Les expressions de malestar de l’ampli i heterogeni món de l’educació no formal s’han anat repetint des de la segona onada de la pandèmia, si bé en les darreres setmanes s’han intensificat. Acadèmies de dansa privades, acadèmies d’idiomes i altres disciplines formatives, petites empreses que organitzen extraescolars a dins i fora dels centres escolars, grups d’esplais i cases de colònies, clubs esportius, entre altres, han anat manifestant el seu rebuig al fet que el Govern els impedeixi operar de cap manera, ni tan sols aplicant protocols i mesures de seguretat molt estrictes. En concentracions presencials, a través de les xarxes o en comunicats de premsa, un cop i un altre repeteixen que les seves activitats són segures. Però ningú no els fa cas.
La setmana passada, el Procicat va obrir una mica la mà al sector, i va autoritzar que es poguessin organitzar activitats extraescolars fora del centre educatiu i del grup bombolla, que són les úniques que han estat autoritzades des del gener. El món de les extraescolars està vivint un curs pujat al Dragon Khan. Van arrencar a començaments d’octubre, com de costum. El 29 d’octubre es van prohibir (dins del paquet de mesures per frenar la segona onada del virus), amb l’única excepció d’aquelles que s’organitzessin a dins del mateix centre educatiu i sempre que hi participessin els mateixos alumnes d’un grup bombolla. El 23 de novembre van poder tornar a arrencar, però només en grups de sis. En la represa del curs al gener es van tornar a vetar (3a onada), i a partir de dilluns 1 de març podran tornar, però en grups de sis i només en el cas d’infantil i primària.
El dia que el Procicat va anunciar aquesta nova represa, dues de les entitats de referència del sector, Fundesplai i la Fundació Pere Tarrés, celebraven la notícia però advertien de l’error d’excloure els adolescents. Segons Fundesplai, “aquestes activitats mai haurien d’haver estat tancades, ja que compleixen un paper educador de primer nivell i són essencials per al creixement i desenvolupament dels infants i joves”. “Les extraescolars són, a més, generadores d’igualtat i d’oportunitats socials, sense oblidar, també, que les activitats educatives de lleure són un dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets dels Infants”, recordaven des de la Fundació Pere Tarrés.
Més malestar: dissabte 20 es manifestaven a la plaça de Sant Jaume un munt de monitors i usuaris d’esplais convocats per Esplac, per reivindicar, sota el lema #Imprescindibles, que els esplais són espais segurs i essencial, recordar el paper que juga el món del lleure en l’acompanyament emocional d’infants i joves, i reivindicar que han de poder obrir el que queda de curs escolar. Aquesta concentració es va repetir a diverses localitats com El Vendrell, Tona, Folgueroles, Badalona, Terrassa, Sant Cugat i Vilafranca del Penedès.
Per la plaça de Sant Jaume van passar un dia abans les acadèmies d’idiomes, convocades per Catformació i Acadèmies Unides, per reivindicar el mateix: que són segures perquè prenen les mateixes mesures que a les escoles (mascareta, desinfecció, ventilació…) i a més amb ràtios molt més baixes. Les acadèmies rebutgen que se les fiqui en el mateix paquet que les extraescolars (ara poden operar amb grups de màxim sis), i es pregunten per què les Escoles Oficials d’Idiomes no han hagut de deixar en cap moment l’ensenyament presencial i elles sí.
Avui hem fet un petit gran pas!
Avui hem estat amb #AcademiesUnides al costat de moltes escoles d’idiomes de Catalunya per exposar el nostre punt de vista sobre la importància de la formació que oferim i la seguretat dels nostres centres.
Confiem poder tornar aviat a les aules. pic.twitter.com/xMUSdrxvWS
— Cambridge School (@CambridgeSchool) February 19, 2021
“Decebuts i abatuts”
Per la seva banda, les cases de colònies fa mesos que exterioritzen la seva desesperació, ja que, amb l’excepció d’algunes setmanes a l’estiu, aviat farà un any que estan totalment aturades. Com a mostra (n’hi ha moltíssimes per qui les vulgui veure), aquest tuit de La Carral, una casa de colònies del Solsonés amb molts anys de trajectòria i per la que han passat desenes de milers d’infants de totes les edats. “Estem decebuts i abatuts”, diuen.
Jutgeu vosaltres mateixos la nostra situació, a la que no veiem cap canvi a curt termini. Estem decebuts i abatuts. Quan ens necessiteu ja no hi serem. @JosepBargallo @perearagones @LaiaGiros@DiariEducacio @joventutdiba @JosepGCambray@joventutcat @educaciocat @educadiba pic.twitter.com/lYXgnYpHxd
— La Carral (@alacarral) February 19, 2021
Més mostres:
ESCOLES #colònies i #sortides amb totes les garanties de seguretat! Us expliquem tots els protocols i certificacions específiques de les cases de colònies, activitats i personal d’Eix Estels. Link 👉 https://t.co/dw7Hef6w1B 🙋🏻 i, si ho preferiu, us ajudem i ho expliquem als pares pic.twitter.com/pBImoxs9EY
— Eix Estels (@eixestels) February 22, 2021
I anem sumant setmanes! Des del mes de novembre que les restriccions no ens permeten treballar a les #casesdecolònies O ens deixeu TREBALLAR o ens RESCATEU@govern @joventutcat @educaciocat @salutcat @perearagones @JosepBargallo @ChakirelHomrani@albaverges
ESCOLES #colònies i #sortides amb totes les garanties de seguretat! Us expliquem tots els protocols i certificacions específiques de les cases de colònies, activitats i personal d’Eix Estels. Link 👉 https://t.co/dw7Hef6w1B 🙋🏻 i, si ho preferiu, us ajudem i ho expliquem als pares pic.twitter.com/pBImoxs9EY
— Eix Estels (@eixestels) February 22, 2021
— Mas Saiol (@mas_saiol) February 20, 2021
.@procicat Tancar les activitats del lleure i les extraescolars té costos educatius i socials. Dilluns finalitzen les mesures vigents i reivindiquem de nou que s’obrin aquests espais essencials per l’educació. L’evidència constata que són espais segurs.#obrimlleureiextraescolars pic.twitter.com/oCwmbxB1aZ
— Fathia Benhammou (@FathiaBenhammou) February 19, 2021
Aquesta setmana, una de les tres associacions empresarials del sector del lleure, Acellec, informa a través d’un comunicat de premsa que, segons una enquesta interna, l’activitat del lleure educatiu i la cultura de proximitat va caure prop d’un 40% durant l’any 2020, “una xifra que és especialment dolorosa per a les empreses que treballen en l’àmbit de les colònies escolars, amb una davallada del 73%”. En el cas de les empreses dedicades als serveis educatius, majoritàriament menjadors escolars, han patit una caiguda del 27,42%, i en el cas dedicades a la cultura de proximitat (gestió de programes i equipaments socioculturals i serveis de proximitat en equipaments patrimonials) la caiguda és del 28%.
La nota afegeix que les empreses associades a l’Acellec van deixar de facturar 60 milions d’euros i el conjunt del sector, prop de 250 milions, mentre que un 80% de les empreses van haver de contractar operacions de crèdit excepcionals. De moment s’han destruït pocs llocs de treball, gràcies en bona part a l’aplicació generalitzada dels ERTO, però el 89% de les empreses creuen que aquest any la seva activitat no es recuperarà i que el 2021 es mantindrà el nivell de facturació de 2020. De tots els subsectors, el de les colònies és qui veu el futur més funest. “Les seves empreses han perdut un de cada quatre treballadors i tenen la seva tresoreria al límit”, afirma l’Acellec.
Augment dels problemes de salut mental
Tot això passa en un context en què també són diverses les veus que alerten sobre l’increment dels problemes de salut mental, entre la població en general, però molt especialment entre infants i adolescents. A finals de gener, la Plataforma Infància de Catalunya (Pincat) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va presentar un estudi que analitza la situació dels drets de la infància i l’adolescència a Catalunya. Entre altres coses, s’hi diu que en 13% dels infants i adolescents atesos per les entitats socials té problemes de salut mental, accentuada per l’angoixa que creen les situacions de pobresa. Fa uns dies era la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (EscolesCoop) qui manifestava la seva “preocupació i inquietud per la salut mental d’infants i adolescents”. Aquesta entitat deia que havia constatat des de l’inici de curs, “més patiment mental en l’alumnat, expressat de formes més o menys alarmants”.
