El 51,3% de les persones catalanes afirmen no ser religioses, xifra que representa que per primer cop hi ha majoria laica, segons l’estudi ‘Laïcitat en Xifres 2024’ que elabora la Fundació Ferrer i Guàrdia.
També el 51% de les persones del País Basc es troben en aquesta circumstància. A l’altre extrem, amb els índexs més alts de religiositat, es troben Ceuta i Melilla (70%), Extremadura (68,3%) i Castella-La Manxa (66,9%).
En el conjunt d’Espanya, el 41,5% de la població manifesta no tenir creences religioses. Aquesta és la dada més alta de la sèrie històrica, amb un increment de 17 punts des del 2017. D’altra banda, el 56,9% es considera religiosa, principalment de confessió catòlica.
Joves
En l’àmbit estatal, el 60% de les persones entre 18 i 34 anys es declaren no religioses, siguin atees, agnòstiques o no-creients, i per primera vegada, més del 50% de les persones d’entre 35 i 44 anys també ho fan.
Segons la Fundació Ferrer i Guàrdia, aquest relleu generacional suggereix la possibilitat de canvis substancials en els pròxims anys. En relació al gènere, les dones són percentualment més religioses que els homes, amb un 62% versus un 52%.
L’assignació tributària a l’Església ha disminuït un 1,1% en comparació amb l’any anterior, tot situant-se en 273,8 milions d’euros. Segons dades del Ministeri d’Hisenda de l’exercici fiscal 2020, les persones que marquen la casella de l’Església catòlica a l’IRPF són un 10,6%, amb una disminució del 0,5%. En canvi, el nombre de contribuents que escullen ambdues opcions (Església catòlica i altres fins socials) es manté en el 21,5%.
Aules
Un total de 3,1 milions d’alumnes cursen religió a Espanya, una xifra que ha anat experimentant una disminució constant en els darrers anys. Actualment, dos de cada deu estudiants estan matriculats a centres educatius confessionals i, dels 2.548 centres catòlics, el 95% són concertats.
Les comunitats autònomes amb més centres catòlics són Cantàbria (15,9%), La Rioja (15,3%) i les Illes Balears (14,7%), mentre que les que tenen menor proporció són Canàries (4,1%), Extremadura (5,8%) i Múrcia (6,2%). A Catalunya, els centres catòlics concertats en relació al total de centres educatius és del 8,4%.
Pel que fa a l’ensenyament religiós, al conjunt d’Espanya opten per activitats alternatives el 41% dels estudiants de primària i el 45% a l’ESO. El 64% d’alumnes de batxillerat no cursen religió.
Catalunya, País Basc i Illes Balears són les úniques comunitats amb més alumnes que fan assignatures alternatives a religió, tant a l’ESO com a la primària, amb 6 de cada 10 alumnes en els dos primers casos. A l’altra banda de la balança hi ha Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó i, Castella-la Manxa.
Més naixements fora del matrimoni
D’altra banda, per primera vegada hi ha més naixements fora que dins del matrimoni (50,1%). Vuit de cada deu matrimonis són civils, seguin la tendència en augment d’anys anteriors, sent Catalunya la regió que lidera aquesta classificació, amb més del 90% dels matrimonis celebrats civilment, seguida del País Basc i les Illes Balears.
