Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“El batxillerat és l’etapa educativa que menys s’ha transformat en els darrers anys, i això sobretot es deu al fet que té un encorsetament que es diu Prova d’Accés a la Universitat, que no té res a veure amb el que és l’educació avui dia, sinó que és el vell estudi memorístic. Estem molt d’acord amb el debat que s’ha obert sobre el batxillerat, i ho hem fet saber al Ministerio i a les universitats, a les quals aquesta prova tampoc els és útil tal com es planteja”. Així s’ha expressat aquest matí el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la roda de premsa de presentació de l’oferta d’estudis postobligatoris per al curs 2021/22. El procés de preinscripció d’aquests estudis comença demà mateix (només pels estudis d’arts escèniques) i es farà totalment per via telemàtica.
En els darrers mesos s’ha creat un grup de treball per reflexionar sobre la reforma del batxillerat, a partir de la iniciativa promoguda per dues directores i una cap d’estudis. La directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich, ha confirmat avui que el grup continua treballant “perquè el batxillerat sigui útil i flexible i tingui sentit com a etapa educativa”, i que confia que això, i el caràcter competencial de la PAU, s’acabi traduint en un decret que s’aprovaria al llarg de l’any vinent per ser de plena aplicació el curs 2023/24. La LOMLOE també va en aquest sentit i altres comunitats autònomes també ho estan demanant, ha aclarit la directora general.
Pel que fa a l’actual situació de semipresencialitat de la major part d’estudis postobligatoris (una situació especialment estressant en el cas dels que fan 2n de batxillerat i es preparen per la selectivitat), el conseller ha mostrat la seva esperança que el Procicat autoritzi la tornada a la total presencialitat en les properes setmanes, en la mesura que millorin els indicadors sanitaris. “Si les UCI estiguessin millor del que estan segurament ja s’hi hauria tornat després de Setmana Santa”, ha explicat Bargalló, segons el qual en cap cas es contempla la possibilitat que el curs vinent es mantingui la situació d’ensenyament semipresencial pels estudis postobligatoris.
Dos nous instituts públics d’FP
La presentació s’ha fet des de l’Escola Antoni Algueró de Sant Just Desvern, un centre d’FP privat especialitzat en la família d’arts gràfiques i disseny que gestiona la Fundació Indústries Gràfiques i que, a causa dels estralls causats per la pandèmia, ha comunicat al Departament que aquest seria el seu últim curs. Com a conseqüència, Educació ha arribat a un acord amb aquesta fundació per utilitzar aquestes instal·lacions per posar en marxa un nou institut d’FP públic a partir del curs vinent, amb professorat nou, per la qual cosa, segons ha aclarit el conseller, no es tractaria del mateix cas de les escoles concertades que han passat a la xarxa pública.
L’Institut d’FP Antoni Algueró serà el segon institut d’FP públic que s’estrenarà el curs vinent. Tindrà 6 grups de les següents famílies professionals: Preimpressió Digital; Impressió gràfica; Postimpressió i Acabats Gràfics; Disseny i edició de publicacions impreses i multimèdia; i Gràfica Publicitària. Serà un centre públic específic de les arts gràfiques i un centre integrat que també oferirà formació ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). L’altre serà l’Institut Centre de Tecnologies dels Aliments de Barcelona, ubicat a Mercabarna i presentat el mes de febrer.
Més oferta de batxillerat i d’FP
Actualment hi ha 350.000 alumnes fent algun tipus d’estudi postobligatori, dels quals prop de 100.000 fan batxillerat i la resta formació professional, ja sigui un grau superior, un grau mitjà, un PFI (Programa de Formació i Inserció), un IFE (Itinerari de Formació Específica), un programa de noves oportunitats o estudis d’arts escèniques (en aquest còmput no entren ni els alumnes de les Escoles Oficials d’Idiomes ni de les escoles d’adults). Tots aquests ensenyaments postobligatoris sumaran el curs vinent 8.267 grups, que són 261 més dels actuals. D’aquests grups nous, 98 són de batxillerat.
També el proper curs hi haurà 6 centres nous que impartiran la doble titulació de batxillerat amb ensenyaments esportius i artístics en tres anys –i seran un total de 15 centres a Catalunya-. Els centres que incorporen la doble titulació són:
- Institut Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès).
- Institut Centre d’Esports de Muntanya del Pallars (La Pobla de Segur)
- Institut de Tecnificació (Amposta)
- Institut Ramon Berenguer IV (Amposta)
- Institut La Serreta (Rubí)
- Institut Salvat Papasseit (Barcelona)
Pel que fa al batxillerat artístic, el curs 2021-2022 sumarà tres nous centres, a més dels 64 centres públics que ja l’ofereixen. Aquests nous centres seran l’Institut Cirviànum (Torelló), Institut Sant Quirze del Vallès (Sant Quirze del Vallès) i Institut Baix Montseny (Sant Celoni).
S’amplia també l’oferta dels centres que ofereixen programes de noves oportunitats, adreçats a joves d’entre 14 i 24 amb la finalitat d’adquirir el títol de graduat en educació secundària, la reincorporació al sistema educatiu i la preparació per accedir al mercat laboral. Així, s’augmenten 20 grups del cicle formatiu de grau bàsic i es creen 3 grups de la nova formació professionalitzadora. “Per nosaltres –ha dit Bargalló– aquests ensenyaments tenen un nivell d’importància i dedicació idèntics a l’FP reglada i al batxillerat. Dedicats a l’alumnat que no ha acabat els estudis o ha sortit del sistema educatiu i que vol tornar amb intenció professionalitzadora. Permeten reintroduir al sistema educatiu a l’alumnat que n’ha sortit de forma precipitada o que li cal una inserció laboral amb uns estudis professionals que no són els reglats oficials”.
Un nou portal
A partir d’avui es posa en marxa un nou portal que unifica tota la informació dels diferents ensenyaments en un únic espai web, triaeducativa.gencat.cat. S’hi poden trobar els continguts de tots els estudis, els requisits d’accés, així com les sortides acadèmiques i professionals. El titular d’Educació ha ressaltat que “és un portal que volem que sigui una jornada de portes obertes que duri 24h al dia, tot l’any. On en qualsevol moment l’alumne, la seva família i el seu entorn formatiu pugui accedir a totes les possibilitats de formació que cada alumen té a partir de la seva formació, de la forma més àmplia possible”.
Dates de preinscripció i matriculació d’estudis postobligatoris
Preinscripció
- Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: de l’11 al 17 de maig.
- Cicles formatius de grau superior: entre el 25 i el 31 de maig.
- Programes de formació i inserció: del 10 al 21 de maig.
- Cursos d’especialització d’FP: de l’1 al 7 de juliol.
- Arts escèniques: del 15 d’abril al 4 de juny
Matriculació
- Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà: del 12 al 16 de juliol.
- Cicles formatius de grau superior: del 19 al 23 de juliol
3 comentaris
Visca la ignorància ! ( se’n riuen els polítics i psicopedagogs sense cultura científica i humanística…)
També tot el que denuncià la JPD del Baix Llobregat, amb informes oficials, fets per experts…
Si fos com el cas Nevenka ja era fora.
Però tenim formes molt diferents d’entendre la democràcia entre d’altres qüestions.
Si no es memoritza res, no cal interioritzar res per la pràctica habitual laboral, que tampoc es convoquin oposicions que hagi que estudiar res, ni gens ni mica.
Directament les places podran ser ocupades per aquelles i aquells més… acabeu la frase
– simpàtics i simpatiques
– empàtics i empàtiques
– del partit o partits coaligats millor sent afiliades i afiliats.
Ara de debò, brometes a part deixant-les de banda:
“El batxillerat és l’etapa educativa que menys s’ha transformat en els darrers anys, i això sobretot es deu al fet que té un encorsetament que es diu Prova d’Accés a la Universitat, que no té res a veure amb el que és l’educació avui dia, sinó que és el vell estudi memorístic.”
De res servirà que es transformi el batxillerat si els actuals graus els fan memoritzar algunes coses, no massa, no sigui que es frustrin, els embargui no la nòmina sinó la frustració.