“La conclusió és molt fàcil: no hi ha ningú al timó”, diu Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill. Aquesta institució ha presentat avui un estudi sobre la formació al llarg de la vida a Catalunya, titulat Mai no és tard per aprendre. Reptes i necessitats de la formació durant l’etapa adulta, i que han elaborat al llarg de més de dos anys els investigadors Mariona Estrada, Aleix Caussa i Milena Verrié, amb la finalitat d’analitzar el sector i fer propostes de millora. I l’estudi s’ha basat més en el treball de camp que en les dades perquè el primer que es constata és la manca d’indicadors. “Ha estat com obrir camí a la selva”, apunta Palacín.
Amb tot, alguna dada sí que aporta l’estudi. Per exemple, que a Catalunya el 13% de la població adulta està rebent algun tipus de formació, un percentatge que té tendència a l’alça, si bé encara està per sota de la mitjana espanyola i de l’objectiu europeu de situar-se en el 15%. D’aquests, però, la major part dels que es formen són persones que ja compten amb estudis superiors i que volen ampliar la seva formació (amb idiomes, segones carreres, etc.), mentre que és minoritari el sector d’adults amb pocs estudis que tracta de millorar la seva formació.
En altres paraules, per cada persona amb estudis bàsics que s’està formant, n’hi ha tres amb estudis superiors que ho estan fent. D’acord amb els investigadors, una de les causes d’aquesta desproporció, a banda de les barreres econòmiques d’un determinat tipus d’oferta, és que els programes educatius dels centres de formació de persones adultes (que són gratuïts) no s’ajusten o no s’adapten a la demanda, ja que els seus horaris i calendaris es regeixen per patrons escolars i tenen, per tant, poc a veure amb les necessitats d’aquestes persones.
Les escoles d’adults ja no es limiten a repescar persones que haguessin fracassat a l’escola perquè obtinguin el graduat de l’ESO. L’oferta s’ha ampliat, i dona accés a estudis postobligatoris d’FP i universitat, però tot i així, diu l’estudi “és rígida en els calendaris i processos d’inscripció, i li cal una major adaptació a les necessitats laborals i de conciliació de les persones adultes”.
Anàlisi a cegues
Les dades disponibles són limitades, i no sempre casen. Segons el Departament d’Educació, hi ha 189 centres oficials de formació de persones adultes (CFA), dels quals 163 son públics i 26 privats. Entre els públics, 126 serien directament del Departament i 37 de corporacions locals. Però, en canvi, la xarxa d’escoles municipals de persones adultes (XEMPA) de la Diputació de Barcelona la formen 43 centres, i són tots de la província de Barcelona, mentre que dels 37 que atribueix el Departament als municipis n’hi ha 12 que es troben a Tarragona, Lleida o Girona i només 25 a Barcelona. Se suposa que totes aquestes escoles oficials d’adults sumen uns 50.000 alumnes.
Però després hi ha un ampli ventall d’escoles de base comunitària, que es financen a través de subvencions, i que sovint formen a persones sense papers amb el handicap de no poder-les acreditar, o de centres que depenen d’altres administracions (per exemple, el Consorci de Normalització Lingüística). Sobre tot aquest univers no hi ha dades centralitzades ni sistematitzades.
L’estudi també recorda que el percentatge de la població adulta a Catalunya sense formació és molt elevat, en bona part com a conseqüència dels anys de la bombolla, en què l’abandonament escolar prematur rondava el 30% de l’alumnat que finalitzava 4t d’ESO. Actualment, el 36,5% de la població adulta catalana té estudis baixos.
“No tenim dades sobre el perfil dels alumnes, no sabem quants tenen papers, ni quin tipus de necessitats formatives tenen, tampoc sabem quina diferència hi ha entre l’alumnat que escull un centre o un altre, ni tenim dades sobre els proveïdors de formació”, resumeix Palacín. Segons els investigadors, “la inexistència d’un sistema comú, sistemàtic i periòdic de recopilació i anàlisi de dades sobre la formació de persones adultes impedeix detectar les necessitats formatives i introduir millores en la planificació de l’oferta.
Una altra constatació simptomàtica: no hi ha una formació universitària específica per a ser docent de persones adultes, com si hi és en altres nivells educatius. La capacitació d’aquests professionals per treballar amb la població adulta ha estat principalment autoformativa. El 43% dels docents en el sector públic de FPA tenen la titulació de mestre i el 56% tenen titulacions superiors.
Propostes
L’estudi acaba amb una crida al Departament d’Educació perquè lideri la creació d’un pla estratègic per ordenar i donar un impuls al sector, amb la participació i implicació de totes les entitats d’educació formal, no-formal i informal. A banda, hi ha un seguit de reformes que la Fundació Bofill considera que es podrien començar a aplicar sense esperar a l’aprovació d’un Pla. “Quan hem parlat d’això amb el Departament no hi hem detectat gaire inquietud o preocupació, ni tenim notícia que hi hagi cap pla a la vista”, apunta Ismael Palacín.
Aquestes són les recomanacions que recull l’informe.
- Integrar els agents formals i les entitats del territori vinculades a la formació de persones adultes en els òrgans de participació i presa de decisions, tant en l’àmbit nacional com municipal.
- Majors recursos i autonomia als centres de formació de persones adultes per adaptar l’oferta formativa a les característiques de l’entorn i les necessitats de la població amb demandes formatives. Estabilitat i suport econòmic als projectes i iniciatives desplegades pel tercer sector i en l’àmbit comunitari.
- Creació de la Comissió catalana de Formació al Llarg de la Vida impulsada pel Departament d’Educació i formada per persones representants de les administracions i les institucions, amb l’objectiu principal d’aportar visió i estratègia a la Formació al Llarg de la Vida. Pel seu aterratge en cada territori, creació de Comissions territorials de Formació al Llarg de la Vida, constituïda per les entitats i agents vinculats a la FLV i liderada per l’administració local.
- Posada en marxa de pilotatges de xarxes territorials de Formació al Llarg de la Vida— espais comunitaris, liderats per l’administració local, per desenvolupar accions conjuntes amb els agents i recursos de cada territori.
- Elaboració d’un catàleg amb el sistema competencial del nou model de formació al llarg de la vida i posada en marxa d’un Sistema de validació de competències similar al que s’ha fet en l’àmbit de l’FP.
- Creació d’un sistema d’indicadors compartit arreu del territori, coordinat per la inspecció educativa, i orientat a l’avaluació de les competències clau i de seguiment de les trajectòries.
- Major flexibilitat organitzativa i metodològica en els centres de formació de persones adultes: flexibilitat de les inscripcions al llarg del curs; validació modular de les formacions més llargues; major oferta i diversitat de continguts per adaptar-se a les necessitats de les persones.
- Creació d’un servei d’orientació i acompanyament per a la formació al llarg de la vida, desplegat localment, que garanteixi que tot estudiant disposa d’un acompanyament durant totes les fases de formació.
