Anàlisi

Educateca (10): les últimes novetats editorials sobre educació

L’escola dels infants

David Altamir Sans i Maite Pujol Mongay

Rosa Sensat

L’autor i l’autora del llibre, David Altamir Sans i Maite Pujol Mongay, de bon començament ens interpel·len sobre la imatge d’infància que tenim i, sobretot, dels seus drets com a infants. Es pregunten i ens fan reflexionar sobre quina infància considerem i quina imatge de la infància hi ha, també a través de la visió real que tenim de l’escola i els mestres.

És a través de la confrontació, la discussió i el diàleg (elements tan importants en el pensament de Loris Malaguzzi) i seguint un itinerari reflexiu i pràctic, que ens trobem amb plantejaments i experiències documentades, on autor i autora ens fan qüestionar com creiem que els infants aprenen, com són les nenes i els nens i quin imaginari tenim sobre la infància, tot plegat a través de la relació dialògica professional, d’escolta, que s’estableix quotidianament a l’escola, amb l’infant i el grup, l’equip de mestres i les famílies.

Una pregunta que està present capítol rere capítol és: Què volem que passi a la nostra escola? I es posa al centre als infants i la comunitat on hi ha múltiples factors junts i interrelacionats on la documentació educativa pren importància en la relació mestra/e infant, espai i temps. Una nena i un nen plens de recursos i possibilitats que se’ls acompanya a créixer a través de l’ajuda competent, observant, escoltant i dialogant amb l’adult en un marc de relacions on la visió de l’infant real, que té història i personalitat creix a través de l’acolliment, encoratjant-lo, fent preguntes sense generar respostes i planifica amb i per l’infant i potencia les propostes de cada infant i el petit grup.

L’autora i l’autor del llibre ens fan adonar que justament aquestes relacions entre infants i el petit grup són generadors de vivències i aprenentatges, de competències perquè l’adult és facilitador i dóna garantia d’expressió a la nena i al nen i al grup, en un marc de temps, de contextos, d’ambients i espais. Uns temps que se’ls fan propis a través de la vida diària, del dia a dia que proporcionen un marc referencial de ritmes que l’infant els van fent seus, els vivencia per poder modificar-los a través de la vida de l’escola en harmonia. I aquest temps es desenvolupa, es viu a través d’un espai escolar tant, de dins com de fora, al jardí, on pren una significació molt especial l’espai exterior i ens proposen que els espais siguin acollidors, proposin atenció, concentració i estimulin l’esforç, siguin atractius i provoquin interès i respectin les necessitats de moviment i exploració dels infants.

Un llibre imprescindible fet des de dins l’escola, a través del dia a dia i proper a l’infant i el grup. Una bona eina per a mestres i equips d’escoles de l’etapa d’educació infantil, des de la visió reggiana, que ens fa gaudir la seva lectura però alhora ens ajuda des de la pràctica reflexiva i documentada, situant l’acció educativa de forma compromesa i entenedora, pràctica i rigorosa, amb títols i continguts suggeridors en cada capítol que enalteixen el fet d’educar.

¿Adictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancia y adolescencia

José R. Ubieto

Ed Octaedro

La salut mental, aquesta és la clau d’aquest llibre. No és el mateix definir la seva relació amb els gadgets (pantalles, mòbils, consoles …) en termes d’addicció que eludir el vincle amorós (que no exclou la seva dosi de patologia) que mantenen amb aquests objectes. Són addictes o amants? Això ens ajudarà a llegir les seves vides amb clau del segle. XXI i acollir la diversitat de situacions que la paraula addicta borra de cop. Com si tots els usos i tots els casos foren iguals.

El llibre està estructurat en quatre parts ben diferenciades: una introducció i situació del tema, el món híbrid entre què és presencial i que és virtual, les estratègies d’intervenció a l’escola, família i comunitat i un continuarà… al final.

Un molt bon llibre de José R. Ubieto, psicòleg clínic, col·laborador de la UOC i la UB. Conegut també per la seva part divulgadora amb articles periòdics a La Vanguardia i El Periódico i  també autor de diferents llibres lligats a aquest tema i al de l’assetjament escolar. És un text clar i ben estructurat, ens situa molt bé dins el tema i ens dona estratègies per treballar a casa a l’escola i a la comunitat.

La part a destacar del llibre és la proposta d’estratègies per acompanyar els adolescents per aconseguir una bona salut mental digital.

La poesia a les primeres edats

Cristina Correro i Núria Vila

Rosa Sensat

Som davant d’un llibre eminentment pràctic i d’ús quotidià. A més d’aportar una base teòrica sobre la importància de donar a conèixer la poesia en les primeres edats, proporciona material classificat i comentat per tal de facilitar el poder portar a la pràctica l’acció poètica amb infants de 0 a 8 anys.

Escoltar, mirar i aprendre. Tres eixos, tres formes, tres lògiques poètiques del joc lingüístic que ens aporta la poesia, és la proposta que ens ofereixen les seves escriptores Cristina Correro i Núria Vila.

Al llarg de la seva narració, donen sentit teòric, avalat per altres autors, a la possibilitat de gaudir quan els infants escolten en la veu d’un adult la musicalitat de la llengua, quan miren i observen el joc creatiu de la poesia visual i quan s’esforcen en el repte de fer memòria de paraules que sonen boniques quan les pronuncien juntes.

Conèixer la poesia com a un model de llenguatge, ens dona l’oportunitat d’afegir unatreball sensorial que neix de la paraula. Des dels jocs de falda de l’escola bressol fins al moment en què un infant pot escriure una poesia, hi ha un procés de gaudi i aprenentatge que acosta als infants a la creativitat, en definitiva a l’art.

Les autores citen George Steiner quan diu ”tota experiència modifica la consciència”. Aquest llibre és una bona eina per oferir als infants més petits la possibilitat de conèixer la poesia com a model diferent en l’experiència lingüística.

La lectura en voz alta

David Bueno, Anna Forés i Antonio Ruiz Bueno

Octaedro

No és un llibre acadèmic, encara que es basa en un estudi realitzat de forma acadèmica.

La idea inspiradora és analitzar i explicar des de la neurociència educativa, és a dir, a partir dels coneixements actuals que tenim sobre el cervell i els mecanismes d’aprenentatge, el que implica pels infants i pels adults l’activitat de la lectura en veu alta.

De fàcil i interessant lectura, molt útil per a qualsevol lector o lectora i adreçat a la societat en general: mestres, famílies, estudiants de diferents nivells, gestors polítics i educatius.

Això fa que l’explicació sigui senzilla però sense perdre rigor científic.

Llibre de poques pàgines dividit en set capítols: Del primer al tercer, s’explica què implica per al cervell parlar, llegir i pensar en aquest ordre. És important començar a llegir en veu alta en el període de gestació. Als capítols que van del quatre al set s’explica quina implicació té llegir en veu alta i les principals conseqüències pràctiques que se’n deriven i que s’agrupen en els sentits, les emocions, l’estrès, la teoria de la ment i les funcions executives. Les explicacions van intercalades amb idees i propostes pedagògiques per potenciar, treballar i gaudir del procés de lectura en veu alta.

Està acompanyat de propostes pedagògiques per poder provar i experimentar en l’entorn del lector, tant si és professional com familiar (pares, mares, avis) i sobretot de gaudir d’aquest espai de lectura compartida.

La lectura en veu alta, amb tots els aspectes emocionals, socials i d’adquisició de coneixements, com s’explica en aquest títol, pot ser un estímul important per potenciar aspectes cognitius claus per a la infància, l’adolescència, el jovent i l’edat adulta. Si a més serveix per impulsar nou lectors i lectores, l’objectiu serà ben satisfactori.

Qui parla i qui calla

Irene Yufera, Estrella Montoro i Elisa Rosado

Eumo

Pensar que podem assolir la igualtat entre dones i homes fent servir el que s’ha anomenat llenguatge inclusiu és una idea polèmica. Amb una introducció de Carme Junyent i tres apartats bàsics: Les dones, els homes, les llengües i la comunicació. La comunicació en la vida quotidiana de les dones. I la comunicació en la vida professional de les dones.

Les autores tenen una llarga trajectòria en l’estudi de l’ús de la llengua i, en aquest llibre capgiren el discurs del gènere per obrir-nos els ulls i mostrar-nos cap a on vol anar. Descobrirem què podem fer en l’àmbit comunicatiu per aconseguir una societat més igualitària sense haver de modificar el codi lingüístic- Moltes propostes van molt més enllà de la llengua.

Escrit a tres mans per Irene Yufera, lingüista consultora en comunicació professora ala facultat d’Educació i a la de Dret de la UB, Estrella Montolio; catedràtica de Llengua espanyola a la UB i experta en comunicació i, finalment, Elisa Rosado; professora a la facultat d’Educació i de Filologia i Comunicació de la UB. El llibre està ple de reflexions interessants a partir de molts exemples i casos pràctics i fa propostes per canviar allò que segons elles cal canviar.

Tema actual i polèmic on les autores tenen clar quin paper s’ha de jugar en aquest tema amb exemples i vivències, com diu Carme Junyent en la introducció del llibre “Les propostes en aquest llibre van molt més enllà de la llengua. Hi descobrirem què podem fer en l’àmbit comunicatiu per aconseguir una societat més igualitària”.

Una mirada a la salut mental en la discapacitat intel.lectual

Cristina Carbó i Santi Artal

Octaedro

Escriuen l’autor i autora, psicòlegs clínics, psicoterapeutes, formadora, supervisor clínic i docents a la introducció: “Aquest llibre es va començar a gestar a partir de la necessitat d’entendre i donar sentit a allò que observàvem diàriament en el nostre treball amb persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies”.

Està estructurat a partir de petits relats personals que han conegut de primera mà. Uns retrats que els permeten veure i donar veu “a les subjectivitats i singularitats que, malauradament, amb freqüència queden ocultes rere l’estigma de l’anomenada discapacitat intel·lectual o d’un diagnòstic de salut mental”.

Els títols dels capítols són molt poètics, d’altres més descriptius, com “Semblava que volava”, “Dificultats amb el Marc”, “La mare se m’ha ficat a dins!”, “Dolça preocupació, Amarga xocolata”, “Un cafè?” o “Coordinem-nos!”.

Cada capítol comença amb una cita literària. En el cas del darrer, “L’arquitectura de la mirada”, de Luis Landero, diu: “No existe, no puede existir el mirar puro, porque enseguida las palabras se meten por medio y se convierten en protagonistas”.

I ens diuen els autors: “Si alguna cosa ens han pogut fer veure els diferents protagonistes d’aquests retrats-relats és que la mirada no és una arquitectura rígida, sinó que es pot modular, que pot evolucionar. A mesura que el nostre relat pot ser més acollidor, amable, càlid, obert i tolerant, la imatge de la discapacitat pot anar canviant. Com diu el filòsof Paul Ricoeur, “aprender a contarse es también aprender a contarse de otra manera”.

Un llibre que focalitza la mirada en uns infants i adolescents que creiem “especials”, però que a la majoria d’educadores i educadors pot ajudar per donar importància a la mirada que fan sobre l’alumnat en uns temps de moltes presses i que potser ens sembli que no tenim temps de la mirada reflexiva. Per tancar el llibre, hi ha un glossari i una àmplia bibliografia.

Anarquisme, el nou ordre de la llibertat

Emma Goldman

Eumo

Emma Goldman  (1869-1940) va ser una activista de l’anarquisme, que va definir com “la filosofia d’un nou ordre social basat en la llibertat sense restriccions de les lleis fetes pels homes”.

El llibre comença amb un pròleg de Núria Bendicho Giró, “L’Antígona moderna”, en què ens situa l’autora en el seu temps i els seus postulats fonamentals. Acaba dient: “Sabia que el progrés de la humanitat només podia esdevenir allà on l’individu s’adonava que hi havia foscor i s’esforçava per posar-hi llum, molta més llum on semblava que no n’hi podia cabre més”.

Segueix amb un apartat que porta com a títol “Anarquisme, el nou ordre de la llibertat” en el qual es recullen quatre articles d’Emma Golman: “Anarquisme, què vol dir realment”, “Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”, “La hipocresia del puritanisme” i “El teatre modern: un poderós difusor de pensament radical”.

I acaba amb un epíleg de Jordi García Farrero: “L’esperit rebel que fuig dels atzucacs” que ens situa l’obra de l’autora i ens explica que els textos que contenen aquest volum poden ser llegits des de tres punts de vista: la importància de l’autora d’elaborar un pensament propi, la voluntat d’escampar idees per construir un ambient polític a favor de les finalitats llibertàries i la importància de la cultura per emancipar-se.

I tanca amb paraules de l’autora: “Hi ha conferències del volum que han estat suprimides per la policia. Fins i tot quan les havia pogut dir en veu alta, sempre ho feia amb tenacitat i gran esforç. Són una lluita espiritual i mental de més de vint anys, conclusions a què he arribat després de molta reflexió i creixement personal”.

Un bon llibre per acostar-nos al pensament d’aquesta gran pensadora.

L’escola, casa de cultura

Mar Esteve Ràfols

Eumo

L’autora es pregunta al començament del llibre: com podem convertir l’escola en una casa de lectura?  Podem encomanar la lectura? El llibre dona resposta a aquestes preguntes. Una mica és anar a contracorrent, vivim l’era de la tècnica i sembla que amb ella ho aconseguim tot.

Aquest llibre té dues parts que es complementen. La primera part respon a un itinerari de lectura que l’autora fa anys que va fer, un conjunt d’autors: (Clive Staples Lewiks, Hans Georg Gadamer, Harold Bloom, George Steiner i Martha Nussbaum) que parlen sobre la lectura, que la defensen i donen pistes per llegir i per acompanyar a llegir. De cada autor n’ha ressaltat una idea interessant. La segona part parla de l’escola com a casa de cultura: què és llegir, quin marc fa possible la lectura, i com acompanyar l’experiència de la cultura.

L’autora Mar Esteve Ràfols és pedagoga i fa anys que treballa en la formació de mestres. També és mestra i directora de l’escola Epiqueia de Mediona, i va escriure el llibre “Aventures d’aprenentatge” (Eumo, 2019), molt interessant i didàctic.

Cállate. El poder de mantener la boca cerrada

Dan Lyons

Capitán Swing

El perfil de l’autor és molt polifacètic; Ha desenvolupat diferents oficis, redactor de diferents mitjans de comunicació, editor sènior a Forbes, humorista i guionista.

Durant l’última dècada, ha realitzat moltes conferències sobre les noves tecnologies i és defensor d’una diversitat més gran en la indústria tecnològica. Un dels seus treballs va servir per posar el focus d’atenció a les condicions de treball d’Amazon.

Sobre el títol, segurament persones parladores compulsives s’hi poden sentir ben identificades i donar-li la volta. Parlar menys, dir les paraules justes i reflexionar abans pot contribuir a alliberar-nos i reduir el soroll que ens acompanya.

Sovint es parla amb moltes intencions, desqualificacions, imposició d’opinions, etc., i no tant per aportar i enriquir.

De lectura fàcil, amena, divertida i irònica provoca el somriure durant la seva lectura. Escrita en breus articles independents fa també una lectura ben àgil.

L’autor, parlador compulsiu com ell es defineix, descriu el seu propi viatge amb el cinisme que li és propi. Ha escarbat en nombroses investigacions i entrevistat nombrosos experts, científics, historiadors i un investigador que ha descobert com la nostra parla està connectada amb el nostre benestar físic i emocional.

L’autor combina la ciència més avançada amb consells pràctics sobre com comunicar-se, pensar de forma crítica i obrir la ment i oïda al món que ens envolta.

Anima’t. Provocar l’interès per aprendre matemàtiques

Claudi Alsina, Anton Aubanell i Carrme Burgués

Rosa Sensat

«Que la classe sigui atractiva, que l’alumne tingui ganes d’anar a classe…»

L’objectiu central d’aquest llibre és tractar un aspecte que creiem crucial en l’educació matemàtica de tots els nivells: com davant d’un tema nou, d’un concepte, d’un mètode o d’un resultat, podem provocar l’interès inicial de l’alumne per al seu propi aprenentatge matemàtic. Veurem que hi ha moltes estratègies possibles i molts recursos a l’abast: de la seva sàvia combinació en poden néixer provocacions efectives pel que fa a l’interès dels alumnes en la seva formació. Aspirem, doncs, que a les classes, en lloc d’un públic «captiu», hi hagi un públic «captivat».

Mirant l’índex del llibre ja veiem les intencions dels seus autors:

• Elogi de l’interès en l’educació matemàtica
• Provocar l’interès a través de l’experimentació
• Provocar l’interès a través de la participació activa
• Provocar l’interès a través de reptes engrescadors
• Provocar l’interès a través de jocs
• Provocar l’interès a través de narratives i històries
• Provocar l’interès a través d’aplicacions i sorpreses

El llibre pretén guiar i seduir per mitjà d’activitats i propostes molt engrescadores pels alumnes, partint de la seva realitat més propera i vital.

Guiar vol dir marcar itineraris, seleccionar continguts, triar exemples i problemes, dissenyar accions docents per portar a terme, és a dir, facilitar l’aprenentatge de debò.

Seduir vol dir, des de la mateixa acció educativa, aconseguir despertar l’amor per les matemàtiques, atreure l’atenció, afavorir el desig de saber-ne més, obrir les ments a explorar noves idees i fer-se, sempre preguntes.

Un llibre amb molts recursos i amb una filosofia didàctica molt interessant. Els seus autors, Claudi Alsina , Anton Aubanell i Carme Burgués són tres reconeguts matemàtics que fa molts anys que treballen per fer d’aquesta assignatura una matèria atractiva i engrescador pels seus alumnes: jugar aprenent, investigar, motivar l’interès per aprendre a partir del que ens envolta.

També hi ha moltes cites de diferents autors molt interessants i que et fan pensar. Un llibre que cal llegir i induir-nos de la seva filosofia i passar-ho bé fent les diferents i variades activitats i jocs que ens proposen.

El llibre acaba amb aquest poema adaptat per l’Anton Aubanell.

Si vols ser feliç ensenyant

no et planyis mai del passat.

Comença sempre la classe

pensant que tot és possible.

Intenta que cada concepte

tingui sentit i emoció.

Procura que cada moment

porti quelcom especial.

Complau-te en allò que ensenyes

i valora el que l’alumne fa.

Creu que tothom pot aprendre

i deixa que la bella matemàtica

faci encara més que tu.

Primeros pasos

Reno H. Largo

Capitan Swing

L’autor del llibre és pediatre i ha escrit llibres sobre educació. Doctorat després d’haver dirigit el Departament de Creixement i Desenvolupament de l’Hospital infantil de la Universitat de Zúrich, es va dedicar a investigar sobre els trastorns del desenvolupament i el comportament anormal en infants i joves.

El títol que ens ocupa és un clàssic de la literatura educativa amb més d’un milió de còpies venudes a Alemanya. Ha rebut diferents premis i guardons. Es podria considerar una bona guia sense voler ser un manual de resolució de problemes, més aviat pretén que els pares i mares es familiaritzin amb les peculiaritats i necessitats de l’infant en consonància amb el propi desenvolupament per tal de poder fer un millor acompanyament.

A més, vol reafirmar la idea bàsica que cada infant té voluntat pròpia de desenvolupar-se. Per poder desplegar les aptituds ha de viure pel seu compte certes experiències necessàries, com per exemple, les que pot trobar en la natura.

Un altre propòsit del títol, en el qual insisteix, és la d’assenyalar la gran diversitat que  existeix en el desenvolupament infantil el caràcter únic de cada nen i cada nena.

En el llibre es troben gràfiques de com els infants es desenvolupen de manera diferent. Abarca els quatre primers anys i engloba aspectes del comportament social, la motricitat, la son, el joc, el desenvolupament lingüístic, l’alimentació, el creixement o deixar els bolquers, entre d’altres. Tot això, acompanyat de gràfics i imatges.

Una mirada molt oberta i respectuosa sobre la singularitat de cada infant i la descoberta d’experiències des de la seva autonomia. L’autor, experimentat pediatre, no ens dona una idea d’un desenvolupament ideal ni duns principis educatius fixos, sinó que tracta de despertar la comprensió en els pares`, mares, avis i educadors en general, sobre les condicions biològiques i la diversitat de comportament. Un llibre al qual es pot acudir, doncs, en cas de necessitat.

No és un llibre de receptes

Emma Bosch, Enric Font, Rosalia Clemente, David Creus, Julieta Dentons, Juan Martínez, Enric Mas, Eva Navarro i Andrés Torres

Rosa Sensat

Tenim a les mans un llibre curiós que se’ns presenta així a la contraportada: “És un programa-menú dissenyat perquè tots aquells professors, mestres o futurs mestres de Primària, interessats en l’Educació Visual i Plàstica i la seva didàctica, puguin cuinar amb el seu alumnat tot inspirant-se en els vuits plats que es presenten. El menú delicatessen està format per aquestes propostes: Piscolabis de dibuix, Sofregit teòric, Autoretrat prestat, La dieta cromàtica, Animals menjatòpics, Reivindicacions bàrbares, Jo també hi era/Fake Mundet i Pizza didàctica”.

Si el menú resulta apetitós, el procés que s’ha pensat i cuinat, encara ho és més perquè és el fruit de la col·laboració de diversos professors i professores d’aquesta disciplina davant la pandèmia.

Cada una de les propostes o plats del menú acaben amb una fitxa amb els ingredients (paraules clau, calendarització, agrupacions, evidències, avaluadors, material del docent, material de l’estudiant, material de consulta, ingredients imprescindibles).

Aquesta és la valoració del professorat que hi ha participat: “L’experiència positiva de treballar cooperativament ens dona també energia per afrontar els canvis constants a què estem acostumats els docents en l’assumpció de noves tecnologies i currículums. La nostra voluntat és oferir cada any el menú més adequat per als nostres comensals”.

I l’opinió majoritària de l’alumnat que va seguir aquestes classes queda palesa en aquest comentari: “Olé a un equip docent que s’ha sabut coordinar davant d’una situació desconeguda!! Un exemple a seguir! Mil gràcies!”

Res a afegir. Bon profit!

Ombres de colors

Oriol Malet

Comanegra

Un còmic per parlar d’abandonament escolar prematur amb colors, amb esperança, amb solidaritat entre iguals.

L’autor, al final del llibre, ens explica el procés que va seguir per donar sortida a aquest encàrrec. Primer cal parlar de l’estudi quantitatiu, en el qual destaca que Catalunya lidera les xifres d’abandonament escolar prematur d’Espanya i d’Europa. Però al costat d’aquest estudi, imprescindible, l’autor va entrar en contacte amb l’estudi de la Fundació Bofill de Laura Torrabadella, Sílvia Lannitelli i Elisabet Tejero, que posen noms i circumstàncies a aquest abandonament; elles fan un recull d’històries personals i de biografies d’abandonament.

L’autor es va posar en contacte amb algunes de les noies i nois que apareixen en l’estudi, i és a partir d’aquesta relació que crea el còmic.

Compta amb un pròleg fantàstic de Cesc Triquell:  “Mecanitzar l’educació com si fos un algoritme és com pretendre formular matemàticament la por; no es pot formular l’irracional. Potser l’únic que cal és tacte i empatia. I fer alguna cosa més que estirar com un xiclet la línia divisòria entre classes: intentar no eixamplar encara més l’abisme que separa l’alumne aplaudit de qui es queda adormit i és expulsat de l’aula. La bretxa constant entre aquells que tenen un expedient millor i aquells que han de maniobrar per evitar el menyspreu. Però, tranquil·litzeu-vos, caure en el menyspreu d’una massa amorfa de persones, pot ser, fins i tot, un avantatge”.

I com diu l’autor: “Aquest còmic no és el final del camí. Ara comença una nova etapa, la de fer-lo voltar, llegir-lo, reflexionar-lo, compartir-lo, criticar-lo i, per què no, obrir els ulls a qui els ha d’obrir.”

Esperem que s’obrin els ulls necessaris per enfilar les solucions a aquest problema, que no és personal, sinó social.

Pantalles. Que no et dominin.

David Bassa i Marta Narberhaus. Il.lustracions de Kim Amate

Bindi Books

David Bassa és Llicenciat en Ciències de la Comunicació per la UAB, especialitzat en Narrativa Transmèdia i Storytelling. També s’ha format sobre gamificació, xarxes i canvi digital. Té una llarga trajectòria professional en diversos canals de televisió. Actualment, és director del Departament de Documentals de TVC.

Marta Narberhaus és Periodista i Doctora en Comunicació (UPF). Especialista en Educació Mediàtica, ha publicat nombrosos articles i estudis sobre els mitjans de comuicació, internet i les xarxes.

Kim Amate és dissenyador gràfic i il·lustrador format a l’escola Llotja. Està especialitzat en la il·lustració i el disseny per al públic infantil i juvenil.

Un llibre pensat per a un públic juvenil que s’està introduint en el món dels mòbils, però que també pot ajudar mares, pares i persones educadores en general, per tenir idees sobre aquest món, que sovint ens depassa, ben situades. I, a partir del llibre, engegar una conversa amb l’adolescent que no el culpabilitzi i que li doni eines per situar-se en aquest món, ple de perills, però també de possibilitats.

Molt agradable pel disseny (color, il·lustracions, utilització dels espais), aborda els diferents aspectes d’aquest món tecnològic i comunicatiu. L’índex deixa clar el contingut:

• Ja tens mòbil
• L’última partida
• Xarxes i bullying
• Endavant les lupes
• Recapitulem

Fem que soni bé

Helena Borrell Carreras

Angle

L’autora reflexiona sobre la minorització del català i el grau de relació amb el llenguatge col·loquial (el del carrer, de les sèries, dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials). L’assaig pretén ser un al·legat sobre la importància de la llengua parlada i una proposta adreçada a tots els que s’esforcen perquè el català floreixi tant oralment com en l’escriptura dels registres informals.

El llibre remarca que cal ser conscients que els factors sociolingüístics, ideològics i polítics no són favorables, en especial en un context com l’actual, digitalitzat, globalitzat i amb nous fluxos migratoris. Malgrat tot això és imprescindible posar sobre la taula el debat de l’ús i el prestigi del registre col·loquial.

La primera part de l’assaig és de caràcter més diagnòstic i després passa a la fase de les solucions i promocionar un “català col·loquial de primera”. Cal normalitzar la diversitat lingüística del català als mitjans de comunicació i xarxes socials i també a les aules.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi d’Assaig Iria 2023 per “la seva defensa del català col·loquial genuí, combatent-ne els prejudicis i celebrant la diversitat dialectal. Amb un enfocament valent, l’obra reivindica la importància de la llengua parlada i ofereix propostes per preservar la seva espontaneïtat sense sacrificar-ne la correcció”.

L’autora és filòloga i doctora en llengües modernes. Ha escrit articles sobre llengua, normalització i traducció. L’any 2021 va publicar “100 paraules de l’Empordà i part de l’estranger”. Actualment, combina la docència en universitats catalanes amb la traducció i correcció de textos.

El mestre que va prometre el mar

Francesc Escribano, Queralt Solé, Franciaco Ferrándiz i Sergi Bernal

Blume

El 1934, Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp (Tarragona), va ser destinat a l’Escola Nacional de Bañuelos de Bureba, un poble petit de la província de Burgos. Va treballar amb una metodologia propera al nen, partint dels seus interessos, portant a la pràctica la metodologia Freinet. Els nens feien els seus propis quaderns i amb la impremta ho difonien i ho intercanviaven amb altres escoles.

Va començar a transformar la vida del poble i la de les famílies, encara que no estava ben vist per tothom amb aquesta manera de treballar. A finals de juliol de 1936, el mestre va desaparèixer. Durant més de 75 anys, la seva feina i personalitat van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i la seva família, fins que, l’agost del 2010, a peu de fossa, un veí de Bañuelos faria emergir la figura del mestre assassinat el 1936 i la història commovedora d’una promesa que no es va poder complir.

“El mar serà molt gran, molt ample i molt profund. La gent va allà a banyar-se. Jo no he vist mai el mar. El mestre ens diu que anirem a banyar-nos”, escrivia l’alumna Lucía Carranza.

El llibre és obra de:

• Francesc Escribano: periodista, professor universitari i productor de cinema i televisió.
• Queralt Solé: doctora en Història i professora d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.
• Francisco Ferrándiz: doctor en Antropologia Social per la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Des del 2003 investiga el procés de memòria a l’Estat espanyol, basat fonamentalment en l’anàlisi de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil.
• Sergi Bernal: geògraf, fotògraf i documentalista d’històries humanes i compromeses. Fa més de 13 anys que investiga la vida del mestre. Autor i comissari de l’Expedició Antoni Benaiges, premi Ciutat de Barcelona el 2020. Guardonat amb el premi Marta Mata el 2022 per la seva tasca a la recuperació de la memòria dels mestres republicans.

El llibre està dividit en cinc parts, cadascuna dissenyada pels autors:

• Oblit i memòria del mestre Antoni Benaiges Francesc Escribano
• Exhumant la història Queralt Solé
• El mestre que va prometre el mar Francesc Escribano
• De la fossa comuna a la memòria: Antoni Benaiges, mestre utòpic Francisco Ferrándiz
• Una batalla guanyada a l’oblit Sergi Bernal

Per difondre la seva història i dignificar-ho s’ha fet un documental, diferents llibres, una exposició fotogràfica, dues obres teatrals, un còmic, diverses cançons i finalment una pel·lícula. La Asociación Escuela Benaiges, en la localidad de Bañuelos de Bureba, està desenvolupant un projecte cultural en forma de museu en l’antiga escola del poble en la que impartia les classes el mestre Benaiges.

És una història commovedora que no ens podem perdre perquè remou consciències i ens fa sentir més l’educació, sabent que hi va haver altres persones lluitant per una qualitat educativa que avui tenim en un marc de llibertat i que, de vegades, no sabem aprofitar perquè ens deixem portar per la desídia de gent que no creu que aquesta forma d’educar engrandeixi les persones, tant els docents com l’alumnat i la societat en general.

Aquest llibre és recomanable per tothom que vulgui conèixer les atrocitats que es van fer amb les persones en temps del franquisme, només per tenir idees diferents de les que proposava el règim dictatorial. És de lectura obligada per als docents que apreciïn i vegin necessari que un altre tipus d’educació és possible, que cal comptar amb les idees de l’alumnat, amb les famílies i que és molt necessari que l’escola torni a la societat el que s’hi aprèn.

En paraules de Benaiges, “la impremta a l’escola és una aventura. Allibera el nen del seu pitjor enemic: el mestre. Al mestre compleix demostrar el contrari. És a dir, que educa… El nen té una personalitat, té valors propis i característics. Educar ha de ser una cosa que respecti aquests valors, que no els falsegi o redueixi”.

La gosadia d’ensenyar

Teresa Terrades i María Batet

Eumo

Aquest és un llibre petit, no massa llarg però d’un gran contingut. Escrit per dues professores sabem molt bé del que parlen.

Parlen des de la seva experiència i des del coneixement del món de l’educació.

Parlen de les mestres, dels alumnes, de l’escola i de polítiques educatives aportant possibles solucions a problemes reals.

Parlen de compromís individual i col·lectiu, de vincles, de relacions i em ve al cap un altre títol “La veu de l’altre”, de Joan Carles Melich, perquè les relacions als centres no poden ser més variades i a tants nivells d’emocions perquè aprendre és un acte que va més enllà del fet intel·lectual.

Parlen d’aprenentatges i donen eines.

Parlen d’entusiasme i creativitat però també de l’acompanyament.

Parlen de les pors dels mestres, del docent o la docent.

Parlen d’aprenentatges entre docents, de l’ajuda mútua entre iguals, de crear espais de col·laboració on es generi ambients de confiança i respecte per un aprenentatge recíproc i enriquidor.

Parlen de l’ofici d’ensenyar allò que també anomenen “l’ofici de mestre” en el sentit que la paraula mestre abraçaria els diferents nivells educatius. Una manera d’entendre ser docent.

El llibre recull molt bé en els diferents capítols aquest concepte. Des de l’experiència individual, elles també ho fan explícit, tot docent no exerceix sempre aquest “ofici”. Ben segur que docents jubilats i no jubilats es reconeixen en la mirada d’aquestes dues dones de llarga trajectòria en el món de l’educació i el bagatge que aporten.

”Aquest llibre és útil per a tots els agents educatius. Les dues autores ens ofereixen eines que es poden aplicar en la quotidianitat, que poden millorar els processos d’aprenentatge, poden enfortir el vincle empàtic entre docents i alumnes, la cohesió de la comunitat escolar i el desvetllament de la vocació i el projecte vital de cadascú”. Són paraules el Francesc Torralba, autor de l’epíleg del llibre.