Generacions de joves brillants, carreres acadèmiques de talentosos i prometedors estudiants amb una formació excepcional.
Moltes oportunitats gairebé a l’abast de tothom on fer realitat somnis, desitjos, fites professionals i laborals després de fatigosos anys d’esforç i voluntat al límit.
Noves metodologies educatives amb l’objectiu de situar a l’alumne en el centre del sistema educatiu i fer d’aquests estudiants futurs adults amb criteri, sentit crític i valors universals.
Sembla que ho tenim tot, però malgrat tots aquests avenços en el món educatiu i de l’aprenentatge hi ha aspectes de la pròpia vida que sovint oblidem.
La intel·ligència lògica matemàtica, lingüística, musical, espacial, kinestèsic corporal, entre altres. Intel·ligències aplicades a l’intel·lecte, a les destreses humanes, a les nostres possibilitats més enllà de les teories i a la capacitat d’oferir habilitats i saviesa.
I la intel·ligència emocional? I l’aprenentatge interdisciplinari, pràctic, conceptual aplicat a la vida real i socialitzada?
L’aprenentatge basat en el pensament interpersonal reconeixent els propis sentiments i els dels altres, la coneixença del nostre jo més íntim per millorar les relacions i indagar en els propis talents.
L’educació emocional afecta el desenvolupament dels infants, afavoreix l’autoconeixement, predisposa a actituds positives, millora les relacions i afavoreix el creixement integral
La intel·ligència emocional pot ser el pilar més important en l’educació segons molts experts. En un món inexplicable i fascinant alhora on ens aboquem a l’assoliment de conquestes, de propòsits, de noves esperances en un món on l’educació i la cultura arribin a tots els racons del planeta ens trobem amb la paradoxa d’oblidar totes aquestes potencialitats ignorant les emocions, el respecte als altres i l’assertivitat en la vida quotidiana.
Problemes de salut mental, bullying, frustracions, afrontar les equivocacions de forma constructiva i respecte en l’acceptació dels altres, conflictes d’identitat i de gènere, incerteses vers el mercat laboral i emancipació econòmica… Són molts i diversos els problemes i les preocupacions dels nostres joves.
Som responsables com a societat, com a educadors i com a pares de saber interpretar o intuir aquells símptomes que poden causar alarma com a canvis sobtats de comportament, aïllament o incomunicació.
Estem educant en les emocions? Els hi donem el valor i la importància que mereixen?
L’educació emocional afecta el desenvolupament dels infants, afavoreix l’autoconeixement, predisposa a actituds positives, millora les relacions i afavoreix el creixement integral.
Els problemes de salut mental en els joves s’han disparat de manera alarmant en els últims anys. Suïcidis, trastorns de TCA i conductes alimentàries nocives, depressió, bullying, autolesions… És evident la urgència en reeducar els paràmetres en el món educatiu, des de les escoles i com a prioritat en l’àmbit familiar.
Les emocions són les nostres branques, les nostres arrels més poderoses per créixer en el respecte i la comprensió,
Les emocions són les nostres branques, les nostres arrels més poderoses per créixer en el respecte i la comprensió, i necessiten ser cavades des de la infància.
En una societat globalitzada i hipercomunicada on el ritme frenètic i accelerat ens demanda estar sempre al límit, saber gestionar les diferents situacions de la vida de manera pragmàtica i sensible alhora és tot un repte.
Els nostres nens i joves pensen, fan, decideixen… També senten i transmeten, descobreixen la tristor, la solitud, l’enamorament, el fracàs.
Entendre que no ens valen els prejudicis ni els estigmes per treballar plegats en una mateixa direcció amb tallers, xerrades, col·loquis o intervencions de professionals que intervenguin periòdicament ens els centres escolars i instituts.
Benvingudes totes les eines per gestionar els entrebancs i les meravelloses troballes de la pròpia vida, l’educació emocional ens obre el camí.
