Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Universitat de Lleida ha posat en marxa un procés participatiu per elaborar el seu segon pla d’igualtat. Les tres línies estratègiques d’aquest nou pla seran la conciliació entre la vida professional, familiar i personal, la introducció de la perspectiva de gènere en la docència, la recerca i la gestió, i l’eradicació de la violència de gènere.
Maika Molina, gestora d’igualtat d’oportunitats del Centre Dolors Piera de la UdL, explica que “els plans d’igualtat són un conjunt de mesures, adoptades després de fer un diagnòstic de situació, tendents a assolir a una empresa o institució la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe”.
“Volem que s’elabori per un procés totalment participatiu de tota la comunitat universitària, per això hem posat a votació una sèrie de temàtiques i de mesures per a l’elaboració del segon pla, i després es crearan comissions per desenvolupar cadascuna de les tres línees”, assegura Molina, que explica que el primer pla, a diferència d’aquest, va ser elaborat pel Centre Dolors Piera, responsable per les polítiques d’igualtat, i després negociat amb els Sindicats i el Consell de Direcció de la Universitat.
La gestora d’igualtat d’oportunitats explica que la majoria de mesures de conciliació del primer pla no es van poder dur a terme, algunes per manca de finançament, i altres perquè depenien de múltiples departaments i serveis, i assegura que això va ralentir la seva aplicació. Ara en canvi, volen concretar més com s’aplicarà cada mesura i quin departament se’n responsabitzarà.
Preocupació per la violència de gènere
D’altra banda, Maika Molina remarca com un èxit del primer pla d’igualtat l’aprovació d’un protocol d’actuació en casos de violència de gènere, com els que s’han aprovat també en altres centres. El 2012 el Centre Dolors Piera va identificar l’abast de situacions de violència a la UdL. “Es va fer un estudi per detectar la percepció de l’alumnat de la UdL sobre la violència de gènere, i una de les principals conclusions que vam treure va ser que l’alumnat no sabia distingir la violència psicològica en l’àmbit de la parella”, explica Molina.
La conclusió més preocupant per les autores de l’estudi era que només un 36% de l’alumnat enquestat identificava la gelosia com a negativa per a la relació de parella. A més, un 40% acceptaria el perdó i la voluntat de canvi d’actitud de la persona estimada després d’un cas d’agressió; un 28% no veia cap inconvenient en el fet que la seva parella vulgui saber què fa en tot moment; un 22% tampoc troba malament que li impedeixi parlar amb altres persones; i fins i tot, un 10% justificaria que un home agredís la seua parella.
Per altre banda, el 88% de les persones enquestades desconeixien la política de prevenció i actuació de la UdL en temes de violència de gènere. Per tot això, una de les propostes que sotmeten a valoració de la comunitat universitària de cara al nou pla és la creació d’una xarxa d’estudiants contra la violència de gènere. “Volem comptar amb estudiants que puguin ser referents en les seves facultats, als quals acudir en cas de necessitat, que derivarien els casos al Centre, que és qui actua en aquestes qüestions”, planteja Maika Molina.
