L’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, han inaugurat aquest matí formalment el nou edifici de l’Escola Anglesola, situat al carrer Numància a prop de L’Illa Diagonal, si bé alumnes i mestres ja el van estrenar l’11 de gener, amb la represa del segon trimestre. Es tracta del primer edifici destinat a escola pública que estrena aquest districte pràcticament en trenta anys, ja que l’últim va ser l’Escola Pau Romeva, l’any 1992. El seu disseny arquitectònic permet un gran aprofitament de la llum natural i un estalvi energètic, però més enllà d’això, suposa la culminació d’un procés iniciat pels volts de 2016 per tractar de treure l’estigma de l’única escola del districte on hi havia una proporció desmesurada d’alumnat d’origen migrant: l’Ausiàs March, que aquest curs ha deixat d’existir perquè el seu alumnat s’ha incorporat a l’Escola Anglesola.
En aquests moments el centre compta amb 320 alumnes, dels quals 138 provenen de l’Ausiàs March. Anglesola va començar el curs 2017/18 a Can Rosés, una antiga masia de Les Corts que havia quedat buida pel trasllat de la biblioteca municipal que l’ocupava fins aleshores. Més o menys al mateix temps, l’administració va adquirir un solar buit al carrer Numància cantonada amb el carrer Anglesola, que és on s’ha aixecat el nou immoble, de més de 4.000 metres quadrats i que ha suposat una inversió de 6,4 milions d’euros (dels quals el 80% els ha posat la Generalitat i el 20% restant l’Ajuntament).
Tot això explica que de P3 a 1r ara el centre ara tingui dues línies, mentre que de 2n a 6è en té només una, perquè d’una línia era l’Ausiàs March. I gairebé mai l’omplia durant el període de preinscripcions. Per motius inexplicables, feia anys que la gent del barri li havia girat l’esquena, i s’acabava omplint de matrícula viva, sovint de famílies que vivien en altres barris. L’Ausiàs March estava situada al bell mig de Les Corts, a la plaça Comas, i tenia l’orgull d’haver estat la primera escola pública que va tenir l’antiga vila, abans fins i tot de ser annexionada a Barcelona. El seu edifici mantindrà els usos educatius i en el futur allotjarà l’Institut Escola Plaça Comas.
Des del Consorci d’Educació expliquen que la situació estava enquistada i s’havien provat diverses estratègies, però que no hi havia manera de canviar-la. Fins que es va apostar per crear un projecte paral·lel, lliure d’estigmes, que amb el temps havia d’acabar reemplaçant l’antic. En l’argot financer, se’n diu una fusió per absorció. Des de fa quatre anys, l’Ausiàs March ja no matriculava nens de P3, amb l’excepció dels germans dels alumnes del centre, a petició expressa de les famílies. I avui, amb la desaparició de l’Ausiàs March, també ha desaparegut l’estigma. La fórmula, segons admeten fonts del Consorci, no ha estat fàcil ni senzilla, ni és aplicable o extrapolable a altres realitats.
Una mala fama injustificada
“En el seu moment vaig anar a totes les portes obertes del barri i em vaig decidir per l’Ausiàs March perquè em va agradar moltíssim el professorat, era un projecte molt familiar i ens agafava a prop. I és cert que els meus fills han tingut companys que venien de tota arreu, però sempre ho he valorat com a positiu, com una riquesa cultural. Hem estat molt contents i ara ho seguim estant amb el canvi”. Laura Herrero seria una de les excepcions que confirma la norma. Professora de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia i membre de l’AFA del centre, considera que la mala fama de l’Ausiàs March no estava justificada, però també en culpa l’administració, ja que en el seu dia va optar per pujar ràtios o crear bolets a centres propers, davant la pressió dels pares als quals els havia tocat l’Ausiàs March perquè no havien entrat en la seva primera opció (un clàssic de les dinàmiques segregadores que el nou decret d’admissió vol erradicar).
La principal dificultat de la integració segurament ha estat convèncer del canvi a les famílies de l’Ausiàs March, ja que no en veien la necessitat. I d’un canvi que va més enllà d’un rètol, unes instal·lacions o una ubicació. El canvi és sobretot de projecte pedagògic, ja que a l’Anglesola, que es defineix com a “escola activa i creativa”, es treballa per projectes i espais d’experimentació, amb una proposta molt bolcada en el mètode científic, és a dir, a provocar preguntes més que a oferir respostes. I les aules sobten pel seu aspecte a mig camí entre sala d’estar i chill out. “El nostre projecte posa l’alumne al centre, i això no és una frase feta: volem alumnes autònoms, capaços de prendre decisions, de ser creatius, que siguin conscients del que fan i del perquè ho fan, i que coneguin i comparteixin els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació”, explica Toni Otero, el director de l’Anglesola.
No hi ha ni fitxes ni llibres de text. “Treballar sense llibres és molt més complicat que fer-ho amb llibres, perquè t’obliga a preparar molt més les coses –continua Otero–, nosaltres treballem amb propostes d’aula, que surten de pensar i compartir molt en equip, i de molta lectura pedagògica, perquè al final el que volem és que els alumnes s’empoderin del que estan fent”. Cada grup s’organitza l’aula com vol, però en totes hi ha una catifa amb coixins a terra. És l’anomenat espai de converses, ja que cada jornada comença i acaba amb una xerrada grupal. I per això no hi ha cap hora a la setmana dedicada a tutoria. No cal.
Juguen o experimenten? Convèncer les famílies
Passar d’un ensenyament més clàssic a un de més innovador ha estat complex pels alumnes que venien de l’Ausiàs March (“estaven acostumats a seguir directrius; a l’espai de conversa els costava molt expressar i dir el que sentien”, diu Otero), però encara més a les famílies, a les quals els fa l’efecte que els seus fills es passen el dia jugant en comptes d’estudiar i aprendre. Això a poc a poc està canviant, segons apunta el director, i encara ho faria més sense la pandèmia, ja que les famílies podrien entrar al centre per veure que “experimentar, observar i provar també és treballar”. Quan encara els centres estaven separats, a l’Anglesola ja havien fet xerrades pedagògiques i activitats a les quals havien convidat també les famílies de l’Ausiàs March, i la idea és que a partir d’ara les famílies entrin un cop per trimestre al centre per participar en activitats als anomenats espais d’experimentació.
Laura Herrero admet que hi ha famílies que encara no han comprat el nou model i que estan francament preocupades. “Hem fet videoconferències per entendre aquest canvi tan gran, però pràcticament no ens hem pogut veure cara a cara, tot just fa uns dies hem pogut visitar les instal·lacions per primer cop en grups molt reduïts, i clar, a més d’una família no li convenç això de canviar de metodologia, perquè després vindrà l’institut, que tindrà la mateixa que teníem abans, i per això sé d’alguna família que està pensant si ha de canviar els seus fills de centre”, explica la membre de l’AFA. En el seu cas, precisa, “jo soc positiva, penso que s’aposta per la motivació de la canalla, i que aquesta és la millor manera d’aprendre”.
Com a exemples dels canvis que ha detectat com a mare en té una de freda i una de calenta. La freda: “El meu fill petit, que fa 1r, pràcticament no llegeix ni escriu, quan el seu germà que fa 5è a la seva edat va guanyar un premi d’escriptura, això et pot neguitejar encara que intentis pensar que hem de deixar el procés natural de maduració dels nens”. La calenta: “He vist al meu fill gran a casa agafar un cartró i fer-se una joguina ell sol, i al petit dient-me que no llenci els cilindres del paper de vàter perquè els necessita per no sé què. Això m’agrada”. Per Herrero, “els nens tenen l’habilitat que saben adaptar-se a tots els canvis”.
El risc no s’ha esvaït
El director és conscient del neguit dels pares, en especial dels de 6è, amb els quals, diu, estan fent un treball d’acompanyament més intens, perquè “només els tindrem un curs i l’any vinent faran un canvi d’etapa”. “En general, el primer trimestre hem volgut treballar molt les emocions, sobretot amb els grans. Perquè s’han passat sis mesos sense escola, i quan tornen es troben que la seva escola ja no hi era i que tampoc hi havia cap de les mestres que coneixien”. I, en conseqüència, l’avaluació d’aquest trimestre també ha estat sobre les emocions, la qual cosa ha acabat de desconcertar a més d’un pare. Les del 2n i 3r trimestre ja parlaran més de competències, si bé els aspectes emocionals no desapareixeran.
Mestre d’Anglès i d’Educació Física, Toni Otero era cap d’estudis de l’Escola Arenal de Llevant, al Poblenou, quan va rebre l’encàrrec del nou projecte. En la seva opinió, potser ara el barri està lliure de segregació, però el risc no s’ha esvaït. “Ningú no ens pot assegurar que no hi hagi una escola massa ancorada en el passat que d’aquí a un temps no entri en la mateixa dinàmica”, comenta, i per això considera que la manera de prevenir-la és que “l’administració t’obligui a formar-te i a fer docència del segle XXI”. Otero també confia que amb l’Anglesola no passi el que ha vist passar en altres centres, “que tenien projectes molt xulos però no prou sòlids, i quan l’equip directiu ha marxat els seguidors s’han quedat sense lideratges”, i en aquest sentit advoca pel treball en equip: “En comptes de crear seguidors has de crear líders, de tal manera que, si tu te’n vas, quedin altres líders”.
