Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Té relació la situació econòmica amb la decisió de tenir fills? El debat és sobre la taula i les dades segueixen donant forma a aquesta polèmica. Segons estadístiques publicades aquest dimarts per Eurostat, el 2014 els quatre països amb la taxa de fertilitat més baixa de la Unió Europea van ser Portugal (1,23), Grècia (1,30), Xipre (1,31) i Espanya (1, 32). Aquests quatre països han estat sota programes de rescat, un grup on només hi falta Irlanda, que tradicionalment té una de les taxes més altes de la Unió Europea (1,94), molt lligada a les polítiques socials del país i que no s’ha mogut en els últims quinze anys.
A més, Portugal i Xipre són dels pocs països de la Unió Europea on la taxa de fertilitat ha caigut respecte el 2001. A Dinamarca i Finlàndia la taxa de fertilitat amb prou feines s’ha mogut unes centèsimes en quinze anys. Amb tot, aquests dos països ostenten unes taxes de fertilitat molt elevades, per sobre d’1,74. En termes relatius –increment de nombre de nadons– el país en el qual ha augmentat més el nombre de nens és Suècia, on neixen un 25% de nens més que el 2001. A Portugal, neixen un 27% menys de nens que quinze anys abans.
A Espanya, la taxa de fertilitat ha pujat respecte al 2001, quan cada dona tot just tenia 1,24 fills, en part pel boom migratori que va rebre el país el 2005. El 2008, l’any en què va arrencar la crisi, Espanya va aconseguir arribar a una taxa de fertilitat d’1,45, la més alta en els últims quinze anys, que s’ha anat reduïnt any rere any. Aquell any, Grècia tenia una taxa de fertilitat d’1,50 i Xipre d’1,48.Per a Portugal, la caiguda en la taxa de fertilitat es va iniciar el 2010, l’any del seu rescat.
A més, Espanya i Itàlia són els dos països on les dones tenen fills més tard, als 30,6 anys, mentre que la mitjana de la Unió Europea està en 28,8 anys. Les més joves són les búlgares, que s’inicien en la maternitat amb poc més de 25 anys.
L’únic país que frega l’anomenada taxa de reemplaçament, és a dir, quan cada dona té almenys 2,1 fills, el que se suposa que dóna lloc a una nova generació completa sense decreixement de la població, és França, que té una taxa de 2,01 fills. Aquesta taxa és especialment important per als sistemes públics de pensions, ja que marca la sostenibilitat o no del sistema.
Els països que més han augmentat des de 2001 la taxa de fertilitat són Letònia, República Txeca, Lituània, Eslovènia i Suècia. Crida l’atenció que d’aquest grup l’únic que ja estava dins de la Unió Europea en 2001 era Suècia. El país ha fet una aposta decidida per les polítiques d’igualtat i conciliació que semblen haver donat els seus fruits. Així, Suècia és darrere de França i Irlanda el tercer país de la UE amb major taxa de fertilitat.
Els següents països amb major taxa de fertilitat no pertanyen a la UE i són Islàndia (1,94) i Noruega (1,75).
Aquest és un article publicat a eldiario.es
El Diari de l’Educació, 2025