Arran del darrer atac a l’escola concertada -encara que es repeteix any rere any al voltant de les mateixes dates- des de la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya vam posar els punts sobre les is a diverses afirmacions que es feien sobre el nostre model educatiu i les quals estaven molt allunyades de la realitat.
Per no ser repetitius, en aquest article ens centrarem en aclarir dues de les qüestions que s’utilitzen de manera freqüent per desprestigiar el model d’escola concertada: el finançament i la segregació escolar.
Sobre el primer punt, cal tenir en compte que el Pacte Contra la Segregació Escolar a Catalunya, signat per part de tota la comunitat educativa, així com la mateixa Llei d’Educació de Catalunya (LEC), posen de manifest el dèficit de finançament crònic i històric que pateix l’escola concertada. En concret, segons l’informe del Síndic de Greuges ‘Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya’, de 2020, el concert econòmic només cobreix el 65% del cost real de la plaça escolar.
Si es posés solució a aquest greuge comparatiu envers l’escola pública i es fes efectiva la gratuïtat de l’ensenyament obligatori a l’escola concertada, demanada a l’Administració en reiterades ocasions, garantiríem el dret a la lliure elecció de centre educatiu per part de les famílies. Si hi hagués un increment en el finançament per part del Govern tampoc caldrien les aportacions voluntàries de les famílies, freqüentment posades en dubte, però que són imprescindibles, a dia d’avui, per garantir la continuïtat i estabilitat dels centres concertats.
L’escola concertada, fidel al compromís de país per combatre la segregació escolar, acull la diversitat de l’alumnat igual que ho fa l’escola pública, però amb menys recursos
A aquest infrafinançament històric cal sumar-hi un segon infrafinançament: el cost d’atenció de la diversitat. Perquè, i això enllaça amb la segona qüestió que volem tractar, l’escola concertada, fidel al compromís de país per combatre la segregació escolar, acull la diversitat de l’alumnat igual que ho fa l’escola pública, però amb menys recursos. De fet, avui dia, tots els centres d’una zona educativa tenen les mateixes places de reserva d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu per raons socioeconòmiques o socioculturals. Per tant, l’única segregació que existeix és la urbanística, és a dir, en funció de la proporció d’alumnat vulnerable que hi hagi en el barri o població on es trobi una escola.
Aquestes qüestions tan senzilles d’entendre es tergiversen sovint de tal manera que es converteixen en bales destinades a destruir un model educatiu que existeix des de fa més de 40 anys i que escolaritza a una tercera part del total d’alumnes catalans en l’etapa d’ensenyament obligatori.
Difonent informacions falses sobre l’escola concertada només generem confusió
La confiança de les famílies, l’afavorir la conciliació laboral i familiar, i la qualitat de l’ensenyament són només alguns dels trets distintius de l’escola concertada, al marge de la titularitat diversa dels centres -també punt de crítica dels detractors del nostre model educatiu-. Els resultats de les proves PISA són una evidència d’aquesta qualitat de l’ensenyament, amb uns resultats de la concertada clarament superiors a la mitjana, de fins a dos cursos.
Tanmateix, l’escola catalana, en global, no va sortir gens ben parada d’aquesta avaluació, la qual ens va situar, gairebé, a la cua d’Europa. No hem d’oblidar que tots els centres -públics, privats i concertats- formem part del Servei d’Educació de Catalunya (SEC) i que és missió de tots revertir aquests mals resultats.
L’educació és un pilar fonamental de la societat i no es pot jugar a la ruleta russa amb ella. Desacreditant i difonent informacions falses sobre l’escola concertada només generem confusió entre les famílies i debilitem un sistema que ara hauria d’estar més unit que mai.
1 comentari
Sincerament, poc creïble. I l’afirmació “l’escola concertada, fidel al compromís de país per combatre la segregació escolar, acull la diversitat de l’alumnat igual que ho fa l’escola pública, però amb menys recursos” és, des de la meva experiència docent, ofensiva.