Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest és un article publicat a Agència SINC
Una investigació publicada avui a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) relaciona experiències infantils adverses amb més desgast fisiològic una vegada que les persones que les han patit arriben a l’edat adulta. L’ambient psicosocial estressant per al nen, ocasionat per diferents problemes familiars, manté relació amb un empitjorament de la salut en les següents dècades de la seva vida, segons les dades d’un estudi que inclou més de 7.500 britànics nascuts el 1958.
Les experiències adverses en la infància és un paràmetre conegut com ACE per les sigles de l’anglès Adverse Childhood Experiences i es construeix amb dades sobre les circumstàncies familiars que poden generar estrès en el nen, com la separació dels seus pares per divorci o mort, problemes de alcoholisme d’algun membre de la família, així com malalties psiquiàtriques o problemes amb la justícia.
D’altra banda, l’estat fisiològic d’aquests individus ja en la seva etapa adulta es va mesurar per la càrrega alostática, una mesura del desgast fisiològic global que en aquest cas s’ha construït amb una sèrie de biomarcadors que es consideren clau per a la salut, com la pressió arterial, els triglicèrids o el cortisol.
Cristina Barboza Solís, investigadora de la Universitat de Costa Rica que en l’actualitat treballa a la Universitat Paul Sabatier de Tolosa (França), declara que la relació entre els traumes infantils i els problemes de salut posteriors es pot explicar per tres vies: socioeconòmica, comportamental i biològica.
En primer lloc, “els nens que han patit una adversitat tenen de mitjana en la seva vida adulta un nivell socioeconòmic i educatiu més baix”, afirma. D’altra banda, “són més propensos a adoptar comportaments de risc per a salut, com fumar, consumir licors o tenir un índex de massa corporal superior”. Finalment, la via biològica encara està per aclarir, però és probable que el sistema fisiològic respongui d’alguna manera l’estrès.
Els investigadors han pres les dades del National Child Development Study, un estudi que va incloure a milers de persones nascudes durant una setmana de 1958 a Gran Bretanya, sobre els quals s’ha fet un seguiment al llarg de les seves vides analitzant diferents paràmetres socials i de salut. Entre aquestes persones, que el 2015 compliran 57 anys, es van seleccionar 3.782 dones i 3.753 homes per a aquest treball.
Entre els homes que van presentar adversitats precoçment, les principals conductes de risc per a la salut en diferents dècades de la seva vida (per exemple, als 23, 33 i 44 anys) han estat fumar, un baix nivell educatiu i un baix patrimoni econòmic. Entre les dones que també van travessar algun trauma infantil, a més d’aquests mateixos paràmetres, destaca un índex de massa corporal elevat.
La infància, un període crucial
Els resultats són “molt interessants” perquè animen a comptar amb nous factors a l’hora d’estudiar el benestar de la població. “Incorporar l’ambient social en què creixem” com a element que influeix en la salut “ens omple de curiositat científica”, assegura Cristina Barboza. En aquest sentit, “reconèixer la infància com un període d’oportunitats en termes de salut seria crucial per a la creació de noves polítiques de salut pública a nivell poblacional”, afegeix.
La infància “és un període crític per al desenvolupament integral i òptim dels sistemes fisiològics i el nostre estudi aporta un granet de sorra en la comprensió dels mecanismes que poden alterar la salut d’un individu al llarg de la seva vida”, assegura la investigadora costarricense.
Per això, el seu equip pretén continuar aquesta línia d’investigació per analitzar “si és possible que els pares transmetin un capital social, econòmic i psicosocial, a través del nivell educatiu i la posició social, que protegeixi o alteri la salut dels seus fills quan arriben a adults”.
Adaptació a Amèrica Llatina
Així mateix, Cristina Barboza està interessada a traslladar aquest tipus d’investigació a Costa Rica. “És difícil extrapolar els resultats als països llatinoamericans, amb realitats econòmiques, culturals, polítiques i històriques tan diferents. Per exemple, les variables utilitzades per mesurar l’adversitat poden ser diferents en contextos culturals diferents. No obstant això, la metodologia utilitzada es pot adaptar i seria un estudi interessant per a Llatinoamèrica si comptéssim amb les enquestes epidemiològiques adequades”, comenta.
De fet, “és comú a Amèrica Llatina concebre polítiques públiques i intervencions en salut a nivell individual basant-nos en estudis realitzats en països desenvolupats”. No obstant això, “considero que és un bon moment per iniciar el nostre propi nínxol d’investigació per concebre polítiques públiques de salut adaptades a les realitats de les nostres poblacions. És un repte al qual vull contribuir quan torni”, assenyala.
