Tot i que el número d’estudiants matriculats a les universitats públiques catalanes mostra que l’impacte de l’augment de preus del curs 2012-2013 va ser menor del que molts temien, els experts encenen les alarmes. Asseguren que a llarg termini s’està posant en risc l’equitat i l’efecte d’ascensor social que tenia la universitat. Els més afectats són els estudiants de classe treballadora o amb pares sense formació superior, que afronten amb més incertesa la decisió d’anar a la universitat. Mentrestant, la tendència de la la resta és de matricular-se de menys credits per encarar els creixents costos de les carreres.
Catalunya ja era la comunitat autònoma amb els estudis universitaris més cars de l’Estat quan el govern de la Generalitat va optar per aplicar el màxim augment permès per l’anomenat “decret Wert”. En set anys el preu d’una carrera completa ha augmentat entre un 69% i un 291% per sobre de la l’IPC, com mostra un informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU). Les assignatures d’un curs universitari l’any 2007 costaven entre 736 i 1.095 euros segons la carrera i aquest any ja es troben entre els 1.716 i els 2.372 euros.
Tot i que les dades que ofereix la Secretaria d’Universitats i Recerca mostren que el nombre d’estudiants matriculats va caure només un 0,2% el curs 2012-2013, el curs anterior ja havia caigut un 1,5% després d’un augment dels preus d’un 7,6% el curs anterior, el més elevat fins llavors.
Vera Sacristán, presidenta de l’Observatori del Sistema Universitari i professora de la UPC, considera aquestes dades preocupants perquè representen un canvi de tendència, ja que el nombre d’estudiants venia creixent des del 2008, quan els efectes de la crisi van reconduir moltes persones cap a la formació.
Davallada del nombre de crèdits
A manca de dades definitives d’aquest curs per a totes les universitats, les primeres xifres indiquen que la davallada s’ha intensificat. A la Universitat Autònoma de Barcelona el nombre d’estudiants de llicenciatures i graus ha caigut un 3,8%, i els estudiants que han seguit amb els seus estudis s’han matriculat de 2,7% crèdits menys que el curs passat.
A la Universitat Politècnica de Catalunya, on l’índex de repetició és més elevat, l’efecte més alt ha estat sobre els crèdits repetits, que també són els més afectats per l’encariment dels preus. “El nombre d’estudiants ha baixat sobre un 3% tant l’any passat com aquest, en canvi els crèdits repetits en mitjana i per estudiant van baixar de l’ordre d’un 14% l’any passat i d’un 4,5% aquest any”, explica Antoni Ras, Vicerector d’Estudis i Planificació.
Més enllà de l’efecte sobre els estudiants, aquesta situació anula en part els suposats efectes positius de l’augment de preus. “Els ingressos que hauria de guanyar la universitat amb l’augment de preus, els perd de la reducció de crèdits matriculats”, explica Ras. I l’efecte es dóna per partida doble, tant per la reducció dels ingressos de matrícula com pel fet que el nombre de crèdits és un dels indicadors utilitzats pel repartiment del finançament públic, i la Politècnica ha patit aquesta reducció més que altres universitats.
Efectes a llarg termini
Jorge Calero, catedràtic d’economia aplicada de la UB, alerta que els efectes més greus de l’augment de preus es veuran al llarg termini, i explica perquè el descens immediat d’estudiants ha estat moderat: “Per una banda perquè segueix sent una bona inversió, i a pesar de l’augment de preus els beneficis esperats segueixen sent superiors, i per l’altra perquè és la inversió és la carrera completa, i si l’augment de preus t’agafa amb enmig dels estudis faràs el possible per acabar-los”.
En canvi, “l’efecte immediat és que els estudiants matriculen menys crèdit, són més selectius”, diu Calero. De fet, la davallada de crèdits matriculats és la primera resposta de vicerectors, degans, caps d’estudis o professors sense càrrecs acadèmics quan se’ls hi pregunta per l’efecte de l’augment de preus.
A la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, les professores Irene Maestro i Pilar Aparicio, caps d’estudi dels graus en Economia i en Administració i Direcció d’Empreses, respectivament, coincideixen en l’observació. Maestro explica que hi ha estudiants que, en no poder fer front a la matrícula, se li apropen per demanar assessorament sobre com triar les assignatures per matricular menys crèdits.
No obstant, Aparicio remarca que els principals problemes que es troben en aquesta facultat es deuen més a la situació de crisi econòmica que no als preus de les matrícules. L’altre cara de la moneda, explica, és que “els estudiants són més racionals a l’hora de matricular assignatures repetides i no matriculen més del que poden aprovar”.
Les diferències socials a les aules
Amb les dades de la UAB a la mà, Joan Botella, degà de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, remarca que “el retrocés en el nombre de crèdits matriculats pot haver estat especialment intens en els centres d’alumnat més ‘modest’, com Economia i Empresa, Educació o Polítiques i Sociologia”. I és que les dades mostren que hi ha diferències notables en els origens dels estudiants d’una o altra facultat.
En un article acadèmic publicat el passat octubre a la revista Higher Education, les investigadores Helena Troiano i Marina Elias, del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la UAB, demostraven amb dades recollides el 2010 com els estudiants s’autoseleccionen segons la seva classe social a l’hora d’accedir a la universitat.
L’article demostra com els estudiants de classe treballadora opten per estudis més curts, que troben menys difícils d’aprovar i amb més sortides laborals. En comparació amb els estudiants de classe mitja o alta, els de classe treballadora trien els seus estudis tenint més en compte la feina que tindran i menys la seva vocació.
Un altre estudi de Marina Elias i Lidia Daza, també investigadora del GRET, que es publicarà aquest any conclou que els canvis recents en la política de beques i l’augment dels preus, els factors que més influeixen en l’elecció, han afectat la composició social de les titulacions. Els canvis en les polítiques de beques “incrementen la sensació d’incertesa i de risc en prendre la decisió d’entrar a la universitat”, asseguren.
A la Facultat d’Economia i Empresa de la UB ho han detectat. “Abans tot era més fàcil perquè els estudiants sabien d’entrada si els hi donarien la beca o no, però ara no ho saben fins a mig curs”, explica Pilar Aparicio.
La tendència a matricular-se de menys crèdits afecta molt més a estudiants de famílies amb pocs recursos perquè “allarga la duració de les carreres, un dels elements que configuren el risc”, asseguren des del GRET. És el que ha passat amb el canvi de les diplomatures, carreres de tres anys, a graus de quatre, com ja han detectat des del grup de recerca. ” A més normalment la reducció de crèdits s’acompanya amb compaginació de treball remunerat, un factor clau que incideix en l’abandonament universitari”, afegeixen.
Jorge Calero lamenta que “hi ha gent que torna a veure la universitat com una cosa que no es pot permetre”. Assegura que “amb que hi hagi un 1% que es quedi fora per motius econòmics, ja és un desastre”. “Per pocs que siguin, són molt importants; són els que li donen legitimitat a un sistema meritocràtic”, explica.
