L’efecte ordre de naixement. Aquesta és una tesi que diversos estudis han posat de relleu, i que defensa que, quan una família té dos fills o més, el germà -o germana- gran acostuma a treure millors resultats a l’escola que la resta. I com més avall en la línea de germans, pitjors notes. Així ho demostra l’informe Strategic parenting, birth order and school performance, de la Universitat de Washington. I se’n fan ressò al blog de l’Instituto Nacional de Evaluación Educativa, que aporta alguns arguments que reafirmarien aquesta tesi i d’altres que la posen en entredit. Un dels gràfics de l’informe, d’entrada, és taxatiu:
(Al gràfic es pot observar com la línia superior -corresponent als millors alumnes de classe- va disminuint progressivament en funció de si es tracta del primer, segon, tercer o quart germà o germana. I la tendència és a la inversa -línea inferior- quan s’analitzen els resultats per sota de la mitjana).
La hipòtesi que utilitza l’estudi per explicar el per què d’aquest efecte ordre de naixement gira entorn als càstigs i a la supervisió dels pares i mares. L’informe afirma que els pares acostumen a ser més controladors i exigents amb el primer fill, que com a conseqüència s’esforça més a classe, mentre que amb el següent -i els que puguin venir després- els pares van suavitzant el seu caràcter estricte, i això repercuteix en els resultats, més dolents, dels més petits.
L’Instituto Nacional d’Evaluación Educativa accepta aquest efecte de control, i hi afegeix altres factors: els germans o germanes grans són “l’únic centre d’atenció dels seus pares, mentre que els nascuts amb posterioritat hauran de compartir atenció amb els seus germans”. A més, els grans poden “exercir funcions pedagògiques” sobre els petits, de manera que és possible, segons l’INEE, que de manera més fàcil “desenvolupin habilitats d’aprenentatge”.
Ara bé, el propi INEE aporta arguments que es contraposen a les conclusions de la recerca de la Universitat de Washington. Un d’ells és que els recursos econòmics de les famílies acostumen a ser més ajustats quan neix el primer fill. L’altre, que els pares i mares poden cometre errors en l’educació del primer fill que els serviran per millorar la dels següents.
