Opinió

Per un nou contracte social i educatiu

El Col·lectiu Treva i Pau ens recordava, ara fa un any, que la idea del contracte social és una figura retòrica, un mite, amb el qual és “pretenia explicar com la lliure adhesió d’individus autònoms creava una societat”, per constatar, tot seguit, que avui “les dificultats són grans” i que el nou contracte passa, entre d’altres coses, per una digitalització inclusiva, per la formació dual dels joves, pel foment de polítiques actives i d’una ocupació pública garantida (Un nou contracte social La Vanguardia, 23.04 i 14.05. 2021).

Al parlar d’un nou Contracte Social, és inevitable que recordem idees del Leviatan, de Th. Hobbes; del Tractat sobre el Govern Civil, de J. Locke; i del Contracte Social, de J.J. Rousseau. La idea del Contracte Social havia caigut en desús, després de l’obra roussoniana, encara que tots tres autors havien deixat sentit la seva influència en la idea dels drets individuals inalienables i de la igualtat radical entre els éssers humans. Rousseau va deixar escrit que “existeix una professió de fe purament civil, els articles de la qual han de ser fixats no precisament com a dogmes de religió, sinó com a sentiments de sociabilitat, sense els quals és impossible ser un bon ciutadà”. Avui, qüestionada la legitimitat democràtica, el pensament d’aquests clàssics torna a estar d’actualitat.

Ben entrat el segle XXI, som davant d’un nou repte global. Hem de fer front, de manera imaginativa, als reptes d’una nova sociabilitat: una democràcia cívica, digital, feminista i sostenible, en defensa i promoció dels drets dels més pobres; sabent que la tasca primera a fer, en un món de complexitat creixent, d’incertesa i de fragilitat, és salvaguardar el subjecte social.

Es tracta d’un repte sistèmic: cal un nou Contracte Social  per a  la reconstrucció de les relacions entre les persones i de les persones amb el planeta i amb la tecnologia. El nou contracte, se’ns diu, té els seus fonaments en els drets humans i els principis de no discriminació, de justícia social, de respecte a la vida, de la dignitat humana i la diversitat cultural. També en una ètica de la cura, la reciprocitat i la solidaritat. 

Les línies mestres del nou Contracte Social per l’Educació

L’Informe UNESCO-2022, bé a donar continuïtat a la reflexió d’importants Informes anteriors, com el “Faure”: Aprendre a ser: el món de l’educació avui i demà (1972); el “Delors”: L’aprenentatge : Hi ha un tresor amagat a dins (1996); o el del 2015, Repensar l’educació. Vers un bé comú mundial?, que, centrat en el Desenvolupament Sostenible com a “preocupació essencial”, pretenia actualitzar l’Informe Delors i plantejar l’educació com un “bé comú mundial”.

L’Informe del 2022 emmarca l’Educació en dos “principis fundacionals“: el dret a l’educació al llarg de tota la vida i el compromís amb l’educació  com a bé públic i comú i posa l’accent en el valor les feines de cura i la provisió de la seguretat de les persones i en les oportunitats educatives. L’Informe és més una invitació a pensar i imaginar junts que no pas un pla d’acció.  L’educació, s’afirma, també és “una experiència col·lectiva, que posa en contacte les persones entre elles i amb el món” i es regeix en comú, de manera participada, com projecte social que és. Es diu que “si només ens dediquem a reproduir i ampliar el model de desenvolupament educatiu actual no ens en sortirem, perquè les dificultats i els reptes que hem de superar no són només conseqüència de tenir recursos i mitjans limitats, sinó que també deriven de com ensenyem i per a què ho fem i de com organitzem l’aprenentatge”. Aquest és, per nosaltres, el nucli central del tema que cal abordar.

Ens hem de plantejar com aprofitar la potència de les tecnologies digitals en l’educació per tal d’assegurar un accés universal i una igualtat d’oportunitats

A més, fa propostes de renovació de l’educació, que passen per organitzar la pedagogia al voltant dels principis de cooperació, col·laboració i solidaritat; posar l’èmfasi en un aprenentatge ecològic, intercultural i interdisciplinari crítics; professionalitzar la docència com a tasca col·laborativa; vetllar per la generació d’inclusió, equitat i benestar individual i col·lectiu; gaudir i augmentar les oportunitats educatives que es donen al llarg de la vida i en els diferents espais culturals i socials. Per tot això, des del lleure educatiu, ens hem sentit interpel·lats.

Entre “les promeses del passat i els futurs incerts”, l’Informe preveu canvis disruptius en   diverses àrees clau, amb fenòmens emergents de gran envergadura, com ara “el potencial transformador en les tecnologies digitals”, amb l’automatització i les transformacions estructurals que reconfiguren tot el món laboral, de la mà de la Intel·ligència Artificial (IA).

Planificar la Intel·ligència Artificial en l’educació

En aquest marc ens hem de plantejar com aprofitar la potència de les tecnologies digitals en l’educació per tal d’assegurar un accés universal i una igualtat d’oportunitats.

Els estats membres de la UNESCO es van comprometre a treure profit de les tecnologies emergents, amb la mirada posada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en matèria d’Educació (Declaració de Quingdao 2015). Uns anys més tard, en una Conferència sobre la IA en l’Educació, es produiria el “Consens de Beijing sobre la Intel·ligència Artificial en l’Educació”, en vista a la consecució de l’Agenda 2030 d’Educació. Es recomanava planificar la IA en les polítiques educatives; proposar sistemes d’aprenentatge personalitzat en tot moment, arreu i per a tots; estimular la planificació de polítiques basades en dades empíriques; apoderar als docents i reforçar llurs capacitats tecnològiques; preparar la propera generació i capacitar-la per treballar en l’era de la IA; i promoure una utilització equitativa, inclusiva i ètica de la IA.

El temps de lleure és, també, un temps educatiu

Arribats aquí, no dubto a recomanar i remetre’m per aquest tema a la lectura de la Guia publicada per la Fundació Bofill Els algorismes a examen:  Per què la IA a l’educació? (Barcelona, 2022). En ella podem valorar l’estat de la qüestió; la visibilitat de la tecnologia en l’entorn educatiu; el grau d’automatització possible de les accions més mecàniques de la tasca docent; el què han de saber els educadors per fer-ne un ús adequat, tenint cura de la seguretat de l’alumnat, per a preparar-lo millor a viure en el món tecnològic; vist tot des de l’experimentació a les aules i als centres educatius.

Com assenyalava fa poc David Hurtado, responsable d’Innovació en Microsoft, “el problema de fons és que el contingut ja no pot ser la mesura de l’aprenentatge”. En definitiva, la IA ve a reafirmar-nos en la convicció de la irreversibilitat del canvi en el model educatiu: d’una vegada haurem de revisar en profunditat com s’ensenya, com s’aprèn i com s’avalua. No estem davant d’una moda. És una necessitat i una nova oportunitat. 

La IA també afecta a l’espai del Lleure Educatiu

Pensem que cal sumar la societat sencera al mateix esforç que esperem i demanem a l’Escola: des de temps de Tucídides sabem que “la Ciutat sencera és la Paideia de l’Hèlade”.

Algunes organitzacions socials, des del lleure educatiu, criden, entre altres mesures, a vetllar per l’accessibilitat universal al món digital; per l’ús crític i responsable de la tecnologia, contra la desinformació i el discurs de l’odi; a desenvolupar nous aprenentatges i itineraris formatius en competències digitals al llarg de la vida; a educar infants i joves per al bon ús de la tecnologia i aprofitar el seu potencial innovador i humanista (Les organitzacions socials en defensa dels drets digitals. Fundación Esplai /Fundesplai, 2022). No han faltat a la cita i estan jugant fort.

El temps de lleure és, també, un temps educatiu. És més, cal visibilitzar l’esforç i l’aportació dels esplais i les organitzacions socials, que fa anys venen treballant, de manera discreta i callada, a molts barris de les nostres ciutats i pobles, per aconseguir que la tecnologia estigui al servei de la comunitat i que la transformació digital en curs beneficiï el conjunt de la ciutadania, allà on són presents. Ens sabem capaços de somiar i de donar sentit a l’acció per a fer un món millor, tot i la seva complexitat; d’apostar amb coratge pel Demà; i de fer-ho amb aquell sentit de la realitat concreta que ens aferra a la vida i als altres, en el marc de les possibilitats concretes de cada moment i de cada situació.