Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
http://youtu.be/y1xI34njQQg?t=1h45m51s
A la tardor de 1939, mesos després de l’acabament de la Guerra Civil, Antoni Maria Badia i Margarit trucava a les portes de la Universitat de Barcelona. “Ple d’il·lusió i respecte”, s’hi va dirigir per estudiar lletres, havent rebut una formació “transcorreguda en un medi de cultura, civisme i catalanitat”. Antoni Maria Badia i Margarit, cèlebre filòleg i lingüista, que ha mort aquest diumenge a l’edat de 94 anys, inaugurava aquella tardor del 39 una relació amb la Universitat de Barcelona (UB) que duraria gairabé al llarg de tota la seva vida. Conegut per la seva vessant d’estudiós de la gramàtica catalana, a la qual va consagrar amb èxit la seva vida, Badia i Margarit va ser també rector de la universitat entre 1978 i 1986, un període de normalització, modernització i democratització de la univeritat.
Recuperem avui el discurs que va pronunciar en l’homenatge que li va dedicar la universitat el 13 de desembre de 2007. Badia i Margarit va arrancar rememorant el seu primer contacte amb la universitat i hi va repassar la seva trajectòria, durant la qual la universitat va haver d’abordar molts canvis, culminats en bona mesura amb l’aprovació dels Estatuts que restablien l’autonomia universitària. La seu pas per la UB queda recollit també en el llibre autobiogràfic Llavor de futur: 8 anys al rectorat de la Universitat de Barcelona.
Badia i Margarit es va llicenciar en Filologia Romànica l’any 1943, i el 1948 ja era catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua espanyola. Anys més tard, ja en democràcia, ho va ser també de Gramàtica Històrica de la Llengua Catalana. Reconeguda figura de la llengua catalana, Badia i Margarit va rebre del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2003, no en va ha estat autor de més de 600 obres sobre morfologia, sintaxi o fonètica.
