja no tinc fills en edat escolar.