A Palma la segregació escolar és un fet incontestable. Les pròpies dades de la conselleria d’Educació ho mostren: un 78% de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) estan matriculats a un centre públic, encara que l’escola concertada representa el 44% de la xarxa educativa de la ciutat. Aquesta descompensació en el repartiment no es produeix només entre els centres públics i els concertats, a una mateixa zona el desequilibri també es pot donar entre escoles públiques.
El col·legi Verge de Lluc és ben conscient d’aquesta realitat. Fa dos cursos aquest centre públic, ubicat a una barriada als afores de la capital mallorquina, va arribar a tenir un 54% d’alumnat NESE. Eren fills de famílies amb un nivell socioeconòmic molt baix o d’origen migrant (molts d’aquests a més arribaven amb el curs ja iniciat, fins que l’any passat varen aconseguir que Educació deixés d’enviar-los aquest estudiants amb les classes ja començades). Quan tens tants alumnes amb necessitats de suport s’evidencia que la fórmula tradicional no funciona. No pots aplicar les mateixes receptes de sempre. Com passa tantes vegades a la vida, toca adaptar-se. Així, en aquest centre l’any 2013 varen començar un canvi de metodologia a l’etapa infantil i el 2016 l’engegaren a primària.
Varen fer grups reduïts (de màxim hi ha 13 nins) mesclant els alumnes de diferents edats per cicles (grups de primer, segon i tercer, d’una banda, i de quart, cinquè i sisè per un altre). El dia comença amb una assemblea, on es fan anuncis i propostes i poden comentar com estan i com se senten. Després fan sessions d’aprenentatge, rotant per cinc espais diferents del centre (el pati inclòs, un espai que han reconfigurat i enriquit amb molts d’elements i propostes, deixant enrere el camp de futbol). En aquestes sessions, els professors proposen activitats adaptades al nivell de cada estudiant. També ofereixen als alumnes tallers temàtics voluntaris (com un sobre les cúpules de Leonardo da Vinci), on toquen continguts d’una manera atractiva. Després del temps d’esbarjo, tots fan una estona de relaxació, amb meditació, mandales, respiracions…
Rompre el cercle viciós de la segregació
Aquest canvi de metodologia està donant resultats, explica Iñaki Aicart, un dels mestres. Els nins avancen al seu ritme i els resultats han millorat, així com la convivència. I el centre ha aconseguit convertir-se en una opció atractiva per a famílies d’alumnes sense necessitats, que ho demanen com a primera opció, aconseguint així començar a rompre el cercle viciós de la segregació escolar (quan els alumnes amb necessitats es concentren a determinades escoles provocants que aquests centres siguin menys atractius per les famílies benestants, deixant places buides que Escolarització adjudicarà a nins i joves amb necessitats).
Encara que estan contents amb el resultat del seu canvi metodològic i veuen els resultats, al Verge de Lluc pensen que no és sostenible arribar a percentatges tan alts d’alumnats amb necessitats. Tampoc és just, ni pels docents ni pels nins. Per això a aquesta escola varen impulsar l’any passat la Xarxa contra la Segregació Escolar a Palma, a la que s’han sumat uns deu centres de la ciutat, a més de representants de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes (FAPA). Des d’aquesta xarxa han demanat dades a la Conselleria d’Educació, apel·lant a la Llei de transparència, per tenir les xifres reals de la segregació. Així han esbrinat que el 78% de l’alumnat NESE està matriculat a centres públics i que el desequilibri s’accentua segons les zones de Palma.
El cas del CEIP Gabriel Vallseca
La capital mallorquina està distribuïda en vuit zones d’escolarització, que es fan servir com a referència a l’hora d’assignar els punts per residència per aconseguir plaça a un centre. Hi ha una zona en particular, la C, que és molt àmplia i comprèn diverses barriades on es concentren moltes famílies de nivell socioeconòmic baix. I és allà a on es donen les diferències més grans: hi ha centres públics amb més d’un 50% d’alumnat NESE mentre uns altres no superen el 15%.
Una de les escoles públiques d’aquesta zona amb una proporció exagerada d’alumnat amb necessitats és el CEIP Gabriel Vallseca, ubicat al cor de Son Gotleu, un dels barris més empobrits d’Espanya. Asun Gallardo, la seva directora, va aterrar al Valleseca fa 19 anys i es va trobar alumnes de més de quaranta nacionalitats, nins de llars extremadament desfavorides, famílies amb un nivell socioeconòmic molt baix, un índex preocupant d’absentisme i fracàs escolar i molts de problemes de convivència.
Com reconduir la situació? Com al Verge de Lluc, n’Asun va veure que la fórmula tradicional d’ensenyament en aquest centre no podia funcionar: havien de repensar-ho tot. Varen agafar el joc com a punt de partida per a motivar als nins. Harry Potter va fer la resta: l’equip directiu, amb la complicitat de companys del claustre, va dissenyar un macro-joc de recompensa basat en els llibres de J.K. Rowling que es va acabar convertint en un projecte de centre engrescador que va enganxar a estudiants i professors i que avui dia, amb adaptacions, continuen aplicant. Amb els motius dels llibres (el quidditch, les cases, les fórmules màgiques…) treballen tant els valors com els continguts acadèmics. A més, fan mindfulness, mediació, i practiques restauratives; treballen per projectes; han apostat per l’aprenentatge cooperatiu i les matemàtiques manipulatives; conformen grups interactius; plantetgen jocs lingüistics; fan avaluació formativa…
“Ens assegurem que tots aprenen i estan bé”, conclou la directora. N’Asun Gallardo comparteix la preocupació per la segregació escolar, però raona que aquesta separació també es dona a la societat i troba que forçar segons quines situacions d’escolarització de forma molt artificial pot acabar sent difícil de gestionar pels nins, que es trobaran en sortir de l’escola amb el fet que els seus companys viuen a realitats molt diferents. Recorda que en el seu barri es veuen situacions molt extremes, amb pisos pastera, infrahabitatges i famílies en situacions econòmiques molt fràgils.
Conselleria: “El fenòmen té moltes cares”
La Conselleria d’Educació i Formació Professional és conscient que aquest problema a Palma existeix. La seva normativa diu que l’administració pública “vetllarà” perquè l’alumnat NESE d’un centre no superi en un 10% la mitjana d’aquests estudiants de la seva mateixa zona d’escolarització. Aquest topall no es compleix a gairebé cap de les zones escolars de Palma. Així mateix, la Conselleria assenyala al decret d’Escolarització que els centres no haurien de tenir matriculats més d’un 30% d’estudiants amb necessitats. A la zona on es troben el Verge de Lluc i el Gabriel Vallseca una tercera part de les escoles i instituts superen aquest percentatge.
Antoni Morante, director general de Planificació, Ordenació i Centres, recorda que Balears és la segona comunitat amb més estudiants amb necessitats de suport, però que, així i tot, segons un estudi de Save the Children Balears, és l’autonomia que menys segrega al seu alumnat. Per això, creu que el problema de la segregació escolar bàsicament perdura a Palma, un fenomen que, reflexiona, “té moltes cares” i moltes maneres de mirar de fer-li front. Assegura que des de la Conselleria estan fent feina a tots els nivells.
D’una banda, de cara al curs vinent volen dividir l’esmentada zona C en tres zones més reduïdes i tancar un pacte amb tots els centres, públics i concertats, d’aquestes barriades per garantir un repartiment equilibrat de l’alumnat vulnerable. Educació ja ha propiciat pactes similars a Inca, Manacor i Sa Pobla (tres municipis mallorquins amb elevats índexs de població migrant) i l’experiència ha estat positiva.
A més, des de fa uns anys, els centres estan obligats a reservar una sèrie de places per grup fins a gairebé principi de curs per a alumnat nouvingut que arriba d’altres països o comunitats autònomes quan ja s’ha tancat el procés de matrícula (sense aquesta reserva, aquests estudiants acabaven anant sempre als centres que no tenien molta demanda i tenien places buides, generant el ja esmentat cercle viciós).
Xarxa contra la Segregació Escolar: “Hauria de ser una prioritat”
De fet, un altra estratègia de la Conselleria d’Educació i FP, que dirigeix el socialista Martí March, és mirar de fer que els centres amb més estudiants vulnerables siguin atractius per a totes les famílies. Per això, una seixantena d’escoles han estat classificades com centres d’atenció preferent, i reben més recursos i docents i tenen prioritat en determinant projectes de la Conselleria. Així mateix, Educació prepara una baixada de ràtios als centres educatius amb estudiants de baix nivell socioeconòmic.
Des de la Xarxa contra la Segregació Escolar a Palma són conscients que s’han donat passes, que el problema no és fàcil i ve d’antic, però reclamen a la Conselleria d’Educació i FP i a l’ajuntament que mirin de posar fi a aquesta injusta situació: “Hauria de ser una prioritat acabar amb un mapa escolar on hi ha escoles que acullen els fills i les filles de les famílies més vulnerables, de la immigració, de les classes més populars o a l’alumnat amb més necessitats de suport educatiu mentre altres centres participen ben poc d’aquesta tasca d’inclusió”. Ells continuaran fent front a la segregació amb innovació, imaginació i adaptació, però no deixaran de banda tampoc la reivindicació.
