Dilluns passat, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van celebrar l’inici de curs fent una visita a una escola bressol de Sant Feliu de Llobregat. Era una manera de visibilitzar la importància que donen a una de les novetats educatives de la legislatura: la gratuïtat d’Infantil 2, que se suposa que el curs vinent arribarà a Infantil 1 i el següent ja permetrà parlar d’un 0-3 gratuït. Però alguna cosa d’aquesta mesura estrella comença a grinyolar. Si la finalitat era facilitar l’accés a l’escola en una etapa no obligatòria però vital per al desenvolupament de l’infant, no sembla que s’estigui aconseguint.
D’acord amb les xifres d’inici de curs del Departament d’Educació, la previsió és que en el primer cicle d’educació infantil aquest curs hi hagi alguns centenars menys infants escolaritzats (70.915) que el curs passat (71.224), continuant la tendència a la baixa dels últims anys, que es va veure agreujada amb la pandèmia. Aproximadament, de cada cinc infants de 0 a 3 anys, n’hi ha dos que estan escolaritzats i tres que no, i això no sembla que experimenti cap variació, si bé l’estadística en aquest cas té una fiabilitat relativa per les dificultats de saber a on porta cada família el seu infant durant aquesta etapa.
La previsió del Departament d’Educació, en tot cas, indica que la caiguda de la matrícula aquest any es reparteix a parts iguals entre bressol pública i privada, com ha anat passant en els últims anys, però les llars d’infants privades pensen que tot i més ho assumiran elles. Segons una enquesta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants (Asllars) entre els seus associats, el 40% d’aquestes llars d’infants tenen avui menys alumnes dels que tenien el curs passat, mentre que el 80% considera que la gratuïtat a la pública els està perjudicant.
Adolf Baqués, portaveu d’Asllars, qualifica de “molt injusta” la situació que viuen moltes de les famílies que porten els seus fills a una llar d’infant privada, ja que en el seu cas la rebaixa que se’ls ha aplicat és només de 72€ al mes (800€ l’any repartits en 11 mesos), mentre que en el cas de les escoles bressol públiques la gratuïtat és total. Per tant, hi ha unes famílies que paguen 200€ de mitjana i unes altres que no paguen res, i no necessàriament les primeres tenen més recursos que les segones, ja que l’accés a una escola bressol municipal sovint depèn més de l’atzar que de cap altre factor. Segons Asllars, la gratuïtat (o la no gratuïtat) està produint un efecte secundari imprevist: les famílies que anaven a la privada perquè s’ho podien permetre i han aconseguit plaça a la pública no estan sent substituïdes per famílies que han quedat fora de l’oferta pública i segueixen sense poder-se permetre una privada malgrat la rebaixa en el preu.
“Tenint en compte que les llars d’infants privades escolaritzen el 40%% dels alumnes del nostre país, ens trobem davant d’un escenari que dista molt de l’equitat en l’accés a l’educació que es va prometre des del Govern”, afirma Baqués. “I més, en el context de recessió econòmica actual, que complica, encara més, la situació de moltes famílies”, afegeix. Per això, Asllars demana en un comunicat que la subvenció que reben del Govern s’incrementi en 200€ més al mes. Dit d’una altra manera, reclama una subvenció d’uns 3.000 euros l’any per plaça, que és més del triple dels 800€ que estan rebent actualment.
Segons aquesta enquesta, més de la meitat de les llars privades afirmen que les famílies els han manifestat que se senten discriminades en aquesta primera fase de gratuïtat de l’escola bressol. Segons Baquès, “les famílies estan confuses, se senten estafades… l’inici del camí cap a la teòrica gratuïtat ens ha trasbalsat a tots i ha modificat les bones dinàmiques a les quals estàvem acostumats a l’inici de curs”. I algunes llars han tancat. “Amb la gratuïtat d’I2, algunes famílies que podien assumir el cost d’una llar d’infants privada han optat per la pública, mentre que famílies amb pocs recursos s’han quedat fora del sistema educatiu, i això, sumat a la baixada de la natalitat, ha provocat la inviabilitat d’algunes llars, sobretot en zones amb poca densitat de població”, explica el portaveu d’Asllars.
A banda, a partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona, Asllars ha calculat que el cost mensual d’una plaça escolar pública és molt més del doble que una de privada, 678€ versus 286 (si bé els costos a Barcelona són força superiors a la de la major part de municipis). Baqués considera un “sense sentit” que es crein noves escoles bressol públiques “quan es disposa d’una xarxa educativa amb places suficients per cobrir la demanda, on conflueixen entitats de naturalesa diversa i això és el que fa ric el nostre sistema d’ensenyament”.
Els municipis tampoc estan contents
El passat mes de juny, el diputat d’educació de la Diputació de Barcelona, Josep Monràs, ja va acusar el Departament d’Educació de penjar-se una medalla que no li pertocava amb la qüestió de la gratuïtat d’Infantil 2, la qual, segons va dir i repetir, és una “falsa gratuïtat”. En aquest cas, Monràs criticava el fet que l’aportació que la Generalitat farà als municipis, que són molt majoritàriament els titulars de les escoles bressol públiques, no arribarà a cobrir el cost que ara pagaven les famílies, i que per tant aquesta gratuïtat es fa gràcies a un increment de l’esforç pressupostari dels municipis.
Malgrat les crítiques, cal recordar que l’abril passat tots dos protocols de finançament els va signar el Departament d’Educació primer amb les entitats municipalistes (Federació de Municipis de Catalunya, FMC, i Associació Catalana de Municipis, ACM) i a continuació amb les patronals de les llars d’infants privades (Associació Catalana de Llars d’Infants, Associació de Llars d’Infants de Catalunya, i Coordinadora d’Escoles Bressol). El pressupost total és de 90 milions d’euros.
