Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A la Martina (14) i a l’Ainara (15) els entusiasma ballar, en canvi la Núria (14) es decanta més per cantar. A totes tres els agrada llegir, i estar amb els amics i la família. Són noies amb una visió crítica i amb ganes de trobar solucions al sexisme que tan sovint es viu a les xarxes socials i que precisament desvirtua la realitat en què elles creuen de veritat, en la que se senten còmodes i són 100% elles mateixes.
A la Martina li agradaria treballar en alguna empresa on siguin clau els idiomes. La Núria vol cursar biotecnologia. I l’Ainara encara no ho té massa clar, però vol seguir estudiant. La qüestió és si quan arribin a l’etapa adulta aconseguiran viure en una societat més justa i igualitària que els ofereixi les mateixes oportunitats que als seus companys homes.
Aquí els hi hem volgut donar veu, perquè en el fons representen el sentit crític i les ganes de canvi social de moltes noies de la seva edat, també de més petites i de més grans.
Per què us vau animar a participar en el Reimagina’t? Us va costar molt pensar el guió del vostre vídeo? Com us vau organitzar?
En assabentar-nos del concurs ens va agradar molt la idea. Ho vam veure com una oportunitat de representar les dones a les xarxes. Va ser complicat expressar les nostres idees i ordenar-les en forma de guió, ja que totes tres volíem dir moltes coses i teníem pocs minuts. Però ens vam organitzar, i juntes vam aconseguir acabar el vídeo i presentar-lo a temps.
El vostre vídeo ‘Violència a les xarxes’ parla de com les xarxes socials i noves tecnologies poden acabar afectant la imatge i opinió d’una mateixa. Per què vau triar aquest tema? Ho heu viscut en primera persona?
Vam triar aquest tema ja que sempre ens ha interessat donar el nostre punt de vista sobre conflictes socials que pateixen les dones, sobretot els que viuen través de les xarxes socials. En el fons, som conscients que totes les dones ens podem sentir identificades amb aquest vídeo. Perquè són comentaris que sempre estan presents a la vida de les dones, també a la nostra.
Expliqueu-me alguna cosa que us han dit o heu llegit a través de les xarxes que us hagi molestat. I a vosaltres, com us influeix i/o sou crítiques amb el que hi veieu?
Per exemple, quan llegim els comentaris d’una publicació d’una famosa influencer, la gran part d’ells són d’homes de més de 60 anys o nois joves que la discriminen o la sexualitzen. Són comentaris que per la seva naturalesa ens indignen, ens molesten i fan mal. Nosaltres som crítiques i intentem que no ens influeixin, però no totes les dones som iguals. Són comentaris que ens obliguen a entrar a la societat “perfecte” que creen i construeixen d’una manera completament errònia.
Com creieu que les xarxes socials acaben influenciant en el nostre dia a dia? Penseu que donen una imatge deformada de la realitat precisament perjudicial per als més joves? Com es podria solucionar i/o canviar aquest mal ús?
Nosaltres pensem que aquests comentaris ens fan creure que hem de ser d’una manera determinada i, segons ells, “perfectes” en tots els sentits. I això no és bo, i menys quan ets jove. Creiem que com a norma general hauríem d’utilitzar menys les xarxes socials, ja que quan les fem servir entrem en un “món virtual” que no és de veritat perquè no és el real. A més, quan hi entrem el nostre estat d’ànim generalment empitjora en comptes de millorar.
Però també les sèries, els programes de televisió, les lletres de les cançons estan plens d’estereotips sexistes. Digueu-me propostes que sí que estan lliures de sexisme.
Les cantants femenines no utilitzen lletres sexistes, ja que elles mateixes saben el que és estar sexualitzada. També, gràcies als documentals i a llibres sobre el masclisme a poc a poc l’oferta va canviant. Fins i tot els programes de televisió intenten evitar caure en estereotips sexistes i de mica en mica adaptar-se a la realitat.
Quan entrem a les xarxes socials el nostre estat d’ànim empitjora en comptes de millorar
Com treballeu/tracteu aquests temes a classe? Creieu que a casa i a l’escola hauríem de parlar més aquests temes?
Tot i que a classe hi ha consciència sobre el masclisme, creiem que estaria bé fer més xerrades sobre el tema, ja que opinem que és un tema del qual no se’n parla prou entre els alumnes. I a casa ja és cosa de cada família.
La clau està en el respecte entre companys/es. Com ho porteu això?
Ho portem bé, però tenint en compte la societat en la qual vivim, els comentaris despectius a la classe no desapareixen. Cal seguir parlant-ne i treballant-hi.
Quins són els vostres referents femenins? Quines dones us inspiren?
La Frida Kahlo, l’Emma Watson i la Millie Bobby Brown són exemples de dones que han intentat combatre el masclisme.
Heu desitjat mai ser nen enlloc de nena? Per què?
Sí, perquè veiem que, de vegades, ells no pateixen per aquest tema i no tenen tantes preocupacions a l’hora de sortir al carrer de nit per exemple.
En el vostre dia a dia us sentiu lliures a l’hora de vestir, parlar, etc?
No, ja que sempre hem de tenir en compte si el que portem és massa curt, massa escotat o massa… perquè, si ho és, rebrem comentaris no desitjats.
Com us imagineu el futur com a dones? Hi haurà més igualtat?
Ens imaginem un futur on les dones puguin fer i ser el que vulguin, sense ser jutjades ni criticades. Esperem viure en una societat justa i igualitària entre homes i dones.
